Una demanda en primera instància tarda gairebé dos anys a resoldre’s a Catalunya

La secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia, Patrícia Gomà, considera que “la justícia és lenta” i ho atribueix, en gran part, a la baixa productivitat dels funcionaris


El temps que transcorre des que es presenta una demanda fins que es notifica la sentència en primera instància és de 620 dies, és a dir, gairebé dos anys. En el cas d’un recurs d’apel·lació, la durada mitjana és de 577 dies. Aquestes són algunes de les principals conclusions que es desprenen de l’Informe sobre l'estat de l'administració de justícia a Catalunya 2016, elaborat per la Càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i presentat aquest matí al Palau Macaya de Barcelona.

L’estudi també constata que el nombre d’assumptes ingressats als jutjats catalans l’any 2015 (les últimes dades recollides a l’informe) va ser gairebé 1,24 milions i se’n van resoldre 1,29 milions. Per tant, l’estoc d’assumptes pendents s’ha reduït, però segons la secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia, Patrícia Gomà, “encara no s’ha fet net de la motxilla que arrosseguem”.

En aquest sentit, la representant de la conselleria ha afegit que l’increment de resolucions no es deu a l’eficiència del funcionariat perquè precisament la productivitat d’aquest col·lectiu “ha decrescut”. "Tenim la capacitat innata d'acostumar-nos al nostre entorn i els funcionaris s'han adaptat a la baixada del ritme de feina", ha sentenciat Gomà, i ha afegit que “se’ls hauria d’exigir un mínim de productivitat”.

Per això ha explicat que la conselleria ha proposat al Tribunal Superior de Justícia la creació d’una eina per comprovar “el compliment dels horaris” d’aquests professionals. Actualment, ha dit, “només se’ls controla la productivitat en nombre de sentències”, però ha assegurat que no és el millor mètode perquè “n’hi ha de molt complexes i altres de molt senzilles”. Amb tot, ha afirmat que “la justícia és lenta” i que, com a servei públic que és, “ha de poder oferir uns estàndards de qualitat”.

Més jutges, però igualment a la cua de l’Estat espanyol

Entre les dades també destaca que malgrat que en els darrers anys ha anat creixent el nombre de jutges i magistrats, Catalunya encara es manté per sota de la mitjana espanyola. Si l’any 2004 hi havia una ràtio de 9,1 jutges per cada 100.000 habitants, el 2015 va passar a 11,5 jutges per cada 100.000 habitants. No obstant això, es tracta d’una xifra encara inferior a la mitjana espanyola, que és de 12,6.

Sobre això, Gomà ha detallat que en els últims anys els assumptes són d’una major complexitat jurídica i que Catalunya necessitaria 70 òrgans judicials més, la qual cosa equival a uns 350 funcionaris, per igualar la mitjana espanyola en matèria de recursos humans als jutjats. En aquesta mateixa línia, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Carles McCragh, ha demanat durant la presentació que es destini “un major pressupost” que permeti “crear els nous jutjats que es necessiten”.

L’ús del català als òrgans judicials, pràcticament inexistent

Per últim, Gomà ha ressaltat que l’ús del català als jutjats és sinònim d’un “indicador de molt baixa qualitat”. Segons l’informe, el 6,9% de les sentències de primera instància i el 12,2% de les de segona instància l’any 2016 van ser redactades en català. Pel que fa a l’idioma predominant en què s’havia tramitat el procés va ser el català en el 14,9% dels casos en primera instància i el 19,5% en segona instància.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article