‘TABÚ. Tu tries què t'hi jugues!’, l'eina per prevenir les violències sexuals als centres educatius

La iniciativa és un recurs pedagògic que abordarà la prevenció de les violències sexuals, com el ‘sexpreading’

Neix ‘TABÚ. Tu tries què t’hi jugues’, una eina en format de joc virtual per posar nom a allò que existeix, per deixar d’amagar i fer front a violències masclistes que, per quotidianes, s’han naturalitzat. La iniciativa, presentada aquest dijous, és un recurs pedagògic que abordarà la prevenció de les violències sexuals, com el ‘sexpreading’, i altres experiències subtils i poc reconegudes com tirar floretes desagradables, les llistes per puntuar la més maca de la classe o la forma en què es lliga.

Es tracta d'un joc, dissenyat per a joves de 13 a 18 anys, per construir nous imaginaris socials de referència, que permetin a noies i nois sentir-se més lliures en la seva manera de ser i en la seva manera d’estimar i relacionar-se. Segons Míriam Aleman, de l’Associació Candela, “s'ha buscat una eina que cridi l’atenció”. “Es vol visibilitzar quines són les violències que viuen els joves i destacar que la sexualitat de la dona està penalitzada per intentar canviar aquesta realitat”, ha dit.

La fase pilot començarà al setembre i es preveu que al novembre entri en servei. Aquest joc l’han desenvolupat l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Joventut, l’Associació Candela, que ha elaborat els continguts, i La Bonne-Centre de Cultura De Dones Francesca Bonnemaison, que s'ha encarregat del disseny i les eines web.

Un joc amb tres itineraris

El joc virtual està dissenyat per triar itineraris diferents a l'estil del “Tria la teva aventura” dels contes d'abans. L'objectiu, segons Aleman, és “individualitzar la problemàtica”. A través dels tres itineraris proposats es treballen diversos continguts com el sexpreading, és a dir, la transmissió d’imatges amb contingut sexual sense consentiment. “Aquesta pràctica sempre es dona amb contingut de fotos de noies, no al revés. Hem objectualitzat el cos de les noies i hem de canviar el discurs”, ha dit Aleman.

En un altre itinerari es treballa també el fet de saber lligar, reflexionant sobre el “consentiment” i els límits d'aquesta pràctica. Finalment, també es treballa com evitar floretes que siguin agressives, detectant l'assetjament sexual.

Un cop es finalitzen els tres recorreguts, es fan reflexions grupals a les aules i es crea una cançó o un vídeo que posi “en comú les conclusions de cada itinerari”, ha dit Mayca Sanz, del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

L'eina també compta amb el suport de quatre murals físics o portes d’entrada, un web per a la gestió del joc, tres recorreguts amb el mòbil, activitats de reflexió a l’aula o espai jove i la guia de suport per a professionals.

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article