Govern i entitats aposten per un pla de xoc davant la “saturació” dels centres de menors

A Catalunya hi ha 6.928 infants i adolescents que reben alguna mesura protectora i 550 encara esperen una família d'acollida

Els educadors socials reclamen un canvi de model que passi per una reducció de les places a les residències

El sistema de protecció a la infància està saturat i arrossega anys de mancances. Aquesta és una evidència que ha admès tant el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies com els educadors socials i els sindicats. Per acabar amb la sobreocupació dels centres de menors, tant el Govern com les entitats i els educadors estan d'acord que cal un pla de xoc per augmentar el nombre de centres de menors. A més, tots ells aposten per un canvi de model que passi per una reducció de places per centre.

Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que l'any 1981 va crear la primera legislació específica en aquest sentit. Segons les darreres xifres del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, hi ha 6.928 infants i adolescents que reben alguna mesura protectora. D'aquests, més de la meitat, és a dir, gairebé 3.000 infants, estan acollits en una família. La resta es troben en centres residencials i un centenar reben altres mesures de protecció provisionals. En total, a Catalunya, n'hi ha 120, segons dades de la mateixa conselleria.

Pel que fa als menors que es troben en centres residencials, la gran majoria, gairebé dos milers, es troba en algun dels 97 centres residencials d'acció educativa (CRAE). D'aquests, només 13 són de gestió pública. La resta estan cedits a entitats socials i institucions religioses. Al mateix temps, uns 634 menors es troben al pas previ, als centres d'acollida, a l'espera de saber on els derivaran, si a famílies d'acollida o als CRAE. La resta es troben en altres menes d'espais, com ara centres residencials d'educació intensiva, cases d'infants, seguint itineraris de protecció individualitzats o en centres per a discapacitats, terapèutics o en pisos tutelats per a menors d'entre 16 a 18 anys.

Els motius que expliquen la saturació i la sobreocupació

Per repensar aquest model, la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) va iniciar el mes passat un cicle de xerrades que s'allargarà fins al maig en què els experts reflexionen sobre un canvi de model de l'atenció a la infància. En el primer seminari, els ponents van assenyalar la necessitat urgent de construir un programa que passés de l'atenció residencial a l'atenció comunitària. "Des de fa anys diversos directius de la Unió Europea insten els països membres a treballar per obrir les portes de les institucions a la comunitat", va assenyalar la presidenta de la FEDAIA, Conxi Martínez, en aquella ocasió.

En el mateix sentit, el director general de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ricard Calvo, va assegurar que el sistema havia de canviar ja, perquè els centres no fossin "institucions tancades". Arran de les queixes del sindicat CGT, que va denunciar la sobreocupació dels centres de menors, i lluny de desmentir-ho, la conselleria va haver de reconèixer que, efectivament, el sistema d'atenció a la infància està massificat i que cal posar mesures urgents. Els motius d'aquesta sobreocupació, però, són complexos.

D'una banda, tal com argumenta la consellera Dolors Bassa, durant els darrers anys el sistema d'atenció a la infància ha sofert una transformació pel que fa al perfil dels joves i infants atesos. "La primera infància està infrarepresentada i han augmentat les situacions de desemparament en l'adolescència, amb una major presència del sexe masculí", detalla a Social.cat. Així, segons les darreres xifres, un 25% dels menors atesos per la DGAIA tenen més de 15 anys.

"La primera infància està poc representada i han augmentat les situacions de desemparament en l'adolescència", explica Bassa

A més, la conselleria també reconeix que aquesta sobreocupació es deu a un augment del 85% de l'arribada de menors no acompanyats a Catalunya durant l'any passat, la major part d'origen marroquí. "Hem considerat distribuir-los per edat, però això té un problema. Si hi ha germans, els has de separar", ha argumentat Dolors Bassa en reiterades ocasions.

D'altra banda hi ha, com relata a Social.cat l'educador Daniel Ortega, una xarxa de centres residencials que s'ha quedat endarrerida i que encara es coordina amb criteris de fa trenta anys. "Un dels problemes dels CRAE és la quantitat de menors que atenem alhora. Tenim nanos des dels tres fins als 18 anys. Com donem resposta a tots ells? Jo no els puc donar una resposta intensiva. He de tutelar una nena de nou anys que conviu amb una adolescent de 16 anys a qui he de fer una contenció gairebé diària... Els centres residencials haurien de deixar d'existir tal com són ara", afirma l'educador de forma taxativa.

