Més de 150 famílies signen el compromís contra la mutilació genital femenina

Durant el 2016 es van realitzar nou reconstruccions de clítoris a l'Hospital Clínic


Més de 150 famílies d’origen immigrant i residents a Catalunya van signar el 2016 el seu compromís contra la Mutilació Genital Femenina (MGF), segons ha informat la  Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat. 

Ahir, 6 de febrer, va celebrar-se el Dia Mundial de Tolerància Zero amb l’ablació de Clitoris. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir aquest dia amb l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat d’eradicar aquesta violació dels drets humans. Segons dades d’UNICEF, més de 130 milions de dones a tot el món han patit aquesta pràctica. 

“A Catalunya hi ha moltes famílies que van arribar al territori defensant aquesta pràctica i que l’han abandonada”, asseguren fonts de la Generalitat. Per tal que cada vegada més famílies se sumin a la lluita contra aquesta agressió, la Generalitat va impulsar el 2002 un protocol, que suma els esforços de diferents actors i que és coordinat pel Grup de Treball per l’abordatge de la MGF, liderat per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.

Concretament aquest treball està distribuït en 65 taules i espais locals i comarcals de prevenció de la pràctica, integrat per metges, professors, policies i treballadors socials. La prevenció inclou també el seguiment especial en situacions de risc, com per exemple, durant els viatge de les famílies als països d’origen. Especialment durant les vacances d’estiu. 

Durant les consultes pediàtriques s’intenta convèncer els pares perquè signin compromisos de no mutilació. D’aquesta menra es garanteix la integritat física i psicològica de les nenes. Segons dades de la Generalitat, entre el 2012 i el 2015 se’n van firmar 515. Dades provisionals del 2016 apunten a un increment de la rúbrica, ja que el número supera les 150.   

Formació a 255 professionals

Durant el 2016, el Departament de Salut ha format 255 professionals d’arreu de Catalunya, des de llevadores a infermeres, pediatres, ginecòlegs, metges de família, treballadors socials i gestors de servei. Tanmateix, s’ha ofert aquesta formació a professionals d’altres àmbits com tècnics d’immigració, antropòlegs i policies. El Govern ha prioritzat, així mateix, el treball en entitats socials i en el teixit associatiu per donar a conèixer les conseqüències de la mutilació genital femenina. 

Circuit per a la reconstrucció del clítoris

L’any 2015,a més, es va crear el circuit per a la reconstrucció del clítoris a les dones residents a Catalunya que han patit mutilació genital femenina. L’Hospital Clínic de Barcelona té una unitat mixta de professionals de ginecologia i cirurgia plàstica que duen a terme aquestes intervencions.

Des que es va posar en marxa aquest circuit s’han realitzat 14 consultes, de les quals 9 han acabat amb la realització d’una cirurgia. Segons informa la Generalitat, en la majoria de casos es detecta la mutilació genital femenina en el moment de demanda d’assistència obstètrica en el primer embaràs. També en consultes sobre salut sexual i reproductiva. Tot i que els pediatres també poden rebre aquesta demanda de nenes mutilades en edat adolescent, els casos només poden ser intervinguts a partir dels 18 anys. 

La majoria de dones a qui s’ha fet la intervenció són pacients originàries de països on es practica la mutilació genital femenina i que resideixen a Catalunya des de fa menys de 10 anys. Habitualment són dones amb fills i se’ls hi va practicar la mutilació quan tenien entre 2 i 3 anys. També s’han intervinguts alguns casos de pacients nascudes a Catalunya que van viatjar al seu país d’origen entre els 5 i 7 anys i se’ls hi va practicar la mutilació.
 



 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article