“És inacceptable pensar que un país és democràtic si les dones no tenen dret a vot”. Aquesta ha estat la declaració més contundent d’Anne Phillips, professora de la London School of Economics, durant la ponència que ha dut a terme aquesta setmana a l’Auditori de l’IDEC-UPF Barcelona School of Management en el marc de la inauguració del curs 2017-2018 de la Fundació Josep Irla.
Phillips, un referent en el camp de la teoria política contemporània, ha demostrat al llarg de la seva trajectòria professional les limitacions dels dels corrents existents de la democràcia, especialment per als grups històricament discriminats, com les dones. Per a l’acadèmica, el cor de la democràcia es basa en nosaltres com a iguals polítics i, segons ella, un país no pot considerar-se democràtic si no tracta la sobrerepresentació dels homes a la legislatura.
Per a la professora, la política no respon a diferents grups d’interès i, segons el seu parer, no només pot ser una negociació per obtenir avantatges, ja que això afavoriria els més poderosos. “Caldria pensar en la política com a virtut pública, no en funció dels propis interessos”, ha dit. Phillips ha criticat la concepció liberal dominant de la llibertat, i el declivi de la vida pública, agreujat pel consumisme i la satisfacció obtinguda en la vida privada.
El paper de la dona i el bé comú
La professora ha explicat que el feminisme comparteix amb el republicanisme la crítica de l’autointerès, però també cal pensar en com el bé comú pot marginar algunes veus. En aquest sentit, “els interessos de les dones han de ser incorporats al bé comú”, ha explicat. També ha dit que hi ha tensions entre democràcia (igualtat i pluralisme) i republicanisme (autogovern i bé comú). “Això no vol dir que no puguin ser combinables, però hem de ser conscients d’aquestes tensions”, ha conclòs Phillips.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari