Més de 2.000 persones han passat el darrer any pel règim d’aïllament de les presons catalanes

La Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura ha presentat la campanya #21horesAïllament

"L'aïllament penitenciari s’havia abandonat a finals del segle XIX i ara s’està tornant a produir", explica l'expert Juan Méndez

Més de 2.000 persones han passat, durant el 2016, pel règim d’aïllament de les presons catalanes. La Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) ha presentat la campanya #21horesAïllament amb el manifest contra aquesta pràctica penitenciària: '21 hores al dia en una cel·la?'.
 

El règim d'aïllament contempla que les persones preses puguin passar fins a 21 hores tancades i en soledat, amb només unes tres hores de pati al dia, en cel·les aïllades en el Departament Especial de Règim Tancat (DERT). A partir dels 14 dies, la quotidianitat en els DERT provoca danys psicològics irreversibles. "No coneixem cap persona que surti del DERT sense seqüeles", ha dit la psicòloga Irene Santiago, en la roda de premsa d’aquest dimarts al matí.

Amb l’objectiu de donar a conèixer el règim DERT i denunciar les situacions de tortura que viuen les persones preses, la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) ha presentat la campanya #21horesAïllament, una plataforma que, en aquests moments, aplega més de 80 col·lectius i compta amb prop de 700 adhesions individuals.

Les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les regles Nelson Mandela, elaborades als anys 50, estableixen que el termini màxim de reclusió en aïllament ha de ser de quinze dies. A més, l’article 25.2 de la Constitució descriu que les presons han d’actuar com a agent de reinserció de les persones preses. Un objectiu que, segons l'últim relator de les Nacions Unides sobre Tortura i Tractes Cruels, Inhumans i Degradants, Juan Méndez, és difícil d’aconseguir amb l’existència del DERT.

"L’aïllament penitenciari ha tingut molta força en els últims anys. Aquest fet és preocupant, ja que és una forma de tortura no física molt gran. Aquesta pràctica s’havia abandonat, per ser tan cruel, a finals del segle XIX i ara, dos segles després, s’està tornant a produir", alerta Méndez.

Santiago ho corrobora i diu que els DERT constitueixen un "cercle viciós", ja que, "algunes de les persones que han passat per aquest aïllament tenen por fins i tot de creuar el carrer". "És molt difícil, per tant, que facin una inserció laboral amb normalitat", adverteix. Algunes de les conseqüències de passar pel DERT, ha descrit Santiago, són la pèrdua de perspectiva de futur, l'angoixa o l'estrès, entre altres.

La presentació de la campanya #21horesAïllament. | Mar Barberà

El pla de xoc per reestructurar el DERT

El Departament de Justícia ha posat en marxa un pla de xoc que actualment ja s’aplica en algunes presons, com Brians 1, i que s'anirà desplegant a la resta de presons fins a a la meitat del 2018. El pla preveu duplicar les hores d’activitat fora de la cel·la fins a sis per dia i augmentar entre un 25% i un 50% les hores d’atenció amb el personal de tractament. "Estem sol·licitant informació des de fa un parell de setmanes però no se’ns ha facilitat", ha denunciat Irene Santiago.

A més, l'advocada considera que el pla de xoc no servirà de res "si només s’adopten mesures com incrementar unes hores de pati". "No serà útil si no s’acompanya de més activitats i es reestructura tot el plantejament, només servirà per mitigar el dolor", diu. En aquesta línia, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ja va demanar a l’administració que restringís l'aplicació del règim d’aïllament de presos. Ho va fer fa un parell de mesos, en la seva compareixença per presentar l’informe anual de l'equip de treball del mecanisme català de prevenció de la tortura.

Per la seva banda, l'ex-president del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, Mauro Palma, diu que aquest mètode penitenciari "no és un tractament sinó un càstig" i que s’ha de procedir al desmantellament. "Aquesta és una matèria sobre la qual ja s’han manifestat experts jurídics, amb diverses recomanacions. No és només una qüestió de legislació sinó d’aplicació", ha advertit.

Així, des del CPDT exigeixen que el Parlament de Catalunya es pronunciï sobre la necessitat de suprimir-lo del sistema penitenciari català, i que es respecti la legalitat i recomanacions internacionals. Justament aquest dimarts s'ha celebrat al Parlament la sessió del grup de treball sobre aïllament penitenciari. A més, aquest dimecres diversos experts abordaran el tema a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. El portal Mèdia.cat, vinculat al grup de periodistes Barnils, ja havia plasmat en un documental les condicions de vida dels presos sotmesos a aquest règim d'aïllament a les presons catalanes.

La taxa de suïcidis als DERT és tres vegades més alta que al règim ordinari

A Catalunya hi ha nou presons que tenen DERT, amb tot, segons assegura Palma, "no vol dir que només es practiquin mètodes d’aïllament en aquests nou centres". Una de les conseqüències fatals del règim DERT és el suïcidi. En concret, la taxa de suïcidis als DERT és tres vegades més alta que al règim ordinari.

El cas de la Raquel, una interna de Brians 1, que es va treure la vida l’abril del 2015 després de passar cinc anys en aquest centre penitenciari i 209 dies en aïllament, demostra, segons els experts, que s’incompleix el termini fixat de 15 dies màxim en els DERT. Per aquest motiu, Santiago demana que es tinguin en compte mètodes per prevenir el suïcidi. "No volem alertar, però això no s’arregla amb quatre mesures pal·liatives. Cal una actuació transparent i directe", ha conclòs.

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article