A Catalunya hi ha entre 20.000 i 25.000 organitzacions no lucratives actives

Redacció

Els resultats d'El Panoràmic 2016, la recerca sobre l'estat i l'evolució de les entitats no lucratives de Catalunya, ja són sobre la taula. L’estudi ha estat promogut pel Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i impulsat conjuntament amb l’Observatori del Tercer Sector, la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Bancària La Caixa.
 

L’objectiu de l’estudi, que pren una mostra de més de 2.200 organitzacions d’arreu de Catalunya, és recollir dades de manera periòdica sobre la situació actual i l’evolució de les entitats, que permetin fotografiar en cada moment el seu compromís per la millora del país i de la ciutat en diferents àmbits, millorar el seu coneixement i transparència i proporcionar dades fiables sobre el sector a d’altres agents socials com l’administració, el món acadèmic, els mitjans de comunicació i a la societat en general.

En l’estudi, que s'ha pres com a any de referència el 2015, s’hi reflecteix la gran vitalitat del teixit associatiu català i barceloní. Segons el Panoràmic, a finals del 2015 a Catalunya hi havia entre 20.000 i 25.000 associacions actives (dades estimades). Tenint en compte les dades de població de l'ldescat (7.424.754 persones a finals del 2015), aquesta xifra representa una entitat no lucrativa per cada 330 persones. Per la seva banda, a Barcelona s’hi ha detectat entre 4.800 i 5000 entitats actives, és a dir, una associació per cada 327 persones. En l’estudi també s’analitza la forma jurídica de les entitats no lucratives. El gran gruix (87%) són associacions, mentre que el 6% són fundacions, el 2% són cooperatives no lucratives, un altre 2% són organitzacions sense forma jurídica i un 3% tenen d’altres tipus de formes jurídiques.

Pel que fa a l’àmbit prioritari d’actuació, el 28% de les entitats es dediquen a l’acció social mentre que el 25% pertanyen a l’àmbit de la cultura, el 20% al de l’esport, el 12% es dediquen a la formació i l’educació i el 9% són juvenils. També hi ha entitats comunitàries i veïnals (3%) i entitats ambientals, de foment dels drets civils, de cooperació pau i drets humans i d’altres tipus que, en cada cas, representen un 1% del total d’entitats no lucratives.

Donat que són entitats que es basen en l’acció voluntària de les persones, l’anàlisi també es fixa en el grau d’implicació que tenen. Més de la meitat de les persones associades (51%) tenen un alt nivell d’implicació en la seva entitat. Per sexes, la recerca ha permès saber que el 52% de les persones que formen part d’associacions són dones mentre que el 48% són homes. La proporció s’inverteix quan parlem d’òrgans de govern de les entitats com les juntes directives (associacions), els patronats (fundacions) i consells rectors (cooperatives sense ànim de lucre). En aquest cas la proporció per homes i dones és d’un 52% i un 48% respectivament.

Panoràmic també recull indicadors relacionats amb l’economia de les associacions. En el 2015, el 44% de les entitats va comptar amb uns ingressos anuals iguals o inferiors als 15.000 euros. El 45 % es va moure en diverses forquilles entre els 15.000 i els 500.000 euros i només l’11% restant va tenir uns ingressos superiors als 500.000 euros. Pel que fa a les fonts de finançament, el 57% dels recursos econòmics procedeixen de fonts públiques, mentre que el 32% procedeixen de recursos propis i l’11% restant de fonts privades.

Concretament sobre la ciutat de Barcelona, l’anàlisi districte per districte inclòs en la recerca fa palès que l’Eixample és el districte que aplega més entitats, amb el 19% de les organitzacions de la ciutat. Els districtes que acullen menys entitats són Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Sant Andreu que concentren, cadascun, un 6% de les entitats amb seu a Barcelona.

Finalment, pel que fa als reptes detectats per al conjunt del sector no lucratiu, els 3 primers són ampliar i implicar més a la base social, consolidar el finançament i treballar en xarxa i col·laborar amb d’altres agents socials.