El Pla de Ciutadania i Migracions estudiarà el procés de captació jihadista i aprofundirà en la inclusió social

ACN

El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla de Ciutadania i Migracions 2017-2020, un pla amb els 246,5 milions d'euros pressupostat per aquest any, 16 més que el 2016, que impulsarà 44 programes i 435 específiques. Entre altres aspectes, es vol donar resposta als atemptats terroristes del 17-A.

Per això, es farà un estudi independent per entendre la naturalesa i les característiques del procés de captació per part de l'extremisme violent dels autors de l'atemptat i per identificar els factors de risc socials amb paper rellevant. També es vol reforçar les actuacions per a aprofundir en la inclusió, en la interacció, en el reconeixement de la diversitat i en l'abordatge de la lluita contra les ideologies de l'odi.

El Pla inclou també una actualització del Pacte Nacional per a la Immigració i preveu que Catalunya compleixi amb els principis de l'interculturalisme proposats pel Consell d'Europea. Així, es fomentarà la promoció de la diversitat als espais comunicatius i públics, s'impulsaran espais d'interacció social i es plantejaran plans de prevenció eradicació de la violència masclista, la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. 

També es lluitarà pel reconeixement dels títols universitaris, acadèmics i experiència professionals de les persones immigrades, es desenvoluparà el pla de suport de a les treballadores de la cura de les persones i llars, els programes d'inserció laboral, la lluita contra la irregularitat sobrevinguda, el suport a les famílies immigrades o l'èxit escolar per a tothom amb independència de l'origen familiar, entre d'altres.

Actualment, el 80% de les persones amb nacionalitat estrangera a Catalunya fa més de cinc anys que hi viu, i el 40% en fa més de 10 anys. Per aquest motiu, des del Govern es vol posar el focus en la mobilitat social amb independència del seu origen i, especialment, en la generació dels fills i filles de la immigració. Per tant, el nou pla, aborda el repte d'actualitzar el model per construir de manera positiva el sentit de pertinença a la societat catalana, el sentit de responsabilitat cívica i plena ciutadania.