De la segregació a la promoció de l’autonomia personal: el repte de la salut mental comunitària

Judit Domènech  @JuditDs 

L’atenció de la malaltia mental ha viscut un procés constant, sobretot a partir dels anys 90. Segles enrere, les persones amb trastorns mentals eren aïllades de la societat i internades en centres sense cap tipus de tractament. La seva evolució ha estat paral·lela a l’evolució de la psiquiatria i el model d’atenció d’aquest col·lectiu actualment no té res a veure amb aquelles èpoques. 

Ara, l’atenció en la salut mental reuneix tots els esforços en les capacitats de la persona i la seva autonomia personal. La Fundació Els Tres Turons, una entitat sorgida i impulsada fa 30 anys al barri del Carmel de Barcelona per un grup de veïns, veïnes i professionals, ha estat una de les protagonistes en aquest procés de promoció de la salut mental comunitària.
 
Aquesta associació basa l’atenció de les persones amb trastorns mentals des d’un enfocament orientat a promoure les capacitats de les persones “des del respecte i la reivindicació dels seus drets, fugint de l’atenció purament mèdica i només centrada en el subministrament de medicaments”, afirma Lluís Pérez, el director de Serveis Generals de la Fundació. “Nosaltres no treballem amb diagnòstics, la idea és treballar amb les possibilitats de la persona. Anar negociant amb ell i anar veient on pot arribar cadascú”.
 
“El què passava abans era que la gent arribava quan ja hi havia hagut una evolució molt llarga de la malaltia, és a dir, en un moment de total desconnexió amb l’entorn, que si s’hagués pogut prevenir abans hauria estat més fàcil”, apunta Pérez. “Des de la fundació treballem amb el concepte d’ ‘aprenentatge-servei’ des de fa 7 o 8 anys, que respon al fet de fer accions amb la comunitat i intentar que aquestes reverteixin en un bé comú i al mateix temps aporti molta autosatisfacció a la persona”; “hem intentat fer sempre les coses cap enfora, intentar no tancar-nos al centre”.  
 
Un exemple pràctic és l’entorn de la Masia Can Soler. Abans era un espai abandonat que usuaris de Els Tres Turons han rehabilitat. Un dels que hi ha participat és en Jesús Naranjo, a qui l’any 2002 li van diagnosticar un trastorn mental. Explica que participar en la rehabilitació de l’entorn de la Masia Can Soler li ha canviat la vida. Ell hi treballa fent de jardiner i s’emociona quan veu el procés que ha viscut: “he passat de no voler sortir de casa a anar a treballar cada matí i lluitar cada dia per estar millor”.
 
Segons Pérez, amb aquest tipus de tasques “la persona amb problemes de salut mental està aprenent a partir d’una cosa que té un sentit, que no és un ‘fer per fer’, i al mateix temps està fent un bé comú”. En definitiva, “se sent gratificada perquè hi ha un retorn”.
 
Naranjo assegura que la seva estada a la fundació Els Tres Turons ha estat molt important per “treballar les habilitats socials, el treball amb la gent, l’assertivitat, és a dir, no ser passiu ni agressiu, l’autonomia personal i, sobretot, com enfrontar la malaltia” però “el suport de la família i els amics” ha estat el motiu principal perquè, fins al dia d’avui “tot vagi com una seda”. En Jesús no dubta que per aconseguir estar bé “un 50% és qüestió de voluntat”.
 
L’estigma de la malaltia mental
 
“A diferència d’altres discapacitats on d’entrada semblen força clares les possibilitats de la persona, la malaltia mental costa d’entendre què és. Es tracta d’una persona que d’entrada té una aparença com una altra persona però pot tenir reaccions que no s’acaben d’entendre i això provoca por”, diu Pérez. Així explica el director de Serveis Generals de la Fundació les falses percepcions de la societat davant de la malaltia mental.
 
Naranjo explica que “al principi de la malaltia era bastant reaci a comentar-ho per por al rebuig de la gent”, ja que “penses que la gent et criticarà sense conèixer-te o no t’acceptaran”, però “ a mi, explicar-ho m’ha ajudat molt”, assegura.