Les famílies catalanes, a la cua en acollida dels menors tutelats

Catalunya acull el 13% de menors tutelats, una xifra cinc vegades més baixa que la del Regne Unit o Suècia

Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional de l’Educació Social

Només un 13% de menors tutelats viuen en famílies d'acollida a Catalunya. El percentatge queda lluny del 70% del Regne Unit o Suècia. Per aquest motiu, educadors socials reclamen més recursos econòmics i tècnics per a incrementar aquesta xifra.
 

Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional de l'Educació Social. Diversos estaments de l'educació social demanen més recursos per poder acollir infants tutelats. Actualment a Catalunya només hi unes 600 famílies acollidores, amb les quals conviuen 927 nens, segons les últimes dades de la Generalitat publicades al juliol. Això vol dir que aproximadament el 13% dels 7.000 menors que a Catalunya viuen separats de les seves famílies per desprotecció infantil, estan vivint en una família d’acollida que no és la seva, el que s’anomena família aliena.

La resta viuen amb altres familiars o en centres d'acolliment residencials. A Espanya, són poc més de 6.000 els menors en acolliment, segons un estudi de l’Observatori de la Infància, xifra que representa el 14% del total. A Anglaterra i a Suècia, l’acolliment ronda el 70% dels nens tutelats per l’Estat, i a França i a Dinamarca, el 55% i 46%, respectivament; mentre que a Alemanya, representa el 41%.

Només les famílies benestants poden optar per l'acolliment

El director del grau d’Educació Social de la UOC, Segundo Moyano, reclama la necessitat d’un canvi de les polítiques per part de l’Administració per tal que pugui augmentar la xifra de famílies d’acollida. Considera que hi ha poc suport econòmic i explica que, en molts casos, els que opten per l’acolliment són persones benestants.

“Si no disposes d’una sèrie de recursos és difícil acollir; potser famílies amb més suport econòmic i tècnic estarien disposades a fer-ho”, explica. És una petició compartida per molts estaments de l’educació social. No és l’única raó que, segons Moyano, explica el dèficit de famílies acollidores. “Encara hi ha molta gent que confon acolliment amb adopció”, afirma.

L’acolliment no és un pas previ a l’adopció, sinó que té com a objectiu que l’infant torni amb la família d’origen i la família acollidora ha de tenir clar que un dia el nen es reintegrarà a l’entorn familiar. Moyano explica que en països del sud d’Europa aquesta és una pràctica menys estesa que en altres països europeus on “és un fet habitual que una família aculli quatre o cinc vegades al llarg de la seva vida”.

No es facilita la conciliació laboral i familiar

El també professor d’Educació Social de la UOC, Jordi Solé, esgrimeix una altra raó de pes per explicar per què l’acolliment familiar d’un menor no és una pràctica gaire estesa. “Vivim en un país on no es facilita la conciliació laboral i familiar, fet que fa difícil que algú vulgui acollir un nen, pel mateix motiu que en un país amb l’índex de natalitat més baix d’Europa no es té un fill propi”, explica.

En aquest sentit, un dels requisits que les administracions demanen als pares és, entre altres coses, disposar de temps, no solament per a atendre els nens, sinó també per a fer-se càrrec de moltes obligacions associades a l’acolliment com, per exemple, fer els acompanyaments a les visites amb les famílies biològiques, atendre els professionals que fan el seguiment, etc. Solé afegeix que no hi ha mesures de suport social que facilitin aquesta tasca. “Els acolliments estan mal pagats”, afirma.

Remuneració de fins a 393 euros per infant

La família acollidora té dret a percebre una prestació econòmica que pot variar segons l’edat, les necessitats dels infants i la tipologia d’acolliment familiar. La remuneració també és diferent segons la comunitat autònoma. La xifra bàsica a Catalunya oscil·la entre els 323 i els 393 euros per infant, si bé en el darrer any la Generalitat ha invertit prop de dos milions en ajuts per a aquestes famílies.

