Quatre projectes liderats per dones que són exemples d’èxit

Mirar cap a nous models de futur és l'objectiu que persegueixen moltes dones. Diferents models laborals, socials, altres maneres de veure i viure la vida


Mirar cap a nous models de futur és l'objectiu que persegueixen moltes dones. Diferents models laborals, socials, altres maneres de veure i viure la vida. Actualment, la bretxa salarial se situa en el 26%, el punt més àlgid des de l’inici de la crisi. Davant aquesta situació, moltes dones s'han decantat per crear un nou model de negoci, un model propi. Però no només ho han fet per escurçar aquesta diferència salarial, sinó que ho han fet per contribuir a construir una societat més justa. 

“Hi ha almenys quatre característiques que diferencien el lideratge femení del masculí. L'empatia i l'èmfasi en són dues de principals”, sosté la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Ciutadania, Anna Mercadé. Des del projecte projecte Ixmucané, que busca apoderar la noia guatemalenca amb l'eina de l'educació, fins a la cooperativa Femmefleur, que busca la comoditat en l'esfera íntima i social de la dona, o el grup de dones de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que lluita contra el model patriarcal. Quatre projectes liderats per dones que són exemples d’èxit. Un èxit basat en la solidaritat.

Cèlia Clua, fundadora de l'ONG que dona suport a les dones guatemalteques | Ixmucané

L’educació, l’eina d’apoderament d’Ixmucané

La Cèlia Clua va viatjar a Guatemala amb la intenció de passar-hi uns dies d’estiu i conèixer aquella realitat. Aquells dies d’estiu els va allargar fins avui, que encara hi viu. Va decidir que s’hi quedava, que hi havia molta feina a fer. El resultat d’aquell viatge es diu Associació Ixmucané, una organització que, des de l’any 2000 treballa per donar suport al desenvolupament integral de les nenes i noies guatemalenques de les àrees rurals i les més vulnerables de Huehuetenango, la zona nord del país. Després de llogar una primera residència més petita, l’any 2008 l’associació va comprar i remodelar una escola on ara viuen les noies becades de les comunitats.

“Es promou la integració d’aquestes noies en la societat adulta, des de recerca de feina a la participació activa en la vida social ‘huehueteca’”

Moltes han estat les persones voluntàries que han passat per la residència Ixmucané, que en idioma maia significa dona de panís. La Rosa Varela va viatjar-hi l’estiu del 2006 i, després de tornar-hi un segon cop, es va engrescar i va muntar Ixmucané Barcelona. “L’associació d’aquí està pensada per ajudar la d’allà. Des d’aquí recollim diners per enviar-los, fem soparets, alguna fira solidària i sempre esperem que arribi la Cèlia per escoltar les seves històries”, explica Varela. Ixmucané és un projecte educatiu, que dona eines perquè les noies “es puguin valdre per sí mateixes”. Amb tot, el projecte considera la persona en la seva totalitat i no només en l'àmbit educatiu. “Es promou la integració d’aquestes noies en la societat adulta, des de recerca de feina a la participació activa en la vida social huehueteca”. Tot plegat, amb l’objectiu d’apoderar les nenes perquè tinguin eines per afrontar els reptes de futur.

L’acció directa, la millor lluita de les dones de la PAH

Les dones són la força que mou la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca  (PAH). Un dels aspectes que s’ha ignorat durant la crisi, diu la Rosa Bernaus, una de les membres de la PAH Sabadell, “és el seu efecte sobre el model patriarcal”. Un model que comença a les famílies en les quals l’home ja no pot cobrir les exigències econòmiques tradicionals de la llar o a pagar la hipoteca. La crisi va provocar l’expulsió de molts d’aquests homes del camp laboral, que es van quedar a l’atur i, per tant, van perdre el seu rol. “Fent una anàlisi molt superficial, podem dir que hem detectat que la sensació de fracàs és molt més accentuada en els homes que en les dones” diu la Rosa.

La majoria de persones de la PAH de Sabadell són dones i la seva lluita i la seva protesta s’ha fet molt evident, “en part perquè del què es tracta és de lluitar per salvar el nucli domèstic i la pròpia casa. Mentre molts cops els homes, privats del rol al qual estaven habituats, s’ensorren, les donen busquen solucions, baixen al carrer a lluitar, van a les reunions, prenen iniciatives i decisions, aturen desnonaments i ajuden altres famílies a superar els moments de desconsol”.

“Un dels aspectes que s’ha ignorat durant la crisi, és el seu efecte sobre el model patriarcal”, diu una membre de la PAH Sabadell

El grup de dones de la PAH es crea l’any 2015. En aquell moment, la PAH de Sabadell havia ocupat 4 blocs de la mateixa ciutat. “La convivència en aquests blocs ens va fer veure el maltractament que pateixen algunes dones per part de les seves parelles. Aquí va ser quan algunes de nosaltres vam decidir associar-nos i organitzar-nos en un grup de dones per ajudar les companyes”, diu. Llavors, segons explica Bernaus, van veure que no en tenien “ni idea” de feminisme i es van anar a formar amb el col·lectiu feminista Justa Revolta, de Sabadell.

