Cinema per lluitar contra l'estigma de les persones amb discapacitat

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

La Taula d’Entitats de Persones amb Discapacitat del barri de Sant Andreu ha apostat, per quart any consecutiu, pel cinema com a eina per fomentar l’intercanvi d'idees i el debat sobre la diversitat funcional en el seu Cicle de cinema per a la participació. “El cinema és una bona opció per reflexionar sobre la discapacitat perquè arriba a gent molt diferent”, ha dit la coordinadora de l’Associació per a la rehabilitació de les persones amb malaltia mental, Sílvia Vila.

Amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer les diferents realitats, fins a un total de 15 entitats que treballen amb persones amb diferents discapacitats físiques i psíquiques han programat, en el marc de les Festes de Primavera de Sant Andreu, aquest cicle que pretén ser un “acte destacat” en l’agenda dels veïns del districte. “Al principi venia molt poca gent però nosaltres vam ser persistents, el tercer any la sala ja es va començar a omplir. Volem que la gent s’acostumi que a la primavera té una cita amb el cinema”, ha destacat Vila.

El cinema ens apropa, a través de la ficció, a realitats, massa sovint oblidades. Les pel·lícules que han triat els organitzadors tenen, com a denominador comú, un personatge amb algun tipus de discapacitat. El cicle ha comptat amb la presència d’actors i directors de renom com Leticia Dolera, que la passada edició va estar presentat la seva pel·lícula Requisitospara ser una persona normal. En aquesta ocasió, dimecres ha tingut lloc la cloenda del cicle amb la pel·lícula 100 metros, escrita i dirigida per Marcel Barrena.

La pel·lícula fa visible la lluita d’un pare de família que és diagnostigat d’esclerosi múltiple. Una història de superació que compta amb els principals actors del panorama estatal com Clara Segura, Dani Rovira o Karra Elejalde. Una comèdia romàntica, basada en una història real, la del Ramón. Segons Barrena “la història és una muntanya russa, com la mateixa esclerosi múltiple”. Dos anys va estar el director amb el Ramón, preparant la peli.

Pel·lícules que volen ajudar sense sentimentalismes

“Això és un peliculón!”, l’ha felicitat un dels assistents. “Quin tipus de peli t’agrada fer?”, li ha preguntat un altre. “M’agrada buscar històries que tinguin alguna cosa que pugui ajudar algú”, ha dit Barrena, qui ha afegit que “podia haver fet una pel·li molt més trista, en blanc i negre i haguéssim guanyat tots els premis dels festivals però l’haguessin vist quatre gats. I no es tracta d’això, es tracta d’ajudar”.

Per la seva banda, la treballadora social de la Clínica Coroleu, Ángela Rial, s’ha mostrat satisfeta amb l’evolució d’aquest cicle. “Aquesta quarta edició ha tingut una molt bona acollida dins el barri”. El més important per Rial és el fet que “es tracta d’una activitat inclusiva que té per objectiu donar veu a aquells col·lectius que treballen per defensar l’autonomia i en contra de l’estigma”.

Clic, play i gravant. La Laura, amb la seva càmera, ha estat entrevistant a tots els assistents, un cop acabat el col·loqui. Ella i altres usuaris del Servei de Rehabilitació en Salut Mental de Sant Andreu han creat el bloc CARALLUNÀTICS, plataforma que utilitzen per fer entrevistes, escriure i comunicar les seves inquietuds.