La bretxa salarial se situa en el 26%, el punt més àlgid des de l’inici de la crisi

El salari mitjà dels homes és de 27.477 euros i el de les dones de 20.324 euros, per tant, ells cobren de mitjana 7.000 euros més l’any

La bretxa salarial entre homes i dones és una llosa que Catalunya fa molt de temps que arrossega i que no para de créixer. Els rols de gènere, les tradicions i una greu crisi econòmica han tingut, i segueixen tenint, un fort impacte en la situació de la dona en el mercat de treball.

Segons l’informe La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va fer públic el passat febrer de 2017, el cas català es caracteritza per uns nivells d’educació femenins superiors als masculins però, en canvi, unes taxes d’activitat i d’ocupació més baixes, una taxa de parcialitat més elevada i una concentració en determinades branques d’activitat i ocupacions, que acaba comportant una menor retribució del treball femení.

D’entrada, els homes treballen més que les dones. Ho fan el 62,6% de les dones en edat laborable, és a dir, dels 16 als 64 anys, treballen, enfront del 71% dels homes. La taxa d’atur també és més alta en les dones: un 15,9% enfront del 13,9%.

En aquest sentit, el salari mitjà dels homes és de 27.477 euros i el de les dones de 20.324 euros, la qual cosa significa que els homes cobren de mitjana 7.000 euros més a l’any que les dones. Així, la bretxa salarial entre sexes se situa actualment en un 26% a Catalunya, un repunt que supera fins i tot els nivells del 2008, quan la diferència de salaris entre homes i dones va ser del 24,4%. L’estudi també revela que la diferència és encara més gran quan es tracta de feines amb baixes remuneracions, on la bretxa arriba al 42,6%.

L’edat, la formació i el sector d’activitat també determinen en gran mesura les diferències salarials per sexe. Malgrat que la bretxa es dona en tots els trams d’edat, les diferències són més elevades a mesura que les persones són més grans. En funció de la formació, les diferències de salari són majors en els nivells formatius inferiors. I per últim, les feines més feminitzades acostumen a ser les que tenen menors salaris. Concretament, les dones tenen un major pes en el sector serveis (55,7%), especialment, en el grup de sanitat i serveis socials, activitats culturals i esportives i altres serveis, el comerç al detall i l’educació. Per contra, en la indústria no arriben a representar un terç dels ocupats i en la construcció són menys del 10%.

Les dones només ocupen un 20% dels alts càrrecs

Un altre fet que contribueix a augmentar i perpetuar la bretxa salarial és que hi ha menys dones que treballen en ocupacions que requereixen un major nivell de qualificació. És a dir, hi ha poques dones treballant en els alts càrrecs i, per tant, fa que els seus sous siguin, de mitjana, inferiors que els dels homes. Tal com recorda la secretària general d’Igualtat, Mireia Mata, “les dones ocupen només un 20% dels alts càrrecs”. Tanmateix, el 60% dels titulats universitaris són dones.

La Llei d’Igualtat espanyola, del 2007, afecta a unes 4.000 empreses catalanes i obliga a assolir una presència equilibrada de dones i homes del 40-60%. Aquesta quota ja s’hauria d’estar complint. Així mateix, l’Estat també va promoure el Codi de Bon Govern del 2015 que exigia que a partir del 2020 almenys un 30% dels consells d’administració siguin dones.

A més a més, tots els partits polítics catalans van firmar el 2015 una llei pròpia, que és una de les més progressistes d’Europa. Tanmateix, el Tribunal Constitucional va tombar part de la normativa, perquè considera que envaeix competències de l’Estat, en concret, els articles que fan referència a la igualtat de gènere a la feina, l’assetjament sexual i la figura del responsable sindical d’igualtat, entre altres.

Les xifres de l’Observatori Dona, Empresa i Economia precisen encara més l’actual bretxa entre homes i dones. Segons el darrer informe Dones en els consells d’administració de les empreses a Catalunya, les dones ocupen tan sols un 4,5% de les direccions generals, un 8,2% dels consells d’administració i un 11% dels càrrecs estratègics.

Tanmateix, les dones sí que tenen interès en emprendre. Dins el programa integral del foment a les persones emprenedores que impulsa el Departament d’Empresa i Coneixement, hi van participar 11.652 dones d’un total de 22.907 participants. Això implica que el 50,8% eren dones. La major part dels projectes creats per les dones són de comerç a l’engròs, d’hoteleria i en activitats professionals, científiques o tècniques. A més, una gran part es constitueixen com a autònomes.

Segons les dades de l’informe executiu de Catalunya, 2015 del Projecte Global Entrepreneurship Monitor, les dones emprenedores lideren projectes empresarials potencials o naixents més que els homes. En canvi, en creació de noves empreses, en projectes que ja es troben en la fase inicial (TEA), en les empreses consolidades i en les que s’abandonen són majoria homes.

L’empatia i l’èmfasi en el retorn social, claus a les empreses liderades per dones

“Hi ha almenys quatre característiques que diferencien el lideratge femení del masculí”, sosté la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Ciutadania, Anna Mercadé. D’entrada, assegura, les donen lideren equips on tots els membres participen de la presa de decisions. L’experiència de projectes empresarials com la cooperativa FemmeFleur, que comercialitza la copa menstrual, així ho corroboren. En canvi, tal com recorda Mercadé, les empreses tradicionals tenen estructures més piramidals.

També és cert —i les dades ho confirmen— que les dones tenen especial interès per les empreses que emfatitzen l’àmbit social. “Les dones són més sensibles i conformen equips més humans. Per això, en part, també creen empreses amb lògiques de cooperació, d’ecologia, on es busca ajudar la societat”, assegura Mercadé.

Per aquest mateix motiu, afirma la directora de l’observatori, per a les dones no són tan importants les condicions econòmiques com el benestar al lloc de treball, on es cerca fomentar les relacions socials. “Les dones creen empreses transformacionals, és a dir, que estan pel canvi de la societat. Per contra, les estructures tradicionals creen un lideratge a través del qual l’empresa pugui obtenir un rèdit, un compte de resultats”, afirma. És per això que hi ha moltes més dones a l’administració, l’educació o la sanitat que en altres àmbits.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article