Tot plegat ha ocasionat, reconeixen tant educadors com la mateixa conselleria, un increment de la violència que es viu dins d'aquests centres residencials. La DGAIA ha registrat 130 incidents d'agressions d'infants i joves a educadors durant el 2016, 13 dels quals van causar una baixa laboral. També ha reconegut 17 accidents "fruit d'una contenció educativa", tres dels quals van derivar en una baixa laboral. Aquesta violència s'explica per diversos factors, sobretot, apunta Ortega, a causa de situacions que els infants han patit durant anys.

Centres residencials amb menys places i segmentats per edats

Per això, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ja ha començat a implantar un nou model de centres residencials amb la creació de CRAE de dimensions més reduïdes i de menys places, on l'atenció pugui ser més personalitzada i on hi hagi una major segmentació per edats.

La idea, expliquen des de la conselleria, és "fer unitats convivencials de màxim de deu o 12 infants amb habitacions individuals o dobles", que incrementaran amb 210 places les que existeixen actualment. Precisament ja han presentat alguns d'aquests nous centres a Girona i Lleida.

En total, doncs, la conselleria destinarà el 2017 un pressupost de 237,5 milions d'euros, un 11% més que l'any anterior. El pla de xoc preveu, entre altres mesures, un increment del nombre de professionals als Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) amb una inversió de 6,5 milions d'euros. Es destinaran, per exemple, 8,4 milions per noves places en centres d'atenció a infants i adolescents en risc d'exclusió social i per a joves ex-tutelats. Així mateix, hi haurà 3,1 milions destinats a prestacions econòmiques vinculades a l'acollida.

L'acollida en família, una mesura que cal fomentar

Una de les mesures que preveu el pla i en la qual estan d'acord tant la FEDAIA com els educadors és fomentar l'acolliment familiar. Tal com explica la psicòloga Montse Torredeflot, vocal de la junta directiva de la FEDAIA, "falta encara molta cultura de l'acolliment". A més, segons la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, l'acolliment familiar és encara "molt desconegut" per a la gran majoria de la població tot i que es tracta de la "mesura protectora més adequada pels infants segons la normativa internacional, estatal i catalana".

Tot i així, Torredeflot afirma que "l'acolliment familiar no és sempre la millor opció per a la infància tutelada, tot i que sí que ho és la majoria de vegades". "Hi ha nens que necessiten estar amb família i que estan en centres residencials, però també hi ha nens que no poden anar amb una família perquè no estan preparats per poder-s'hi vincular i necessiten estar un temps a un centre, o bé no volen", explica. I afegeix que "l'important és que a tots aquells infants que necessitin protecció se'ls pugui donar les mesures d'acolliment adequades a les seves necessitats".

"En aquests dos primers mesos de l'any s'han duplicat el nombre de peticions per ser família d'acollida", afirmen des de la DGAIA

Actualment, la via més habitual és la de l'acollida en família extensa, és a dir, aquells menors que estan a càrrec d'un familiar directe dels progenitors. En aquesta situació es troben 2.426 infants. L'altra opció més habitual és l'acolliment en família aliena, en què es troben gairebé un miler d'infants, sigui per un diagnòstic d'urgència o a través de les anomenades UCAE, famílies en què algun membre de la parella, per formació i experiència, pot tenir una cura especial. Uns 402 es troben en un procés d'acolliment preadoptiu.

Des del Departament s'ha endegat des de finals de l'any passat una campanya per promoure l'acolliment familiar per a cent infants de zero a sis anys que actualment estan en centres residencials. "En aquests dos primers mesos de l'any s'han duplicat el nombre de peticions per ser família d'acollida i també s'ha multiplicat per vuit les demandes d'informació sobre la figura de l'acolliment", han ressaltat des de la DGAIA. Paral·lelament també estan treballant en altres mesures per reforçar l'acolliment com incrementar els complements a les prestacions que cobren les famílies, així com altres mesures d'acció positiva realitzades de forma coordinada amb altres departaments.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article