La integració laboral de les persones amb discapacitat, un model "desfasat i infrafinançat"

Redacció

Més formació, més inversió, més cooperació públic-privada i més sensibilització. Aquestes són les conclusions a què han arribat els quatre ponents en el debat ‘La integració laboral de les persones amb discapacitat: un horitzó llunyà?’. El col·loqui s’emmarca dins les jornades #Socialitzant que des del Social.cat hem organitzat a Granollers juntament amb la UGranollers i pel qual hem elaborat un dossier informatiu.

"Estem lluny de tenir una integració laboral plena en el cas de les persones amb discapacitat", ha sentenciat el director general d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa, Josep Vidal, i ha afegit que "cal treballar per canviar la llei actual". Vidal ha reconegut que Catalunya té un model d’integració laboral per a les persones amb discapacitat "infrafinançat" però que més inversió no ho solucionaria: "És un model desfasat". Cristian Rovira, vice-president del Grupo Sifu; Josep M. Orduña, ex-director de Recursos Humans de Nutrexpa i Esteban Martínez, monitor d’equip en una empresa client de Grupo Sifu, han compartit també aquesta diagnosi.

Les empreses "no compleixen" la quota per a persones discapacitades en plantilla

Per començar, la Llei General de Discapacitat, que dicta que les empreses ordinàries de més de 50 treballadors han de complir una quota del 2% de persones amb discapacitat, no es compleix, ha admès Rovira. "Si fos així, les xifres d’inserció serien més elevades", ha dit. Tot i que les inspeccions per vetllar pel compliment de la norma són severes, ha explicat Orduña, les multes, que es xifren en 3.000 euros, "són encara massa laxes", ha denunciat Rovira.

De fet, Orduña ha defensat que la quota hauria d’arribar al 5%. Tanmateix, el vice-president del Grupo Sifu ha expressat que per això cal un canvi de percepció de la llei per part de les empreses perquè no compleixin "per obligació, sinó per convicció". Orduña li ha respòs que "no hi ha hagut prou pressió social per denunciar aquest fet".

La Llei General de Discapacitat, "desfasada"

A més, Vidal ha afirmat que la Llei General de Discapacitat "ha quedat antiga". L’últim text legislatiu es va aprovar el 2013 però l’apartat sobre integració laboral no va patir cap modificació i, per tant, continua vigent la llei del 1982. "Hem de treballar per canviar-la", ha dit el director general.

Ha afegit també que cal repensar "quina mena d’empreses poden ajudar a integrar les persones amb discapacitat i quines tasques poden desenvolupar". A més, ha lamentat que el Govern no tingui prou competències en aquesta matèria i que han de treballar amb les "polítiques d’impacte immediat" que els corresponen però que "són limitades".



L’estigma persegueix les persones amb discapacitat

"Vaig anar a demanar feina a una gasolinera i quan els vaig dir que tenia una discapacitat els va canviar la cara. A la setmana següent, quan em vaig presentar a la feina, ja tenien un altre treballador", ha explicat Esteban Martínez. Tot i que contractar un treballador amb discapacitat proporciona avantatges fiscals a les empreses, a vegades això pot produir l’efecte contrari. El cas de l’Esteban exemplifica l’estigma que moltes persones amb diversitat funcional han de patir quan busquen feina.

Cristian Rovira ha explicat que "sovint els mitjans col·laboren a difondre aquest estigma" i aquesta imatge es reprodueix, sobretot, en les persones amb discapacitat intel·lectual. "Som menys caritatius del què creiem que som i del què hauríem de ser", ha reblat Orduña.

Els centres especials de treball són realment un pont al mercat ordinari?

Els centres especials de treball (CET), com ho és el Grupo Sifu, s’encarreguen d’oferir un treball de qualitat i remunerat a persones amb difícil inserció al mercat laboral. Els CET han de tenir una plantilla laboral amb almenys el 70% de les persones amb discapacitat. Aquests centres, que ajuden a adquirir les habilitats i la formació professional, haurien de ser també un pont al mercat laboral ordinari, però no sempre és així, ha dit Rovira.

Actualment els CET reben una inversió del Govern de 70 milions d’euros que les entitats socials consideren "insuficient" i reclamen fins a 122 milions per cobrir les necessitats del moment. Per això, Rovira ha proposat que els CET també puguin funcionar com a agències de col·locació temporal i de formació. Per contra, Vidal ha defensat els plans de formació del SOC, que financia el 100% del lloc de treball de l’empresa que vol contractar una persona amb discapacitat.

El Social.cat i la UGranollers han programat el proper col·loqui sobre la violència masclista el proper 30 de març a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.