Barcelona es marca un termini de nou anys per garantir l’accessibilitat total

El pla d’accessibilitat que ara planteja l’Ajuntament inclou la revisió i adaptació dels serveis públics i privats

La meitat dels habitatges catalans no són accessibles. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha dissenyat el Pla d’Accessibilitat Universal 2018-2026 per garantir el complet exercici dels drets de les persones amb diversitat funcional.

Ja fa mesos que l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) va començar a dissenyar aquest pla, que ara es presenta com una mesura de govern. La intenció és analitzar amb detall tots els serveis que es presten a la ciutadania, ja siguin públics o privats, revisant la seva accessibilitat física, comunicativa i dels productes que ofereixen per garantir que efectivament es troben a l’abast de tothom.

Més enllà de la fase de diagnòstic, que l’Ajuntament preveu tenir enllestida al març del 2018, el pla contempla també una fase d’elaboració de solucions tipus i un últim moment durant el qual s’executaran les solucions i les mesures proposades.

Aquest no és el primer pla d’aquestes característiques que es fa a la ciutat. El 1996 ja es va aprovar el primer Pla d’Accessibilitat de Barcelona 1996-2006, que es va centrar en la via pública, els edificis municipals i els transports. Des d’aleshores, hi ha hagut un seguit de modificacions en els espais públics però no va ser fins el 2008 que el consistori va manifestar un compromís ferm d’acord amb els punts recollits a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquesta convenció va fixar que les ciutats han de deixar de ser una realitat immutable a la qual les persones amb discapacitat s’han d’adaptar per convertir-se en un element transformable que doni resposta a la seva diversitat funcional.

Ara bé, la realitat es desmarca de la teoria. El Social.cat ja apuntava fa uns mesos que, segons el Reial Decret 1/2013, el dia 4 de desembre de 2017 tots els edificis públics, els espais urbanitzats, els transports i els serveis d’informació haurien de ser completament accessibles. En aquest sentit, però, el president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), Antonio Guillén, manifestava que la data límit marcada “de poc servirà” perquè “el dia 4 de desembre tot serà igual que avui”.

Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’octubre del 2014 la Llei 13/2014 d’Accessibilitat però encara no ha aprovat el reglament que desenvolupa com aplicar-la.

El 8% dels barcelonins tenen una discapacitat reconeguda

A la ciutat de Barcelona la discapacitat reconeguda afecta el 8,07% de la població (129.987 persones). El percentatge de dones és lleugerament superior al d’homes (54% i 46%, respectivament) i el gruix de les discapacitats es concentren en les edats més avançades (un 51,3% de les persones amb discapacitat tenen 65 anys o més). En tots dos sexes predomina la discapacitat física motriu, seguida de la discapacitat mental en dones i la discapacitat física no motriu en homes. A partir d’aquestes patologies n’hi ha d’altres que es produeixen de forma més minoritària en tots dos sexes, com són les discapacitats visuals, intel·lectuals i les auditives.

“L’objectiu és que l’any 2026 Barcelona sigui 100% accessible per al 100% de la població”, ha explicat en roda de premsa la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz. “No és el primer pla que es fa, però si volem que sigui l’últim”, ha emfatitzat, perquè l’objectiu és que la nova normativa fixi una manera de treballar a futur i suposi una referència per al conjunt de l’Ajuntament.

Una inversió de 847.000 euros

L’elaboració del nou Pla d’Accessibilitat Universal 2018-2026 compta amb un pressupost de 847.000 euros, una quantitat que inclou el cost dels tres plans d’ocupació que hi ha associats, però no la despesa que comportarà cadascuna de les mesures que se’n puguin derivar. De fet, l’objectiu és que l’Ajuntament, a partir de l’aprovació del pla, reservi un percentatge de les inversions municipals que fa perquè es destini a aquestes reformes.

Pel que fa als plans d’ocupació, la intenció és que serveixin per fer les tasques de recollida de dades dels diferents serveis, i per això ja s’han contractat 35 persones mitjançant dos plans d’ocupació dissenyats per Barcelona Activa. El tercer d’aquests plans d’ocupació suposarà la contractació de 30 persones més amb discapacitat física, una contractació que en aquest cas organitzarà l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

A més, està previst col·laborar amb les entitats i equips de professionals implicats en el treball diari amb aquests col·lectius perquè participin en el disseny de les solucions tipus i dels instruments més adients i sigui una proposta que compti amb el vist i plau dels col·lectius més afectats.

La primera fase d’anàlisi inclou la recollida de dades sobre una dotze serveis diferents, des d'equipaments esportius fins a serveis turístics o establiments comercials. L’anàlisi preveu també recollir informació sobre el context de cadascun d’aquest serveis, tenint en compte el nombre de persones que atenen i la seva diversitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article