El doble estigma de ser dona i tenir un trastorn mental

El 73,8% de les dones no expliquen a la feina que tenen un trastorn mental per por a ser discriminades, una actitud que també es reprodueix en l’àmbit familiar o sanitari

La discriminació afecta tots els entorns socials de la persona amb trastorn mental: en l’àmbit laboral, l’educatiu, el sanitari i el familiar. Ara bé, aquesta experiència és encara més pronunciada en el cas de les dones. Així ho evidencia l’estudi d’Obertament, la UAB i Spora Sinergies, 'L’estigma i la discriminació en salut mental’, basat en enquestes a 967 persones, que denuncia la doble discriminació que pateixen les dones amb trastorn mental.

El doble estigma es tradueix en haver patit en major mesura que els homes un tracte injust, burles i insults, sobreprotecció o intromissió. Així, en l’àmbit laboral, a les dones amb trastorn mental també són les més afectades per discriminació. D’entrada, se’ls pressuposa més inestabilitat que els homes, la qual cosa es tradueix en menys oportunitats per accedir al mercat laboral.

L’estudi també constata que el 73,8% de les dones amb un trastorn mental no han explicat a la feina que en tenen un, enfront del 57,2% dels homes. En aquesta mateixa línia, el 26,7% de les dones indiquen haver experimentat un tracte injust a la feina, un percentatge que de només el 14,5% en el cas dels homes. L’Andrea, de 39 anys, reconeix que, si a una entrevista de feina li preguntaven per què havia estat un temps sense treballar, mentia i deia que s’havia dedicat "a fer feines de la llar” i la Niobe, de 24 anys, confessa que en la seva última feina la van fer fora pel seu diagnòstic.

Un 32,2% de les dones que tenen trastorn mental diuen haver patit discriminació a la sanitat

Així mateix la discriminació també es filtra en l’atenció sanitària. Sense anar més lluny, el 32,2% de les dones afirmen haver estat discriminades en un centre hospitalari en alguna ocasió pel fet de tenir un trastorn mental, davant del 20,7% dels homes. La Leyre, de 20 anys i que té un trastorn mental afirma haver-s’hi trobat. “L’estiu passat em va començar a fer mal al pit. Vaig anar dos cops al CAP i no em van voler visitar. Aleshores vaig anar a l’hospital d’urgències i allà em tractaven com si m’ho inventés, com si no fos veritat. Aquest tracte em va afectar bastant, no sabia què fer ni què pensar”, es lamenta. En aquest mateix sentit, Obertament assenyala que “els metges haurien de donar informació veraç i actualitzada, no consells i coercions”.

En l’àmbit familiar, el tracte injust ha aparegut a la vida del 56,2% de les dones amb trastorn mental, mentre que en els homes el percentatge disminueix fins al 44,8%. El mateix passa en els grups d’amics, on les dones pateixen discriminació amb més freqüència que els homes. La sobreprotecció i el control en les dones es donen en un 12,5% més dels casos que els homes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article