Quines situacions cronifiquen la desigualtat de gènere?

Cristina Allué  @crisallue 

Les desigualtats de gènere es perpetuen en diversos àmbits de la vida de les dones. Al Social.cat hem recollit, en vuit punts, les dades més rellevants que evidencien aquesta cronificació. D’entrada, hi ha les diferències laborals entre homes i dones, però a aquestes s’hi suma també la manca de paritat a l’educació, a la sanitat o als mitjans de comunicació. A més, les dones són el col·lectiu més vulnerable, segons les entitats socials, en situacions de crisi econòmica i pateixen un doble estigma quan s'hi afegeix algun trastorn mental.

1. Les dones cobren un 26% menys que els homes. Això suposa fins a 7.000 euros a l’any de diferència. Aquesta tendència, constaten les xifres del darrer informe del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones, «és una tendència que s’ha accentuat en darrer any». Més enllà d’aquestes diferències evidents de retribució, n’hi ha d’altres que accentuen les distàncies a la feina. Les dones treballen més fora de casa i, quan no ho fan, tenen més problemes per trobar-ne. A més, tenen més problemes per conciliar la vida laboral i la familiar. Això afecta directament a la mena de contractes a què es dediquen les dones, que pateixen més la temporalitat i jornades més curtes. Alhora, revelen les xifres de l’informe, les dones es concentren en llocs de treball de baixa qualificació i tenen menor accés als llocs de treball de responsabilitat.

2. La pobresa té rostre de dona amb fills. Així ho constaten tant la Creu Roja de Catalunya com Càritas Diocesana. De fet, més de la meitat de les llars que atén Càritas a Barcelona són llars amb fills i, d’aquestes, el 37% estan a càrrec d’una dona. És justament en aquestes llars monoparentals, una tipologia de família que ha augmentat un 15% respecte l’any passat i un 82% des del 2009, on existeix més risc de patir pobresa. Segons el darrer estudi de Comissions Obreres, un 49% de les dones tenen risc de pobresa monetària, enfront del 25% dels homes.

3. Les denúncies per agressió sexual creixen un 9,43% en un any. Del 2015 al 2016, segons dades del Departament d’Interior, la xifra de denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per abusos sexuals també ha crescut un 43,47% en un sol any. I les de maltractaments en l’àmbit de la llar s’han incrementat, així mateix, un 15%. Les xifres preocupen al conseller d’Interior, Jordi Jané, que va qualificar d’«intolerable» la xifra, sobretot perquè les denúncies per fets contra les persones han anat, en xifres generals, a la baixa. Les xifres també detallen que les que pateixen la major part d’agressions sexuals són dones joves d’entre 18 i 23 anys. És a l’estiu on es produeixen la major part d’aquests delictes.

4. Les dones encara no prenen la paraula als mitjans. Només un 28,7%. Aquest és el percentatge de temps que les donen tenen en els informatius de ràdio i televisió. Les xifres les ha ofert el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que ha analitzat els principis informatius i que constata les diferències entre homes i dones no són les mateixes segons l’àmbit temàtic de què es parli. Així, per exemple, en el cas de la política i de la ciència és on la representació de les dones és menor, amb un 24,8% i del 21,4% respectivament, mentre que hi ha més paritat quan es debaten temes d’educació o sanitat. A més, les dones acostumen a aparèixer en els mitjans com a testimonis o actors ocasionals d’un fet, i en menor mesura com a expertes. De fet, per incentivar les anàlisis i les opinions escrites per dones, l’Institut Català de les Dones ha renovat el seu cercador d’expertes.

5. Les dones, encara una excepció a les carreres tècniques. Tot i que les dones estudiants són majoria a les universitats -malgrat que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya constata que cada vegada hi ha més alumnes homes-, el cert és que en les carreres tècniques encara són minoria i la diferència s’ha incrementat els darrers anys. Si el 2002, les dones representaven a les enginyeries un 25,9%, el 2014 la xifra s’ha enfonsat fins al 21,8%.

6. Més del 60% dels metges i metgesses amb fills tenen dificultats per conciliar. La dada correspon a l’informe que anualment elabora el Col·legi de Metges de Barcelona, però n’hi ha més que reforcen la importància que la dona té a l’àmbit sanitari. Segons l’Institut Català de la Salut, el 75% dels professionals que hi treballen són dones. Les dades coincideixen també amb les que ofereix la conselleria en el seu darrer informe sobre desigualtats laborals. A més, els professionals de l’àmbit sanitari són un dels col·lectius que més s’ha feminitzat els darrers anys. Així mateix, hi ha paritat en els càrrecs directius de l’ICS i disposen d’una comissió d’igualtat per treballar contra la discriminació.

7. Hi ha 58 diputades al Parlament, un 42,9% dels escons.Aquest percentatge, però, és fruït d’un esforç a favor de la igualtat. L’any 1980, en la primera legislatura democràtica, Catalunya va tenir només set diputades. Any rere any, aquest nombre ha anat augmentat significativament. Ha estat així gràcies a les diverses lleis que han motivat una igualtat efectiva entre homes i dones pel que fa a la representació i la participació en tots els àmbits de la presa de decisions. Amb aquest objectiu es va aprovar el juliol del 2015 la Llei 17/2015. Aquesta llei, de la qual, denuncien des del Parlament, el Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles, estableix que cap dels dos sexes no ha de tenir una representació superior al 60% ni cap inferior al 40%. Així mateix, l’executiu ha iniciat el procés per tramitar el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació.

8. Ser dona i patir un trastorn mental, el doble estigma. Les persones que tenen un trastorn mental pateixen discriminació en tots els àmbits de la vida diària, en el personal, el laboral i l’educatiu. Si aquesta persona és dona, l’estigma és doble. Així ho assenyala el darrer informe d’Obertament, que assenyala que fins a un 73,8% de les dones no expliquen a la feina que tenen un trastorn mental per por a ser discriminades, enfront del 57,2% dels homes. A més, les dones que tenen un trastorn mental també se senten més discriminades als centres hospitalaris: un 32,2% afirmen sentir-se maltractades pels professionals sanitaris i qüestionada la seva inestabilitat, mentre que entre els homes aquest percentatge es redueix fins al 20,7%.