[ESPECIAL 1-O] “Els professors parlem bastant del referèndum, i no tots pensem igual, gràcies a Déu”

El claustre de l'institut Pere Calders de Cerdanyola del Vallès analitza el moment polític a Catalunya des del punt de vista de l'educació


Parlem amb el claustre de l'institut Pere Calders de Cerdanyola del Vallès per analitzar quin paper jugarà l'educació a Catalunya sigui quin sigui el resultat del dia 1 d'octubre. Així mateix ho farem amb d'altres veus de diferents sectors. En aquestes jornades d'alta convulsió política, se'ns plantegen preguntes que, lluny de les declaracions públiques, creiem necessari que responguin professionals que estan en contacte diari amb la realitat del país.

Deu anys després d'esclatar la crisi econòmica, en quina situació es troba l'educació? Quina radiografia en fas del moment actual?

Han estat molts cursos de retallades, les que més mal ens han fet han estat les que fan referència a dotacions de professorat. S’ha tirat molt de voluntarisme. Aquest curs sembla que anem recuperant un poc del que havíem tingut. Sense ser “la panacea”, hem millorat en hores de feina i dotacions i, sobretot, en cobertura de baixes, que per un centre d’ensenyament és un element clau.

Tan si guanya el 'Sí' com si s'imposa el 'No' l'1-O, quins són els tres reptes més importants que cal afrontar en el teu àmbit?

Per a nosaltres és clau, sobretot perquè no s’està fent bé: la formació dels professorat, la claredat en les instruccions i el funcionament –canvien coses importants amb poc temps d’avís o amb avís poc entenedor–. També caldria unificar el funcionament dels centres en alguns temes importants, per exemple l’avaluació, sense per això perdre l’autonomia de centre.

En aquest sentit, quines idees o propostes consideres que caldria impulsar per ajudar a aconseguir-ho?

Actualment, veiem que els centres son molt diferents, en molts aspectes poc tenim a veure els uns amb els altres. Aquesta autonomia, però, a vegades dificulta que determinats elements importants mantinguin una mateixa línia; cosa que ha de tenir un projecte educatiu de país. S’han de fixar aquestes línies mestres, més enllà de tenir molts alumnes “aprovats” per anar cap a alumnes “ensenyats” i competents.

Podríem parlar de molts més aspectes, però n’hi ha un, que em toca de prop –riu–, que és aprofitar l’experiència del professorat “gran” per ajudar el professorat novell. Hi ha moltes idees en aquest camp que es podrien aprofitar!

Com s'està parlant del procés al teu àmbit de treball?

Realment a nivell de professorat en parlem bastant, i no tots pensem igual, gràcies a Déu. Quan el tema surt amb els alumnes, sempre es parla des del respecte a totes les opinions i intentant raonar, argumentar i no parlar des de la passió i el sentiment. També he de dir que tenim alumnes molt “motivats” que ens proposen accions, vagues.... Procurem sempre que tot el que es fa sigui voluntàriament i meditat.

Passi el que passi, quin paper jugarà l'educació a partir de l'1-O en matèria lingüística?

Precisament en matèria lingüística poden passar coses molt diferents, gairebé contràries, en funció del resultat. L’educació serà al centre del debat, per bé o per mal... En fi, que les coses en aquest aspecte es poden normalitzar absolutament o endarrerir profundament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article