Catalunya ja té una nova llei d’emergència habitacional

Judit Domènech  @JuditDs 

El Parlament ha aprovat aquest dijous per unanimitat la nova Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial, que substitueix la part de la llei 24/2015 suspesa pel Tribunal Constitucional el passat mes de maig.

El 2015 hi va haver a Catalunya 15.000 desnonaments per via judicial i, segons l'Institut d'Estadística, més de 200.000 llars tenen tots els membres a l'atur. Tots els grups parlamentaris han aprovar, així, la nova llei d’emergència habitacional però Ciutadans, Catalunya Sí que es Pot i la CUP han manifestat que aquesta llei és insuficient pel gran nombre d’afectats.

Aquesta nova norma recupera l’expropiació de pisos buits per destinar-los al lloguer sociali el reallotjament forçós de les famílies afectades que no poden pagar la hipoteca o el lloguer sempre que no puguin accedir a un altre habitatge, però ho fa temporalment i només actua sobre el registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant. Ara bé, els bancs o grans propietaris poden no avenir-s’hi al·legant una cessió d’ús a l’administració, un mecanisme que ja existeix actualment.

La Generalitat, en aquest sentit, es compromet a habilitar una partida anual per cobrir la meitat del cost de la llei i per ajudar els ajuntaments en les expropiacions temporals. Per la seva banda, la consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, ha explicat que la nova llei de l’habitatge permetrà incrementar en 20 milions d’euros la recaptació a través de l’impost sobre habitatges buits, i que es passarà “de 72 a 234 municipis que es consideren de demanda acreditada” cosa que permetrà “recaptar aquest impost previst legalment i destinar-ho a polítiques d’habitatge”.

Per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, la nova llei aprovada al ple del Parlament suposa un gran pas endavant per a la garantia del dret a l’habitatge però assegura que li manquen alguns aspectes clau per garantir plenament aquest dret, sobretot pel què fa al control dels lloguers abusius, encara que aquest aspecte s’hagi inclòs mitjançant una disposició final. Pel president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, “la llei és útil i necessària però sol·licito a les administracions que garanteixin el dret a l'habitatge enfront les arbitrarietats i capricis del mercat".

Respecte a la qüestió del lloguer, Borràs ha refermat el compromís del Govern de presentar "en un màxim de 9 mesos una llei per regular el lloguer a Catalunya que tracti des de la durada dels contractes o la morositat fins al preu dels lloguers".

La consellera ha destacat també els efectes positius que aquesta llei tindrà sobre els municipis, ja que podran augmentar la recaptació a través de l’impost de pisos buits. Segons ella, això s’ha de traduir en un parc d’habitatges socials més ampli. Ha afegit que si es pot escurçar aquest termini es farà però ha posat en valor que “s’ha de fer bé”. “Una llei no s’improvisa d’avui per demà i hi ha mínims que cal fer”, ha declarat.