Set de cada deu denúncies per abusos a menors no arriben a judici

Redacció

Set de cada deu denúncies per abús sexual de menors no arriben a judici. La xifra, que és esfereïdora, apareix en el darrer informe de l’ONG Save the Children, ‘Ulls que no volen veure’, en què alerta que els drets dels infants i la seva protecció no estan garantits a Catalunya. Segons l’organització, els errors a l’hora de protegir els infants no acaben en la manca de judicis.

D’entrada, apunten, no hi ha una bona educació sexual a les escoles i les famílies també desconeixen com afrontar un abús. A més, força vegades, quan els educadors se n’assabenten, és massa tard, ja que, de mitjana, els infants pateixen abusos durant 4 anys.

A més, alerten des de Save the Children que, una vegada denunciats els fets, els menors han de declarar fins a quatre vegades els fets, i que els judicis són sobreseguts temporalment. Si es produeixen, en el 86% dels casos els infants han de declarar davant de plenari i la mitjana per resoldre el cas s’allarga fins a tres anys. A més, ni la víctima ni la seva família reben cap tractament psicològic.

Solucionar tota aquesta cadena d’errors, assenyalen a l’ONG, podria evitar que el nombre d’abusos fos tan gran. A Catalunya, una de cada cinc persones ha patit algun tipus de violència sexual durant la infantesa. Això vol dir que entre un 10% i un 20% de la població hauria estat víctima d’abusos. En concret, l’any 2016 es van denunciar 713 abusos i 254 agressions a menors.

El perfil de les víctimes

El perfil de les víctimes, s’explica a l’informe, és el de nens i nenes més vulnerables, que són passius i no reben massa afectes, que tenen poca confiança en sí mateixos, que tenen famílies disfuncionals on no hi ha cap figura d’adult protector o que tenen alguna discapacitat intel·lectual.

En el nens, els abusos es donen majoritàriament entre els 11 i 12 anys i els seus agressors són coneguts amb autoritat. En les nenes, l’agressió es produeix majoritàriament entre els set i els nou anys i l’agressor acostuma a ser de l’entorn familiar.

En l’Informe, l’organització explica que l’abús sexual és sempre un abús de poder, una relació viciada d’amor disfuncional d’un adult cap un menor, que comença a poc a poc i on es manipula els sentiments de la víctima. De mica en mica, s’imposa el silenci i l’abús es repeteix diverses vegades i es produeixen de forma gradual.

Tanmateix, no existeix un perfil psicològic de l’abusador sexual i, tal com alerten des Save the Children, els abusos no són “tan fàcils de detectar ni revelar”. De fet, l’abús sexual pot ocorre en qualsevol tipus de família i sis de cada deu abusadors són coneguts de l’infant.

Les conseqüències emocionals de l’abús

Els efectes en les víctimes són, sobretot, emocionals. Els infants senten ansietat, por generalitzada, culpa i vergonya, hostilitat, trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió, desconfiança, rebuig del propi cos, baixa autoestima o sentiments d’estigmatització.

Els efectes sexuals es tradueixen en un coneixement precoç de la sexualitat, en una excessiva curiositat sexual, en conductes de promiscuïtat o problemes d’identitat sexual. En l’entorn social, les víctimes acostumen a amagar-se, tenen dèficits en habilitats socials o conductes antisocials.