Gairebé el 40% de famílies gironines ateses per bancs d’aliments fa més de quatre anys que hi recorren

El 27% dels usuaris dels Centres de Distribució d’Aliments van anar-hi per primera vegada l’any passat

El perfil majoritari són famílies joves, autòctones i amb dos fills al seu càrrec

El 36,7% de les famílies gironines que recorren als Centres de Distribució d'Aliments (CDA) per poder menjar porten quatre anys o més anant-hi. Així ho descriu la seva memòria del 2016, que explica que de les 8.393 famílies ateses durant l’any, la majoria fa temps que necessiten aquest recurs per comprar la cistella d'aliments bàsics. Això no vol dir, però, que no hi hagi nous usuaris derivats pel serveis socials perquè tenen problemes per cobrir les necessitats alimentàries. De fet, el 27% dels usuaris es van incorporar el 2016.

El gerent dels CDA, Caye Gómez, ha explicat que a la xarxa d'economats es viuen dues cares d'una mateixa moneda perquè mentre que una de cada quatre famílies milloren la seva situació econòmica i deixen d'emprar el recurs, exactament la mateixa xifra arriben per primer cop. El perfil majoritari de l'usuari són famílies joves, autòctones i amb dos fills al seu càrrec.

Els CDA van néixer com a un recurs per ajudar a famílies que tenien dificultats per cobrir les necessitats alimentàries bàsiques. És un projecte de col·laboració entre Càritas Diocesana, la Diputació de Girona, La Caixa, el Banc dels Aliments i els ajuntaments i consells comarcals implicats. Actualment, hi ha deu CDA distribuïts pel territori.

El model seguit busca fer una distribució justa i digna dels aliments a les famílies que ho necessiten. Per això, els beneficiaris fan una aportació econòmica simbòlica per contribuir al manteniment del projecte. Totes les famílies arriben als CDA derivades pels serveis socials i, segons els ingressos que tinguin, els marquen quants aliments es poden endur a la cistella. A partir d'aquí, el funcionament és el de qualsevol supermercat: cada família escull els aliments en base a què necessiten o el que més els agrada. Sempre, però, seguint uns criteris de dieta equilibrada.

La pobresa es cronifica

El gerent dels CDA de Càritas Diocesana, Caye Gómez, ha explicat que des del 2014 s'ha estabilitzat el nombre de famílies que necessiten recórrer als economats per complementar els aliments de casa. Durant el 2016, han atès 8.393 famílies (el 2015 en van ser 8.626 i el 2014 8.951), la qual cosa es tradueix en 26.450 persones. Gómez ha detallat que això representa un 3,5% del global de la població de les comarques gironines, cosa que demostra que encara cal impulsar línies de treball per millorar la situació econòmica de les famílies.

Tot i que hi ha hagut un lleuger descens en el nombre de famílies ateses, han augmentat les cistelles que han distribuït. Durant el 2016 han estat 112.052, mentre el 2015 en van ser 111.119. Segons Gómez això no vol dir que les famílies hagin tingut més necessitats d'aliments, sinó que quan una família surt del recurs no implica que una altra s’hi incorpori. A més, ha afegit que segons revelava la memòria de Càritas Diocesana presentada la setmana passada, incrementen les famílies que tenen feina però igualment no arriben a final de mes.

Per orígens, la majoria dels beneficiaris són de autòctons, el 41%, seguit del 29% de famílies d'origen marroquí, el 6% provinents d'Hondures, el 5% de Gàmbia i el 19% restants de diversos països.

Tallers d’empoderament i una via d’inserció al mercat laboral

A banda d'adquirir menjar, els usuaris dels CDA també participen en tallers d'empoderament. Durant el darrer any, 396 famílies han participat en 34 tallers formatius que tracten habilitats personals, economia domèstica, alimentació familiar saludable, salut i cura familiar, costura i estalvi o manteniment de la llar i estalvi.

En paral·lel, també contribueixen a inserir al mercat laboral persones en risc d'exclusió social. Durant el 2016, a banda dels 207 voluntaris, han contractat 15 persones com encarregats dels economats i mossos de magatzem. Un d'aquests treballadors és l'Adrián Amador. Actualment treballa de mosso de magatzem al CDA de Girona. Amador tenia el seu propi negoci de fruites i verdures però després de quatre anys, les dificultats econòmiques el van obligar a tancar.

Va estar un any a l'atur. "És angoixant perquè tens fills i no saps quan trobaràs una feina", ha explicat. Té 34 anys, dos fills i un tercer en camí. Primer, va aconseguir treballar d'Agent Cívic però quan es va acabar va tornar a l'atur sis mesos més. "Va sorgir l'oportunitat de treballar aquí i anar fent formació, crec que em servirà per acabar trobant una altra feina", ha detallat. De fet, l'objectiu és fer acompanyament i formació dels treballadors perquè després d'un any o un any i mig trobin una ocupació al mercat laboral.

Una eina contra el malbaratament del menjar

L'origen dels aliments que es distribueixen des dels CDA és divers. La majoria (el 79,7%) arriben gràcies a donacions en espècie i la resta (el 20,3%) són comprats per satisfer les necessitats. Molts venen aportats pel Banc dels Aliments però també reben fruita i verdura per part del Departament d'Agricultura (són aliments que s'evita que es destrueixin perquè no es poden comercialitzar però sí són bons per consumir), de la Unió Europea o d'altres donacions. D'aquesta manera, a més, contribueixen a reduir el malbaratament alimentari i a conscienciar la població. El pressupost dels CDA aquest any passat ha estat de 3,6 MEUR.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article