A la Carme li van costar de pair aquelles primeres vegades que veia el seu home vestit de dona per casa: “Ets gai?”, “et convertiràs en dona?”, “fins on vols arribar?“. El matrimoni de la Carme i la Xesca és un dels testimonis d'EnFemme, el documental que explica la història d’una comunitat que practica el cross-dressing (o transvestisme) en un club privat de Barcelona.
El cross-dressing, és a dir, vestir-se com ho faria el gènere oposat, és una pràctica encara poc visibilitzada en la nostra societat. Així ho creu l’antropòloga i directora d’EnFemme, Alba Barbé, que ha volgut mostrar quin és el dia a dia d’aquest col·lectiu, tan sovint estigmatitzat, i quines són les dinàmiques discriminatòries a què s’enfronta la població cross-dresser.
El documental, que es va estrenar a la Filmoteca de Barcelona el passat mes de juny, vol servir com a eina d'informació i sensibilització a diferents entorns socials; des de la comunitat educativa, passant per les xarxes implicades en la prevenció de les violències de gènere i la lluita contra tota discriminació per motius d'identitat de gènere o orientació sexual i per expressió de gènere.
Barbé ha volgut explicar aquesta història des de la naturalitat quotidiana, de la precisió del detall i del dia a dia d’aquestes “donotes”, com ella mateixa les anomena, que l’han ajudat a “entrar al seu armari” i li han mostrat aquesta realitat. Elles expliquen quin ha estat el seu trànsit i com ha afectat el seu entorn.
El documental també mostra, a través de totes elles, la importància del plaer eròtic en l'àmbit de l'expressió i la identitat de gènere dins el club EnFemme, que s'ha convertit, finalment, en una segona família per a la majoria dels seus membres.
Vinculat a la tesi doctoral de l'antropòloga, aquest documental ha estat finançat a través del crowdfunding i s’espera que passi per diferents festivals aquesta tardor. A més, de cara el 2018, vol fer un recorregut per diferents municipis catalans.
Com és l'atenció que reben les persones trans des del sistema de salut públic?
Cada any unes 90 persones inicien el trànsit del canvi corporal a Catalunya i la xifra global de persones que estan en el procés de transició supera les 400. Fins fa poc temps, per poder accedir a un tractament de modificació corporal finançat pel sistema de salut públic era imprescindible un diagnòstic psiquiàtric. Aquest fet conduïa a moltes persones que iniciaven el trànsit a obtenir i administrar-se els productes, com hormones, silicona, etc. sense supervisió mèdica. Aquest fet, però, ha canviat ja que, el departament de Salut ha posat en marxa, a partir del 2016, un nou model d’atenció a la salut de les persones trans.
El model parteix del principi que no pateixen cap patologia i, per tant, l’atenció de salut en la transició cap a la identitat sentida ja no és, en cap cas, a partir de l’acreditació d’un diagnòstic clínic.
Equips multidisciplinaris des de l'àmbit de l'atenció primària
De manera general, l’atenció a la salut de les persones trans durant la fase de transició es fa a partir d’equips multidisciplinaris des de l’àmbit de l’atenció primària i la salut comunitària. Aquests equips estan formats per metges especialistes en atenció primària, en endocrinologia i en ginecologia, infermeres i infermers, especialistes en psicologia clínica i treballadors socials.
En aquesta línia, el documental recull l'experiència de l’activista i psicòloga Soraya Vega, que forma part de “Trànsit”, el servei de promoció de la Salut per a persones trans de l’Institut Català de la Salut. Vega desvela, al llarg del documental, de quina manera s’aproximen a les realitats d’aquestes persones i com influencien els seus trànsits i vivències en els processos d’auto-identificació.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari