Les condicions laborals dels joves d'avui, molt pitjors que les de la generació anterior

La Taula del Tercer Sector ha presentat l'informe 'La precarietat laboral juvenil. Una realitat incòmode' que corrobora aquesta situació

Els joves menors de 30 anys d’avui estan molt pitjor que els joves menors de 30 anys de l’any 2000 pel què fa a els nivells d’estudis, la remuneració mensual i els contractes formalitzats. Així ho corrobora l’informe ‘La precarietat laboral juvenil. Una realitat incòmode’ presentat avui per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social en el marc d’un nou debat del Cicle ‘Catalunya Social’.

L’estudi analitza quin ha estat l’impacte de la crisi econòmica en l’ocupació juvenil, quina ha estat la trajectòria laboral entre generacions, quina és la situació laboral de les persones joves de més de 16 i menys de 30 anys a data 2016 i, finalment, avalua la implementació de la Garantia Juvenil a Catalunya.

Aquest document ha estat elaborat per M. Àngels Cabasés, professora Titular d’Economia aplicada de la Universitat de Lleida, Agnès Pardell, catedràtica del Dret del treball i de la Seguretat Social de la UdL i Carles Feixa, catedràtic d’antropologia Social de la UdG.

El triple d’atur i el doble de contractes temporals

La Taula del Tercer Sector alerta que actualment, les ofertes de treball adreçades a les persones joves es caracteritzen per la temporalitat, la parcialitat involuntària, la sobrequalificació, els baixos salaris i inexistent protecció social, configurant un model d’ocupació precària amb una pèrdua de drets socials i econòmics que s’albira com el “model” que romandrà en el futur.

Segons l’informe, les últimes xifres permeten exemplificar i justificar la situació de precarietat juvenil que viuen molts joves al nostre país. A Catalunya ha passat d’una taxa d’atur dels menors de 25 anys del 13,4% l’any 2007 al 42,3% l’any 2015, comparativa que posa de manifest que el nivell de desocupació de les persones joves s’ha multiplicat per 3,2.

Ocupació no és garantia d’emancipació

Actualment, la crisi ha evidenciat, a més, que tenir feina no és una garantia per poder emancipar-se i, per tant, les polítiques d’ocupació han de tenir en compte, no només les persones joves desocupades, sinó també aquelles que tenen una ocupació precària i que en cap cas els hi permet la seva emancipació i construir el seu projecte de vida.

Gairebé 4 de cada 10 joves aturats, menors de 30 anys, fa més de 12 mesos que estan aturats (37,4%). Percentatge que, si es posa en relació amb la resta de franges d’edat, permet concloure que l’atur de llarga durada és un problema estructural.

A més estudis, menys taxa d’atur

L’informe també ressalta que el nivell d’educació redueix la taxa d’atur, de forma que aquesta taxa corresponent a les persones joves amb educació primària és el doble de les que tenen estudis universitaris.

L’informe alerta que el percentatge de persones joves que no treballen, ni cursen cap formació reglada o no reglada (en situació NOEF) és preocupant, ja que és el 20% del total de persones joves menors de 30 anys. Tant aquest col·lectiu com el de les persones joves aturades que tenen com a molt estudis secundaris de primer grau (50%), corren el risc de passar a ser aturats de llarga durada i de patir dificultats per integrar-se en el mercat laboral en el futur, tal com alerta l’OCDE (2015).

Garantia juvenil amb garanties?

L’informe també fa un balanç sobre la implementació de la Garantia juvenil al nostre país. La Taula del Tercer Sector sosté que "la implementació de la Recomanació sobre l’Establiment de la Garantia Juvenil requereix una administració proactiva que reforci i fomenti la col·laboració i la cooperació entre associacions de joves, centres educatius, corporacions locals i entitats del Tercer Sector Social, per tal de dur a terme des del disseny de les actuacions fins a les campanyes de sensibilització, difusió i captació, especialment del col·lectiu de joves en situació NOEF".

A l’octubre de 2016, a partir de l’informe de la Comissió Europea, es constata que a l'Estat espanyol, fins l’any 2015, només un 10,7% d’aquests joves van ser beneficiaris de la Garantia Juvenil, mentre que a Àustria i França es situen per damunt del 80%.

La Taula del Tercer Sector considera que sense un canvi de model de creixement econòmic, sense un nou marc de relacions laborals, sense una voluntat de situar les polítiques de joventut en el centre de les polítiques públiques, difícilment es podrà frenar el model de precarietat laboral en el que s’han situat avui les persones joves a Catalunya.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article