Les entitats socials alerten de l'augment de la malnutrició pel descens de la dieta mediterrània

Redacció

Els catalans cada vegada mengen pitjor i abandonen, de mica en mica, la dieta mediterrània. Els motius, un empobriment de la població arran de la crisi que afecta a la dieta. Així ho constata l'informe que aquest dimecres han presentat les Entitats Catalanes de l'Acció Social (ECAS) amb el títol 'Fam oculta a Catalunya, un obstacle en la igualtat d'oportunitats'.

En termes científics, s'entén per fam oculta la "deficiència crònica de vitamines, oligoelements i minerals", tal com ha explicat durant la presentació de l'estudi el doctor en Medicina i Nutrició, Lluís Serra. Així, ha detallat, a la dieta li hi falten micronutrients. Més enllà de la pobresa, hi ha altres causes que expliquen que la gent prefereixi el fast-food a la dieta tradicional mediterrània, que és rica en nutrients: els mals hàbits i una poca cultura de l'alimentació, així com problemes de conciliació familiar.

Malalties cardiovasculars o depressió, les conseqüències d'una mala dieta

La conseqüència primera d'aquesta malnutrició és la debilitat del cos. A més, però, també hi va associat l'increment de malalties cardiovasculars, com la obesitat, la hipertensió o la diabetis. Així s'explica, tal com detalla l'informe, que el fenomen de l'obesitat infantil hagi crescut alhora que l'increment de l'atur. A més, ha explicat el doctor Serra, la dieta mediterrània que s'ha anat abandonant els darrers anys prevé el càncer de mama i l'aparició de malalties mentals, com la depressió, i millora en els infants l'atenció escolar". En els infants, a més, aquesta mala alimentació pot provocar "importants retards en el desenvolupament físic i, sobretot, mental". "Una persona amb fam oculta no desenvoluparà el seu potencial humà", ha apuntat el doctor.

Però, per seguir una dieta equilibrada com la que recomanen els metges, constata l'informe, cal invertir 1,2 euros més per persona i dia. Aquesta és una "barrera econòmica", denuncien en l'estudi les ECAS, que motiva que moltes famílies no la puguin seguir. A més, també ha assenyalat que hi ha una "manca de polítiques educatives suficientment importants" per tal de transformar els hàbits i els valors de la societat. Per això, han demanat quantificar el fenomen per poder-lo atacar.

També alerten les entitats que hi ha una manca d'informes flagrant sobre la fam oculta. "No s'han elaborat estudis sistemàtics i regulars sobre nutrició des del període 2002-2003", ha criticat la presidenta de l'ECAS, Teresa Crespo. La incidència d'aquesta fam oculta es podria haver doblat, segons les entitats, en els darrers anys a causa de la crisi, però amb les retallades es van deixar de fer les enquestes de salut amb què s'analitzava el fenomen.

Més prevenció i atenció als menjadors escolars

La queixa de les entitats, però, va acompanyada de propostes. Així, ECAS reclama al Govern l'impuls de polítiques de prevenció en l'àmbit de l'educació que s'acompanyin de campanyes de divulgació d'una alimentació variada i equilibrada. Així mateix, reclamen que es potenciïn les habilitats culinàries i es faciliti la conciliació. Així mateix, s'ha apuntat la importància dels menjadors escolars per aportar dietes saludables als infants, alhora que s'incorporin nutricionistes als centres d'assistència primària.