Els danys irreversibles que ocasiona en els fills beure alcohol durant l’embaràs

L’Hospital Vall d’Hebron atén més de 200 infants amb Síndrome d’Alcoholisme Fetal, la majoria d’adopcions a l’Europa de l’est


Quan la Conxita va adoptar la seva filla Zínia amb dos mesos en un orfenat del nord de Moscou no sabia que patia Síndrome d’Alcoholisme Fetal (SAF). Ho va descobrir més tard, quan a la nena li feien figa les cames, quan li costava aprendre a parlar i semblava que no escoltés, quan no li feia petons ni abraçades. "Va ser un llarg camí preguntant a metges i finalment, a Vall d’Hebron li van diagnosticar una SAF parcial. Per això, físicament a la Zínia no li perceps res estrany, però en el dia a dia requereix un acompanyament total", explica la mare.

La SAF és una síndrome que pot aparèixer en el fetus si la mare ingereix alcohol durant l’embaràs. Cinc de cada 1.000 nadons pateix la patologia al món. Això vol dir 119.000 naixements cada any. A l’Hospital de Vall d’Hebron atenen 200 infants amb SAF, el 90% dels quals provenen d’adopcions a l’Europa de l’Est. Tanmateix, no hi ha dades de referència a Catalunya. Per aquest motiu, l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) impulsa ara, amb la Subdirecció General de Drogodependències, un estudi sobre la prevalença de la SAF a Catalunya en població adoptada.

"És un trastorn completament evitable. Com? No bevent alcohol durant l’embaràs", explica taxatiu el doctor en psiquiatria de la Vall d’Hebron Josep Antoni Ramos-Quiroga. Tanmateix, tal com explica Quiroga, una de cada deu dones continua bevent durant l’embaràs i un 40% ho ha fet en alguna ocasió. "A Barcelona, la mitjana d’embarassos no desitjats és del 9%. Això pot influir en l’aparició d’una SAF, perquè la dona desconeix que està embarassada i continua bevent. Les primeres setmanes són crucials", argumenta el doctor. Per això, reclama més prevenció.

Les alternacions físiques i del comportament

Les alteracions poden ser tant físiques com psíquiques i neuronals. La doctora Anna Cueto explica que les seqüeles físiques sovint s’identifiquen amb "llavi més prim, ulls m és petits o front més pla i algun retard en el desenvolupament del crani". La SAF a través d’una anàlisi genètica. A més de les alteracions físiques també n’hi ha dels desenvolupament cognitiu. Tal com explica la doctora Núria Gómez, "un 50% dels casos presentaran hiperactivitat, impulsivitat, alteració cognitiva, problemes per regular l’humor, de conducta i també presentaran dificultats per assumir rutines com la higiene i manca d’habilitats socials".

Com la major part dels infants que pateixen la SAF, la Zínia, tal com explica la seva mare, "emmagatzema informació, però després no sap què fer-ne". "Mai no serà una nena autònoma. Li han donat una discapacitat del 36% i un grau II de dependència, però és massa poc perquè a ella no la podrem deixar mai sola. Tot i tenir un coeficient intel·lectual normal, mai no sap què ha de fer. Què passarà quan tingui 16 o 18 anys?", es pregunta la Conxita, que és membre de l’Associació de familiars afectats per la SAF (Afasaf).

Per això és important, com recorda la doctora Gómez, un tractament precoç. "Si arriben ja adolescents, és probable que arrosseguin altres trastorns vinculats". Per ajudar a tractar aquests infants, cal fer un "treball intensiu i integral", però, com reconeix també Gómez i malgrat que Vall d’Hebron és un dels hospitals punters en la diagnosi i el tractament de la SAF, van "coixos de recursos". Per valorar la situació de les unitats de suport als infants amb la síndrome i els seus familiars han organitzat aquests cap de setmana les primeres jornades dedicades a la malaltia, que ara esperen repetir al febrer de l’any que ve.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article