Els promotors de la ILP per la Renda Garantida denuncien dos desacords en el projecte de llei

La consellera Dolors Bassa nega que hi hagi grans diferències i diu que serà el Parlament qui resoldrà “els punts oberts” de la negociació

Les desavinences amb el Govern afecten a la manera com es resol la sol·licitud de l'ajut i al dret a una prestació complementària

Les negociacions per la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) topen de nou amb entrebancs. Els promotors de la ILP han denunciat dos “greus desacords” en el redactat del projecte de llei. Segons apunta la comissió promotora en un comunicat, les desavinences afecten a la manera com es resol la sol·licitud de l'ajut i al dret a una prestació complementària. El passat 15 de maig, les entitats i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, van signar l’acord per tirar endavant l'aprovació de l'ajut abans de l’estiu pel Parlament.

D'entrada, doncs, la comissió promotora denuncia que el Govern pretén modificar els acords sobre la tramitació de la sol·licitud de l'ajut. Les entitats recorden que el pacte donava un marge màxim de quatre mesos a l'administració pública competent per atorgar o denegar la prestació. Si no hi havia resposta per part de les institucions públiques, s'entenia que la persona tenia dret a l'ajut.

Ara, però, segons alerten els promotors de la ILP, el Govern vol allargar el termini màxim de quatre a vuit mesos, establir que el silenci administratiu signifiqui la denegació de la sol·licitud i retardar el termini en què es concedeix l'ajut al mes següent de presentar la sol·licitud. La comissió promotora considera “inacceptable” la posició del Govern “perquè suposa un greu perjudici per a les persones i famílies vulnerables, que després de sis mesos de carència o ingressos inferiors a l'IRSC hauran d'esperar fins a vuit mesos a que es dicti resolució”.

A més, denuncien que el silenci administratiu negatiu “dificulta l’accés al dret a la RGC, incentiva la ineficàcia de l’administració i subordina el dret de les persones a la gestió administrativa”, la qual cosa, apunten, “crea indefensió i provoca el cansament i desistiment” entre les persones que tenen dret a l'ajuda i, segons afegeixen, a tot aquests perjudicis s'afegeix el retard d'un mes en l'abonament de l'ajuda

A les persones amb ajuts complementaris se'ls descomptaran 150 euros

A més, la comissió promotora assegura que el Govern vol modificar la disposició addicional tercera que estableix que les persones beneficiàries d'una pensió no contributiva per invalidesa o jubilació de la Seguretat Social o les persones beneficiàries d'altres ajuts, prestacions i pensions, sempre que els seus ingressos siguin inferiors al llindar d'ingressos per accedir a la RGC, tenen dret a una prestació complementària a càrrec de la Generalitat fins a la quantia de l’indicador de rendes de suficiència, que fixa el llindar de la pobresa.

Segons els promotors de la ILP, el Govern planteja descomptar en aquests supòsits la quantitat de 150 euros mensuals que està condicionada a seguir un pla laboral. A l'article 10, en canvi, tal com assenyalen les entitats, s'estableixen aquests complements sense fixar cap reducció.

La consellera nega que hi hagi grans diferències

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, s'ha afanyat a negar, però, que hi hagi grans diferències i ha explicat que, en l'acord sobre la resolució administrativa de les sol·licituds i el dret a una prestació complementària, es van deixar “punts oberts” perquè sigui la comissió del Parlament qui acabi decidint. Tot i defensar la seva posició, la consellera s’ha mostrat “oberta” a aplicar els criteris que sorgeixin de la ponència.

Bassa ha defensat que la resolució administrativa de les sol·licituds mantingui el criteri de silenci administratiu negatiu, és a dir, que si la Generalitat no respon la sol·licitud del demandant de l’ajuda, aquesta es doni per denegada. Lla consellera ho rebutja perquè aniria “en contra” del criteri que s’aplica actualment en la resta de prestacions.

En segon lloc, en contra del què defensen els promotors de la ILP, la consellera s’ha mostrat partidària de descomptar, dels 664 euros de la renda mínima, la prestació complementària de 150 euros a totes aquelles persones que ja siguin beneficiàries d'una pensió no contributiva per invalidesa o jubilació. Segons Bassa, “no té sentit” aportar aquests recursos addicionals adreçats a plans d’ocupació a persones que no poden ser actives cercant feina. Malgrat tot, la consellera també s’ha mostrat oberta a aplicar, en aquest cas, allò que acabi decidint el Parlament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article