El Govern estudia acollir menors refugiats no acompanyats

Un 30% de les persones refugiades que arriben a Catalunya són menors i el nombre d'immigrants en situació irregular baixa

‘Obrim Fronteres' ha organitzat el cap de setmana protestes en motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra aquest dimarts

La situació que viuen els menors refugiats en països de trànsit com el Líban, Grècia o Itàlia és alarmant. Un 30% del total de persones refugiades que arriben a Catalunya són menors i, tot i que la majoria arriben acompanyats, com constaten les ONG, alguns d’aquests menors arriben sols. Per aquest motiu, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha expressat, en declaracions a ACN, que el Govern estudia acollir en famílies els menors refugiats no acompanyats. En motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la coordinadora ‘Obrim Fronteres’ va organitzar aquest cap de setmana protestes a Barcelona, Tarragona, Calafell i La Jonquera per demanar una acollida sense quotes.

És així com els ciutadans de Catalunya han tornat a sortir al carrer per demanar als governs que acullin els refugiats. Espanya es va comprometre a acollir fins a 17.337 persones refugiades abans del setembre i, a dia d’avui, en falten per arribar més de 16.000. Davant aquesta actitud passiva de l'Estat, mig milió de persones ja van sortir als carrers de Barcelona, el 18 de febrer, en la que va ser la manifestació més gran del món pels drets de les persones refugiades i migrants. Amb tot, la resposta política va ser nul·la. El passat mes de maig l’organització ‘Casa nostra, casa vostra’ va publicar un seguit de 148 mesures concretes a les administracions per construir una societat d'acollida.

A Catalunya ja hi ha en aquests moments alguns casos d'acolliment de refugiats en famílies, però el Govern descarta promoure'l com un mètode generalitzat. “No ho veiem malament si hi ha independència en els habitatges –ha dit Amorós–, però no és un mètode que nosaltres puguem impulsar perquè l'experiència ens diu que no sempre ha funcionat”. Tot i descartar l'acolliment familiar de refugiats de manera general, el Govern sí que s'està plantejant aplicar-ho en el cas de menors refugiats no acompanyats.

“Estem en estudi”, ha remarcat Amorós, tot afegint que ja han traslladat a l'Estat que estan disposats a acollir menors. La Generalitat també ha fet una proposta a l'Estat per acabar amb el "coll d'ampolla" que tenen els refugiats amb l'accés a l'habitatge. Per aquest motiu, planteja contractar paquets de pisos a grans tenidors, com la Sareb, per aconseguir un millor preu de lloguer.

El nombre d'immigrants en situació ‘irregular’ baixa, però es complica pels qui la pateixen

D’altra banda, Amorós constata que cada any hi ha més persones immigrades que surten de la irregularitat, tot i que ha advertit que la situació d'aquells que segueixen en situació irregular és "cada cop més complicada”. Com mostren les últimes dades disponibles, les sol·licituds d'informes per a l'arrelament social segueixen "lleugerament a la baixa", les del primer trimestre d'aquest any, mentre que les peticions per a reagrupament familiar es mantenen "bastant estables".

Amorós ha recordat que l'última regularització massiva es va produir l'any 2005, de manera que “hi ha gent que fa molts anys que viu en la irregularitat”. Conjuntament amb 25 ajuntaments, s'està treballant en un programa per detectar persones que portin anys en aquesta situació. Els sol·licitants d'informes d'arrelament procedeixen majoritàriament del Marroc (17,3%), del Pakistan (13,5%) i d'Hondures (11,6%), tots ells amb més de 300 sol·licituds d'informes acreditatius de la seva integració. Pel que fa al perfil, la majoria tenen entre 33 i 44 anys i els homes continuen sent majoritaris (60,4%), tot i que han perdut una mica de pes respecte el 2016.

Pel que fa als informes d'adequació de l'habitatge per al reagrupament familiar, durant el primer trimestre d'aquest any se n'han tramitat 2.758, un 7,7% més que el mateix període de l'any passat però lleugerament per sota del quart trimestre del 2016. Per això, Amorós creu que Catalunya té "una reagrupació familiar bastant estable". La majoria de sol·licitants són homes (73,4%) d'entre 30 i 44 anys. Per nacionalitats, destaquen els col·lectius marroquí (28,2%) i pakistanès (14,9%), seguits dels indis i els xinesos, amb més de 200 sol·licituds d'informes.

El Pacte per a la Interculuralitat

Obrir un debat que porti a un Pacte per la Interculturalitat a Catalunya és un altre objectiu que es planteja el Govern. Segons diu Amorós, Catalunya s'ha decantat per “respectar la diferència però sabent que hi havia coses a compartir”. En aquest sentit, ha apostat per crear espais d'interacció en la vida diària dels ciutadans, ja sigui a l'escola, la universitat, la feina o el barri. “Una política d'interculturalitat és igualtat de drets i deures, espais d'interacció i valoració de la diversitat”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article