Juana Martín: “Les persones refugiades necessiten més temps per a l’acollida, però l’Estat no ho entén”

La coordinadora del servei d'ajuda al refugiat de Càritas Bacelona explica que l'entitat no s’ha sumat al programa estatal perquè creu que no és “humanitari”


La Juana Martín és un exemple de vocació. Ella és treballadora social i coordina el servei d’ajuda al refugiat de Càritas Barcelona, que dona suport a les persones un cop acaben el procés d’acollida. Fa un parell de mesos va participar al debat que va organitzar el Social.cat on es van posar sobre la taula les eines que té la ciutadania per potenciar l’acollida de persones refugiades.

La Juana parla ràpid i té les idees clares. “No podem abaixar la guàrdia”, assevera Martín, que recorda que l’entitat ajuda a totes aquelles persones que queden fora del procés d’acollida, “penjades”. Creu que tota persona té uns drets i treballa dia rere dia per complir-los. Tanta és la seva dedicació que el 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca.

Comencem amb dades. Què ens diu la Memòria de Càritas, amb dades del 2016, que heu publicat aquesta setmana?

Càritas ha atès, el 2016, 23.435 persones, el 55% de les quals són nascudes fora de l’Estat espanyol. D’aquestes, 1.300 provenen de països en conflicte, és a dir, són susceptibles de sol·licitar asil, malgrat que una bona part no ho ha fet.

Les xifres són greus. Què pot fer la ciutadania, més enllà de les administracions, per revertir-les?

La gent està conscienciada i no podem perdre l'esperança. Hem d’acollir aquestes persones i donar-les-hi un bon servei. El que estan vivint a Grècia, a Turquia i al Líban, entre altres llocs, és inhumà! Porten anys vivint en aquesta situació.

Què reclameu, davant d’aquesta situació, des de Càritas?

Des de Càritas sempre hem demanat al govern que es busquin corredors humanitaris per donar una resposta global a aquestes persones que estan patint. Però em sembla que no ens fan ni cas.

No us heu sumat al Programa Estatal de Refugi. Per què?

Des de l’Estat espanyol ens han demanat moltes vegades que tracéssim amb ells el Programa Estatal de Refugi. No ens hi hem sumat perquè no ens semblava que fos un pla humanitari, és a dir, que tingués cura de les persones, sinó molt forçat. Les persones necessiten més temps per fer aquests processos però no hi ha manera que ho entenguin.

Des de Càritas ateneu a persones refugiades i vetlleu pels seus drets.

El nostre eslògan és: ‘Sí a l'acollida de refugiats i immigrants vulnerables’. Refugiats i immigrants, persones amb drets. A tota Càritas estem atenent a més de 800 refugiats. Gent que ha acabat el procés, gent que s'ha quedat penjada, gent que l'han expulsat… Però, a més, estem acompanyant a milers de persones immigrants en situació irregular. No podem abaixar la guàrdia.

Quins són els objectius que us proposeu des de l’entitat?

A Càritas posem la persona al centre i mirem què és el que necessita. Cal buscar drets. Aquestes persones no poden estar als llimbs, no les podem tenir així. El nostre objectiu és, per tant, enfortir i impulsar l'acollida de persones refugiades i immigrants i avançar en la millora del sistema d'acollida, integració i ciutadania.

I les vostres línies d’incidència?

Les línies d’acció són l'acollida, la incidència i sensibilització, la intervenció humanitària, la col·laboració amb els països d'origen i l’enfortiment de la xarxa intereclesial.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article