La desigualtat a Europa davant la mort: els experts exigeixen eines i regulació

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Amb el títol ‘La desigualtat a Europa davant la mort’, l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) ha organitzat una taula rodona per debatre sobre l'eutanàsia i revisar la situació legal actual de la mort voluntària i demanar canvis legislatius a Europa.

Aquesta qüestió, malgrat la complexitat política del moment actual, s’ha posat sobre la taula aquest divendres a l'Oficina Europea a Barcelona amb l’objectiu d’anticipar-se a la Jornada que tindrà lloc el 8 de novembre a Brussel·les, amb el títol L'Eutanàsia, un dret a l'Europa del segle XXI.

“Venim d’un model paternalista en la relació metge-pacient, on el malalt només obeeix instruccions”, ha assenyalat el filòsof i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, Albert Royes, per obrir el debat, en el que hi ha participat experts sanitaris i eurodiputats dels diferents partits polítics de l’Estat.

Tanmateix, amb la Llei general de Sanitat de l’any 1986 s’inicia un “canvi tímid” cap a un rol més participatiu del pacient. “El canvi cultural que promou aquesta llei serà clau per entendre el tractament cap al dret a la mort voluntària”, ha destacat Royes. Un 76% dels ciutadans espanyols està d’acord amb poder decidir la seva mort, segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques de l’any 2009. “Com és possible que en ple segle XXI hàgim d’estar lluitant per un dret bàsic com aquest?”, s’ha preguntat Estefanía Torres, eurodiputada de Podemos, i ha expressat el seu desig perquè el debat a Europa del proper dia vuit  “surti bé”.

“La societat va més ràpida que la política. Quan menys por tinguem, més aviat arribarem a la regulació”, ha destacat Marcos Hourman, el primer metge condemnat per practicar una eutanàsia. A Catalunya, l’any 2006, el Comitè Consultiu i Ètica va aprovar i publicar l’informe sobre l’eutanàsia i ajuda al suïcidi, un informe que, segons Royes, “constitueix una bona base per tirar endavant”. Precisament, aquest mes d’octubre, el Col·legi d'Educadors i Educadores Socials i l’Associació DMD han firmat un conveni per treballar conjuntament en el tema de la mort digna.

Dotar d’eines per assistir la mort

Els experts alerten que cal regular el dret a morir dignament, però com es fa? D’entrada, segons han assenyalat, cal dotar d’eines per apoderar els professionals mèdics. Si aquests professionals no disposen d’una base legal i no se’ls facilita la feina, no podran ajudar a assistir la mort dels seus pacients. “Hem de dotar d’informació al pacient i fer formació als familiars perquè tinguin nocions de les cures pal·liatives”, ha dit Ramón Trames, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

La línia despenalitzadora de l’eutanàsia

En el context internacional, el conveni europeu sobre Drets humans i Biomedicina, de l’any 1997, va obrir les portes a la regularització del dret a decidir i de l’autonomia del pacient. “Aquest conveni europeu pot constituir un bon punt de partida per a poder ampliar i incloure la sol·licitud de l’eutanàsia per part del pacient”, ha asseverat Royes. A Catalunya, aquesta regulació es coneix com a Document de Voluntats Anticipades, que s’empara en la llei 21/2000 del Parlament. Un document que segons Josep-Maria Terricabras, eurodiputat d’Esquerra Republicana, ha d’ajudar “a deixar sortir ment de la gàbia que, en molts casos, es converteix el cos”.

Des de l’any 2002, alguns Estats d’Europa han despenalitzat la mort voluntària en determinats casos de patiment irreversible. No obstant, la resta de la ciutadania es veu obligada a viatjar a un altre país per finalitzar la seva vida o bé, a recórrer a l’eutanàsia o al suïcidi mèdicament assistit clandestins. “Ha de ser terrible haver de marxar del teu país per practicar l’eutanàsia com si estiguessis cometent un crim”, ha observat Terricabras.

Països baixos, Bèlgica o Suïssa són alguns dels estats que contemplen el dret al suïcidi assistit i han optat per la línia despenalitzadora. “El Codi Penal suís contempla que no es penalitzarà l’ajuda al suïcidi sempre i quan no es faci per motius egoistes”, ha assenyalat Royes.