El Govern admet la “sobreocupació” dels centres de menors i compta 130 agressions a educadors en un any

Marina Force Castells  @Mrs_forecast 

El Govern ha admès que hi ha una “sobreocupació” dels centres de menors que gestiona la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Tanmateix ha xifrat en 130 les agressions de menors a educadors el 2016. Aquesta és la resposta que dóna l’executiu, a través d’un comunicat, a la denúncies que va fer ahir el matí la CGT. 
 

El sindicat ha denunciat “la massificació” dels 13 centres públics que gestiona la Generalitat i ha assegurat que fins i tot en alguns casos hi ha infants “dormint en matalassos a terra”. Davant les crítiques, la Generalitat ha admès una "sobreocupació" dels centres de menors públics. Ha argumentat, però, que aquesta es deu a un augment del 85% de l’arribada de menors no acompanyats a Catalunya durant l’any passat. 

Aquest matí, la Consellera de Treball, Afers socials i Famílies, Dolors Bassa, ha assegurat que els nous pressupostos contemplen la creació de 200 noves places i un augment de 30 milions d’euros en polítiques d’infància per donar resposta a aquesta situació. Ho ha fet en un cara a cara amb el representant sindical d’UGT Pedro González i el de la secció de treball social de la CGT Robert Morral a El matí de Catalunya Ràdio. Bassa també ha reconegut que “falten moltes places” i que el Govern està treballant per “implementar un nou model de CRAES (Centre Residencial d’Acció Educativa) que passi de centres grans a centres de 12 infants màxim”. 

Un 25% dels menors atesos per la DGAIA tenen més de 15 anys

La Generalitat atén ara 6.927 nens i adolescents, 2.975 dels quals viuen en centres residencials, la resta estan en famílies alienes i d'acollida. CGT denuncia que un dels principals problemes és la convivència entre menors d’edats molt diverses, que propicia els abusos i agressions per part dels més grans als més petits. 

En aquest sentit, la DGAIA reconeix que el sistema de protecció "ha patit de manera creixent una transformació pel que fa al perfil dels joves i nens atesos". Bassa ha assegurat que actualment el 25% dels menors d’edat que atenen són joves de més de 15 anys. “Han augmentat les situacions de desemparament en l'adolescència”, ha apuntat la Consellera, i és per això que el govern està dissenyant un sistema de protecció que permeti la intervenció segmentada per edats.  “Hem considerat distribuir-los per edat, però això té un problema: si hi ha germans els separes”, ha dit. D’altra banda, la consellera s’ha referit a un altre inconvenient. Els educadors socials dels CRAE públics són funcionaris i el perfil de treballador és el d’una persona gran. “Tenen més edat i estan cremats”, ha apuntat. 

Adolescents amb "patologies de salut mental" conviuen amb infants "amb necessitats educatives especials"

Una de les principals problemàtiques que ha posat sobre la taula la CGT és que adolescents amb "patologies de salut mental" conviuen i comparteixen habitació amb infants "amb necessitats educatives especials", fet que ha contribuït a augmentar les agressions físiques i els abusos sexuals entre els infants. La DGAIA ha reconegut que “hi ha un augment de joves afectats per problemes de salut mental” i ha avançat que es "milloraran i augmentaran els recursos per atendre'ls tant en l'àmbit ambulatori com en el residencial". 

Seguint les recomanacions del Síndic de Greuges, Bassa ha assegurat que s’està treballant per crear centres residencials terapèutics específics per atendre aquesta casuística 

Violència als centres

Pel que fa a les agressions als centres, la CGT n'ha denunciat 150 de menors a educadors socials en centres públics i ha lamentat que és molt difícil obtenir dades dels privats. La Generalitat ha compatibilitzat, en canvi, 130 incidents d’agressions d’infants i joves a educadors durant el 2016, 13 dels quals van causar una baixa laboral. També ha reconegut 17 accidents "fruit d'una contenció educativa", 3 dels quals van derivar en una baixa laboral. 

Pedro González, d’UGT, ha denunciat a El Matí de Catalunya Ràdio que en la meitat dels centres propis de la Generalitat, ocorren de manera freqüent “”situacions de contencions físiques i d’intents d’agressions, així com casos d'adolescents intentant fer conductes d'humiliació a altres nanos”. “No són dos nanos que es barallen sinó una situació més greu. Parlem de fractures de costelles, de tàbic nassal a educadors”, ha lamentat.  “La violència hi és i això ho diu el Síndic”, ha afegit Robert Morral (CGT). “És conseqüència de la barreja d’adolescents de 15 fins a 18 anys amb conductes violentes i problemes de trastorns psiquiàtrics greus amb nens amb necessitats especials”, ha remarcat. 

"Portes giratòries" en la contractació de les empreses que gestionen dels centres privats 

D’altra banda, la CGT també qüestiona el model econòmic dels centres tutelats sobretot quan es parla d’institucions privades concertades. Segons les xifres del sindicat, per cada infant en aquests centres la DGAIA paga un mínim superior als 3.000 euros mensuals “sense que hi hagi cap fiscalització ni auditoria d’aquests diners públics”. A més afirma que “sovint” aquestes privades tenen “connexions clares i demostrades” amb alts càrrecs de la DGAIA “amb carnet polític determinat”, fet que al seu parer estableix casos de “corrupció ètica” i “moral” i de “portes giratòries”. 

Des dels sindicats han denunciat que l'empresa de la qual el Director General de la DGAIA, Ricard Calvo, havia estat gerent (Fundació RESILIS) ha estat contractada per gestionar un dels centres. Bassa ha negat que s'hagin contractat empreses aquest any, tot i que ha reconegut que per necessitat es va fer un contracte de 8 anys i que sí que l'havia guanyat Resilis. No obstant, la consellera ha volgut deixar clar que se li han atorgat 8 milions per a la gestió de 8 anys i que hi ha "una concorrència pública total". "Es pot presentar qui vulgui", ha assegurat i ha afegit que Calvo no està a la mesa que concedeix els contractes.