Per exemple, per a discapacitats d’entre el 44% i el 64% es perceben 300 euros més al mes, i acollir dos menors té un complement de 350 euros per família. “Sigui com sigui, sempre és més econòmic que cobrir les despeses d’un nen acollit en un centre d’acollida o residencial”, explica Solé.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Juanjo Barcelona
3.
Hola. Somos una pareja que ha pasado por un proceso de acogida de menores cuyo resultado ha sido desfavorable. El centro donde se ha realizado creo que no es un centro colaborador de la Generalitat de Catalunya pero realiza esta función de ayuda al menor.
No estamos nada de acuerdo con el informe obtenido dado que creemos que no nos describe correctamente. Simplemente nos han rechazado por ser demasiado buenas personas. Por no tener suficiente carácter para reaccionar ante las reacciones que puede tener un menor que puede tener una mochila por la situaciones que ha vivido.
Creemos que somos una pareja y una familia en general con muchos valores y cualidades (incluso más que otras familias de acogida actuales) para acoger y ayudar a un menor en situación desfavorable.
Nosotros no tenemos hijos pero nos hemos hecho cargo desde que nacieron de los sobrinos de mi pareja. Por lo tanto tenemos experiencia en el cuidado de niños.
Me parece muy mal que estando en la situación en la que estamos en que tantos menores necesitan de padres de acogida a nosotros nos hayan rechazado de manera tan ligera.
Vamos a hacer todo lo posible para que esta situación sea revertida y se nos valore por lo que somos una familia estupenda que quiere ayudar a un niño con carencias afectivas y dificultades familiares.
  • 0
  • 1
PARE ACOLLIDOR CATALUNYA
2.
Soy padre de acogida de urgencia i diagnostico desde hace mucho tiempo y ya he hecho unos cuantos menores en acogida.Si dicen que hay 100 menores entre 0 a 6 años,porque tardan tanto en asignarme un menor,tardan un promedio de 4 a 6 meses en asignarme uno,o una de 2,o no hay dichos menores en los centros esperando en ser acogidos,o si los hay no les interesa asignarlos porque sino pierden la plaza para el año siguiente,y es una plaza menos del presupuesto que se asignan a los CRAE


En esta línea, la modificación introducida en la Ley orgánica 1/1996, de 15 de enero, de protección jurídica del menor, por la Ley estatal 26/2015, de 10 de julio, de modificación del sistema de protección de la infancia, especifica la prevalencia del acogimiento familiar sobre el acogimiento residencial para los niños menores de seis años y establece que no se debe acordar la medida de acogimiento residencial de niños menores de tres años, excepto supuestos de imposibilidad, que deben quedar acreditados.

Algo pasa con estos menores o no se aplica la ley antes escrita o mienten

Saludos de un padre de acogida preocupado por lo que esta pasando
  • 2
  • 0
pare acollidor catalunya
1.
No hihan mes families d´acollida perque no lis interesa,hihan moltes persones,per no dir un altre nom,que hi viuen de les desgracies de aquestos menors,no lis interesa que estiguin en families d´acollida,aixi molta gent no se lucraria dels centres de menors,el 90%,dels centres de menors tutelats per la dgaia son estaments privats,i no veguis les ajudes millonaries que rebent tots aquestos,com pot ser que la meva familia i jo estem parats sense cap menor,i els centres plens de menors esperant un familia d´acollida per que els acollim,se escudeixent,que en aquest moment no hihan,pero sabem de bona tinta,que als centres hihan menors per acollir,perque tenim coneguts i amics treballant als centres de menors,lo que pasa que no lis donar la gana,se inventant qualsevol excusa que no se la creuent ni ells,perque el menor continui al centre i aixi no perdre la plaça de dit centre per uns futurs presupostos anuals,QUE TRIST I QUINA IMPOTENCIA,

BENVINGUTS A LA DGAIA DE CATALUNYA

QUE COMENCI LA FUNCIO
  • 2
  • 0

Comenta aquest article