Els experts veuen “clau” implicar més la comunitat musulmana en la prevenció de la radicalització

El joves de Ripoll radicalitzats ràpidament apunten a un nou perfil de captació de jihadistes, segons la directora de l'Àrea de Món Àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània

Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els experts alerten que cal implicar més la comunitat musulmana en la prevenció de processos de radicalització. Lurdes Vidal, directora de l'Àrea de Mòn Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), apunta a un nou perfil de terroristes jihadistes integrats, molt joves i ràpidament radicalitzats, que divergeix del d’autors d’atemptats com els de París o Brussel·les. El nou perfil i el model de captació condueix segons Vidal a repensar les estratègies.

L’experta en gestió de la diversitat i construcció de la identitat, Najat Driouech, prefereix no parlar d’un nou perfil, i indica que també hi ha casos de ràpida radicalització en països com el Marroc. En canvi, també veu ‘clau’ involucrar la comunitat musulmana en els plans per evitar nous casos de radicalització. “No oblidem que eren joves de Ripoll”, recorda.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils van deixar al seu pas dolor, i amb aquest dolor també molts interrogants en la societat internacional i, sobretot, a Catalunya. El primer que destaca la responsable de Món Àrab de l’IEMed, Lurdes Vidal, és que “hi ha una confusió i un desconeixement molt grans” i rebutja parlar de Catalunya com a ‘niu’ o ‘bressol’ jihadista. Segons ella, si bé és cert que “hi ha una presència salafista a Catalunya” -grups que fa molt temps que estarien implantats al territori i que seguirien aquesta versió conservadora i rigorista de l’islam- la gran majoria dels musulmans a l’Estat no segueixen corrents salafistes sinó que segueixen corrents “molt més obertes i tolerants de l’islam”.

A més, matisa, tot i que en el passat hi ha hagut passarel·les de contacte entre grups salafistes que han acabat abraçant el jihadisme, “no són el mateix”. “Un [el salafisme] és una ideologia i l’altre [el jihadisme] una pràctica violenta”, diu. Vidal explica que els cossos de seguretat “estan molt a sobre” d’aquestes comunitats salafistes. “Estan sota els radars, si els terroristes haguessin sortit d’aquest entorn, probablement els haurien detectat”, diu la investigadora.

Terroristes molt joves i radicalitzats sense aixecar sospita

Un dels punts més desconcertants dels atacs a Barcelona té a veure precisament amb la ràpida radicalització dels seus autors, joves d’entre 17 i 24 anys i, segons informacions de la investigació, ‘integrats’ a Ripoll. A diferència d’altres atemptats a Europa, com ara els de París o els de Brussel·les, Vidal apunta que en els atacs de Barcelona i Cambrils “s’ha anat un pas més enllà”.

L’experta en món àrab assenyala, d’una banda, al protagonisme de ciutats més petites, ja siqui com a objectius o origen dels terroristes, i a nois molt joves “que ja no surten de barris marginals o d’un procés d’exclusió”. Segons ella és possible que es tracti d’un nou perfil i ho atribueix, en part, a l’opció que cada cop sigui més difícil reclutar. Cercar persones d’una edat més influenciable i un esperit més vulnerable permet, diu, “jugar més fàcilment qüestions d’identitat o pertinença”, arguments que funcionen en els processos de radicalització.

A diferència de Vidal, Najat Driouech discrepa a l’hora de parlar de noves formes de radicalització o nous perfils. Indica que en països veïns com ara el Marroc, molts joves de Tetuan o Ceuta també es van radicalitzar el 2015 en dos o tres mesos, segons han explicat les seves famílies. “Ens sobta el fet de viure-ho nosaltres de primera mà, i ho analitzem d’una altra manera, però no apuntaria a un nou tipus de radicalització”, declara.

Per altra banda, admet que són joves ‘molt joves’ que es considerava que estaven integrats. Analitza, però que eren “ànimes perdudes i fràgils cercant de manera desesperada un espai d’identitat que els donés la importància que buscaven”. “La societat catalana parla de què estaven integrats però jo em pregunto: integrats en què, com?”, assenyala Driouech, que destaca la complexitat d’identitat amb la qual es troben molts joves de segones o terceres generacions. Recorda, per exemple, que els joves de Ripoll eren joves amb dues o tres cultures. “La majoria provenen del Rif i alguns dels seus pares ni tan sols parlen l’àrab, ells desconeixen totalment el codi del dialecte marroquí, etc.”, assenyala per il·lustrar-ne la complexitat.

Com s’ha de fer la prevenció?

De fet, la dificultat de construir una identitat múltiple és un dels factors de risc de radicalització. Ho adverteixen els departaments d’Ensenyament i Interior de la Generalitat en el document ‘Prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius’. “En el cas d’alguns adolescents, aquest procés ha de superar l’escull de la pèrdua de part de la seva identitat com a conseqüència de l’aculturació derivada del procés migratori familiar o propi, i fer seus elements de la nova cultura per ser capaços de construir una identitat múltiple. El paper de la societat en el procés de construcció identitària és clau”, resa el document.

Najat Driouech es mostra crítica amb els plans en matèria de prevenció i considera que cal anar més enllà i comptar amb la participació de la comunitat musulmana. Segons ella, el pla de prevenció va molt dirigit a un tipus de joves i es volia implementar als centres educatius i implicar l’equip docent sense que aquest hagi rebut formació suficient. “No sé si hem fracassat, però no ha funcionat”, sentencia. Per Driouech, la implicació de les comunitats musulmanes és clau en la prevenció de la radicalització.

La comunitat musulmana, afirma, és la segona víctima més afectada i perjudicada. “Ella també vol dir la seva paraula però ningú l’escolta. Hauríem de seure tots plegats”, diu. Assenyala que cal dissenyar línies estratègiques que impliquin escoles i també centres de culte, entre altres. “No ho hem fet i seria el moment de poder-ho fer”.

Lurdes Vidal coincideix amb Driouech. La comunitat musulmana, diu, està demanant ser part dels projectes de prevenció, des de la formulació dels plans fins a la seva implementació. “És important que ells siguin la primera punta de llança a l’hora de lluitar contra processos de radicalització”, afirma. Driouech indica també que el programa de prevenció també hauria de preveure radicalitzacions que poden acabar en grups d’extrema dreta o Latin Kings. “Estem treballant de forma paral·lela amb la comunitat educativa o els cossos policials, ens hem de nodrir els uns als altres. No oblidem que eren joves de Ripoll”, diu la jove experta en gestió de la diversitat.

La comunitat musulmana a Catalunya

Catalunya té la població musulmana més nombrosa de l’estat espanyol. Dels gairebé dos milions que hi ha, una quarta part resideixen a Catalunya, segons dades del darrer estudi demogràfic de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya. A més, en deu anys (entre el 20014 i el 2014) gairebé s’ha duplicat el nombre d’oratoris, sent l’islam la tercera confessió més representada al país, amb un total de 256 oratoris, segons dades de la Generalitat.

Segons el darrer Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat a Catalunya, entre el 2014 i el 2016 augmenta en gairebé el 13% el nombre de ciutadans que consideren que hi ha bona relació entre les diferents comunitats religioses del país. El percentatge de catalans que opina que, malgrat que no hi ha conflicte, hi ha poca relació entre aquestes comunitats, es redueix en gairebé 9 punts, i els qui consideren que hi ha hostilitat en més de 2 punts. Per contra, el nombre de persones que no té cap amic amb una opció religiosa diferent de la seva es manté estable: prop del 40% dels enquestats afirmen no tenir cap amic amb unes creences religioses diferents a la seva.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article