El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou pla director de salut mental i addiccions, un document que posa les bases per a l'abordatge dels trastorns mentals a Catalunya i se situa, segons ha assegurat el conseller de Salut, Toni Comín, com una de les estratègies nacionals “més avançades d'Europa”.
El pla, que dissenya accions d'entre 2017 i 2019, es basa en eixos com ara enfortir la dimensió comunitària del model de salut mental, és a dir, evitar internaments i hospitalitzacions sempre que sigui possible fer un tractament ambulatori o lluitar contra l'estigma social, com un dels problemes més freqüents amb què topa el col·lectiu que acaba discriminat.
Per fer-ho possible, el pla té una visió interdepartamental, ja que es preveuen polítiques des de diversos àmbits per tal de centrar-se en la recuperació de la persona que, malgrat patir una patologia crònica, pot tenir una evolució positiva i una dinàmica de recuperació. També se centra en l'enfocament als drets per pensar en la persona que té trastorn mental com un “subjecte de drets”.
El pla també desenvolupa accions per lluitar contra la discriminació social que pateix el col·lectiu. Per això, però, cal posar recursos sanitaris i impulsar “polítiques intedepartamentals” per aconseguir un “canvi cultural”, assegura Comín, que permeti superar aquest estigma. El pla també preveu la protecció del “benestar emocional” de les persones amb malalties mentals a totes les etapes del cicle vital.
Més programes de prevenció durant l'adolescència
Per fer possible aquest pla, s'impulsaran programes de prevenció, amb suport al programa Salut i Escola, a la població infantil i juvenil més vulnerable, i s'implantarà a tot el territori li cartera de serveis de salut mental i addiccions en els àmbits infantil i juvenil. També s'incrementarà la capacitat assistencial dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i s'implantarà el Programa d'Atenció a la Pscosi Incipient, especialment en la població d'entre 14 i 24 anys.
Es vol millorar, a banda, la cartera de serveis dels centres d'atenció i seguiment (CAS) i disminuir la variabilitat territorial, alhora que s'aposta per acabar la reconversió dels centres de dia en serveis de rehabilitació comunitària a tot el territori. També es finalitzarà el desplegament de serveis de gestió de casos a tot Catalunya, ampliat a la població adolescent.
Amb aquestes mesures es vol lluitar contra l'augment de diagnòstics i consultes sobre salut mental, sobretot infantil, un creixement que Comín ha atribuït a la crisi econòmica ja que els centres de salut mental infantil-juvenil són els dispositius que s'han vist més afectats perquè “la crisi acaba descarregant la duresa sobre la part més vulnerable de la població” i per això són famílies vulnerables i infants. El Departament de Salut ja ha incrementat aquest 2017 un 30% el pressupost en salut mental.
Aprovada la recuperació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya
El Govern també ha aprovat el projecte que pretén restituir l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i recuperar “l'esperit i les funcions” de l'organisme, que va perdre la personalitat jurídica com a “secretaria” el 2014. L'acord de Govern permet que l'Agència torni a recuperar la personalitat jurídica pròpia com a organisme autònom administratiu.
Aquesta nova condició ha de permetre donar resposta de manera més eficaç i àgil a les crisis de salut pública tant d'àmbit nacional com internacional que es donen actualment derivades en part, de l'evolució social i tecnològica. Per això, el Govern considera que l'ASPCAT és un instrument bàsic i essencial per donar d'eficàcia, agilitat i flexibilitat la resposta davant els reptes actuals i els del futur de la salut pública.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari