Un estudi vincula el consum de greixos amb la metàstasi en tumors cancerígens

Redacció

L’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, liderat per Salvador Aznar Benitah, ha identificat les cèl·lules d’un tumor que poden derivar en metàstasi a través d’un marcador específic: la proteïna CD36. La proteïna és l’encarregada d’absorbir àcids grassos i és la que inicia la metàstasi de la resta de cèl·lules del tumor. La investigació s’ha fet pública aquesta setmana a la revista ‘Nature’.

La investigació s’ha fet a partir de cèl·lules que s’han agafat de pacients amb tumors de la cavitat oral de l’Hospital de la Vall d’Hebrón e Barcelona. En els tumors analitzats no tots havien iniciat metàstasi, però quan s’hi ha afegit la proteïna CD36 sí que han esdevingut metastàtics. Els investigadors han comprovat que l'efecte de CD36 sobre metàstasi és el mateix almenys en melanoma i càncer de mama luminal.

Així mateix, anàlisi estadístiques de mostres de pacients demostren la mateixa dependència de CD36 per la metàstasi de diversos tipus de tumors, com el carcinoma d'ovari, el de bufeta i el de pulmó. Tot i que no s’ha comprovat encara aquest efecte en tots els tumors, Aznar Benitah considera que les conclusions de la investigació converteixen la CD36 en “un marcador general de cèl·lules metastàtiques, el primer del que jo tingui constància que sigui tan específic de metàstasi”.

L’estudi també ha comprovat que el bloqueig de la proteïna CD36 té un efecte anti-metastàtic. L'administració d'anticossos que bloquegen l'activitat de CD36 en ratolins amb metàstasi, procura l'eliminació total d’aquestes per al 20% dels ratolins i per a la resta un reducció dràstica, d'aproximadament el 80-90%, del nombre de focus metastàtics, a més de la seva grandària.

Una dieta amb greixos, vinculada amb la metàstasi

Per aportar xifres a l’estudi els investigadors van donar als ratolins una dieta rica en greixos (un 15% més del consum normal, l’equivalent al que es coneix com una "dieta de cafeteria"). Després els van inocular un tipus de càncer oral per al qual, en condicions de dieta normal, el 30% dels ratolins desenvolupaven metàstasi. Ara, amb més greixos en sang, prop del 80% dels ratolins tenien més focus de metàstasis i més grans.

L’experiment també es fa fer amb àcid palmíric, un àcid gras d’origen vegetal que és el component principal de l'oli de palma i, en proporcions més baixes, de l'oli de coco i altres, i és usat en molts tipus de menjar processat. L’estudi va un tumor oral amb àcid palmític durant dos dies, i després el van injectar a ratolins que tenien una dieta normal. Un cop inoculat en el ratolí, aquest tumor oral passava d'una freqüència metastàtica del 50% al 100%. És a dir, tots els ratolins desenvolupaven metàstasi, i a més a més van comprovar que depenia de CD36.

Per Aznar Benitah hi ha “un enllaç directe entre consum de greixos i potenciació de la metàstasi a través de CD36” i demana més estudis per entendre millor aquesta relació entre dieta i metàstasi sobretot “perquè en les societats industrialitzades estem incrementant de forma alarmant el consum de greixos saturats i de sucres”.