En un principi, les dones de la PAH es van constituir com a grup tancat. “Després vam veure que calia anar més enllà ja que, dins la mateixa PAH hi havia actituds masclistes que no ens agradaven, com són alguns comentaris i alguns fets. Des del passat mes de setembre són un grup obert. Agafen temes que creuen que poden ser de debat i els posen sobre la taula. “Quan treus un tema te n’adones de fins a quin punt les desigualtats de gènere ens estan afectant i estan arrelades en el nostre dia a dia”.

La lluita que fan contra aquestes desigualtats és des de l’acció. Ara n’estan preparant una que no ens poden avançar. El que sí que ens avança la Rosa, però, és que serà de “l’estil de la PAH, és a dir, directe”.

L’eina principal que tenen per apoderar la dona és el fet de mostrar-li que hi ha una altra manera de fer i de viure. “De la mateixa manera que quan entres a la PAH t’ensenyen que has de sortir al carrer per lluitar”, conclou.

“Havíem de protegir el rol de la dona gitana”, explica Paqui Perona | Marina Force

La dona gitana des de les ‘Veus Gitanes’

“Volíem crear un grup de barri que respongués a les necessitats dels gitanos que hi viuen. Sobretot vam veure que havíem de protegir el rol de la dona gitana. Una dona apoderada, amb economia pròpia... una dona independent”, diu la coordinadora de projectes d'intervenció social per a l'apoderament de les dones de la Mina, Paqui Perona.

En un dia tan assenyalat com el 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, la Paqui Perona i un grup d’amigues van anunciar el naixement de la primera ràdio rom: Veus Gitanes, una ràdio que neix de la col·laboració de diferents entitats i dones de la comunitat gitana de la província de Barcelona i que pretén fer una anàlisi, una reflexió de gènere “des dels propis feminismes gitanos, que no sabem encara quins són i quins haurien de ser. Estan en reconstrucció”, assenyala. Perona, que es declara feminista, considera que no es pot parlar d’un sol feminisme. “No hi ha un sol feminisme gitano, perquè la dona gitana tampoc és homogènia. Amb tot, si hi ha un tret que caracteritza el feminisme gitano és que no està basat ni creat des de l’individualisme de les dones, i construït al marge de la seva comunitat sinó que està creat des de la pròpia cultura, de forma comunitària”.

“Vam veure que havíem de protegir el rol de la dona gitana. Una dona apoderada, amb economia pròpia... una dona independent”

Tanmateix, aquesta activista distingeix entre feminisme gitano i feminisme blanc o paio. “Els feminismes que moltes gitanes han començat de manera individual, imitant el feminisme paio, no han funcionat! Només ha servit per crear un ressentiment cap a la seva comunitat, culpabilitzant la seva cultura i fent-la responsable de tots els mals de les dones, quan no és així”. Segons la Paqui, la reflexió “hauria de ser molt més amplia”. Pel que fa al feminisme blanc, considera que és “un feminisme imposat i educat per la gent blanca que ha volgut reeducar a les dones gitanes i l’únic que ha fet ha estat apartar-les de la comunitat. Els ha generat frustració”.

Des de Veus Gitanes es vol potenciar un model de ràdio oberta i participativa que esdevingui un espai de representació i difusió de les idees i accions del poble gitano i, especialment, de la veu de les dones, que s’entenen com el motor de canvi de la comunitat.

Les quatre sòcies treballadores de la cooperativa | Femmefleur

Femmefleur o com millorar la vida de les dones

Dues d’elles, l’Eva i la Laida, van descobrir la copa menstrual. Els va semblar que havien de compartir la descoberta, que era molt millor que el tampó i la compresa, i van voler comercialitzar-la perquè arribés a altres dones. Per fer-ho, van muntar la cooperativa Femmefleur i van contactar amb la Cristina i la Clara. “No va ser quelcom buscat, però quan vam fundar la cooperativa sí que ho vam fer pensant, d’una banda, en com millorar la vida de les dones, i no només la vida íntima; i, de l’altra, com fer-ho de manera que fos el més ecològic possible”, explica Clara Guasch, membre de la cooperativa.

“Sorprèn, i ens ho pregunten sovint, però les decisions estratègiques les prenem entre totes”

Assegura Guasch que, tot i que l’entorn és exigent i professional, és cert que intenten fomentar “un espai d’escolta constant”, tant entre elles, les sòcies treballadores, com amb els usuaris dels seus productes o amb els proveïdors i col·laboradors amb els quals treballen per fabricar-los. “Sorprèn, i ens ho pregunten sovint, però no hi ha una persona concreta que lideri tots els projectes que desenvolupem. Les decisions estratègiques les prenem entre totes”, explica.

Per això, en el procés de disseny dels productes acostumen a realitzar consultes. Així és com van arribar, de fet, a produir les calces Cocoro. Les enquestes que van elaborar constataven que moltes dones, durant la menstruació i en algun moment de les seves vides, utilitzen un producte extern, ja sigui com a producte únic o com a producte de reforç d'un d’intern. Per produir-les, van obrir un Verkami. Si havien previst rebre 21.560 euros, en van aconseguir 170.000 euros. De les 1.500 que tenien previstes fabricar, en van haver de fer 9.000. “Això vol dir que hi ha una comunitat molt extensa que s’interessa pel que fem i agraeix tenir una opció alternativa al mercat”, admet Guasch, que dona una de les claus de la cooperativa: “Teníem com a objectiu fer quelcom, més enllà dels guanys, que servís a la gent”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article