El Síndic reclama al Govern que restringeixi l’aïllament penitenciari d’acord amb la normativa europea

Redacció

L’adjunt general al Síndic de Greuges, Jaume Saura, ha recomanat aquest dimarts que el règim d'aïllament penitenciari s'apliqui de forma restrictiva, d'acord amb els criteris establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Concretament, manté que l’aplicació hauria de ser “proporcional, degudament justificada, amb plenes garanties i amb control” de la situació de la persona sotmesa a la mesura.

Ara bé, la manca d’algun d’aquests elements, s’apunta des de la Sindicatura, equival a “maltractament o tracte inhumà o degradant”. En el marc de la reunió que el Síndic ha mantingut aquest dimarts amb el Grup de Treball del Parlament sobre el Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat, l’adjunt al Síndic s’ha fet ressò de les recomanacions efectuades pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura en l'últim informe anual corresponent a l'any 2016. També ha fet esment de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que no condemna per se els règims d’aïllament, excepte si suposen una incomunicació sensorial i social completa.

L’aïllament penitenciari pot al·ludir a diverses situacions, com ara la classificació en primer grau penitenciari (en les seves diferents fases), l’aplicació d’una sanció o la imposició d’un mitjà coercitiu. L’informe del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura només se centra en la primera d’aquestes situacions, que és la que es pot perllongar durant un termini més llarg (fins a sis mesos) i, “per tant, pot tenir una afectació més greu en el dret a la rehabilitació i la reinserció social, a banda de restringir altres drets”.

En aquest marc, i com a resultat de les visites realitzades a centres penitenciaris al llarg dels darrers anys, enguany el Mecanisme ha incidit especialment en les condicions i les mesures relacionades amb el règim d'aïllament a les presons catalanes. Després d'analitzar les dades de 2016, s'ha constatat que el percentatge d’interns classificats en primer grau de tractament penitenciari es manté constant, entre l'1,8% i el 2% del total de la població reclusa, un percentatge que al llarg de 2017 fins i tot ha disminuït.

El Mecanisme és partidari de restringir l'aïllament a situacions disruptives o d’inadaptació “que estiguin fonamentades de manera absolutament rigorosa i individualitzada”, cas a cas, “sense que siguin suficients referències genèriques a la perillositat extrema o inadaptació de l’intern”. Cal acompanyar aquest diagnòstic, s’indica des d’aquest ens, amb dades “precises” que fonamentin l'adopció de la mesura.

Un cop feta la classificació en primer grau, i en comparació amb el règim actual, “cal utilitzar el màxim d’hores” que permet el Reglament penitenciari per fer tractament social i terapèutic de l’individu per “minimitzar els riscos de desestructuració personal i psicològica”. D’altra banda, tant el termini de duració del primer grau (sis mesos) com l’obligació de revisar-ne la fase al cap de tres mesos d’haver-se imposat són terminis màxims que l’Administració penitenciària “pot i ha d’escurçar al màxim possible” en funció de la progressió de la persona interna.

#21horesAïllament, un manifest en contra d’aquesta pràctica penitenciària

La Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT), de fet, ja fa un parell de setmanes que va denunciar aquesta pràctica i va impulsar la campanya #21horesAïllament. En la roda de premsa, la psicòloga Irene Santiago va afirmar que “no hi ha cap persona que surti dels Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) -coneguts com a cel·les d’aïllament- sense seqüeles”.

Les dades indiquen que la taxa de suïcidis a les cel·les d’aïllament és tres vegades més alta que el règim ordinari. Segons Santiago, els DERT constitueixen un “cercle viciós”, ja que “algunes de les persones que han passat per aquest aïllament tenen por fins i tot de creuar el carrer". "És molt difícil, per tant, que facin una inserció laboral amb normalitat", va advertir.