La Fira d'Economia Solidària de Catalunya aplegarà les principals entitats de finances ètiques

Paral·lelament, aquesta setmana s'ha presentat a Berga el Mapa de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central i el Catàleg de Bones Pràctiques

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) celebrarà, del 20 al 22 d'octubre, la seva sisena edició al complex fabril Fabra i Coats, de Barcelona. Aquesta comptarà amb la participació de les entitats de finances ètiques que aposten per una economia al servei de les persones.

La fira comptarà amb taules rodones, diversos col·loquis i debats. Una de les taula rodones serà en format de converses entre les entitats de finances i assegurances ètiques al voltant de l’impacte social i el desenvolupament de l’economia solidària i del mercat social. En aquesta taula hi participaran representants de FETS-Finançament Ètic i Solidari, Coop57, Arç, Fiare Banca Ètica, i Oikocredit. Ila moderació anirà a càrrec de la comissió de Balanç Social de la XES. A més, la Campanya Banca Armada, organitzarà un col·loqui on es parlarà sobre els vincles entre la banca i els conflictes armats i els reptes de les entitats de finances ètiques a l'hora de treballar amb l'administració.

Dues eines importants per mesurar l'economia social

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha presentat, aquest dilluns dia 9 d'octubre, dues de les eines més importants que ha elaborat al llarg d’aquest seu primer any de funcionament, es tracta del Mapa de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central i del Catàleg de Bones Pràctiques de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central, que inclou la fitxa de 84 empreses d'aquest àmbit en la Catalunya Central.

Es tracta de dues eines, consultables a la web de l'Ateneu, que es complementen entre sí i persegueixen el foment de l'economia social i solidària a les comarques centrals intentant satisfer alguns objectius, com ara donar visibilitat a les cooperatives i societats laborals i ser una eina per a consumidors que aposten per iniciatives de consum responsable o social.

El catàleg de bones pràctiques s'ha fet a partir d'un model d'enquesta, que ha inclòs diferents categories, algunes de les quals es centren en la innovació en les activitats, en la gestió interna, o l'impacte social, cultural i mediambiental.
Per la tipologia de les cooperatives en aquest territori, una de les bones pràctiques que més s'ha detectat és l'existència és la creació d'espais de decisió per als treballadors que van més enllà dels propis espais de presa de decisions dels socis.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article