El Síndic denuncia la “gran demora” a l’hora d’assignar habitatges d’emergència social a Barcelona

Redacció

Prop d’un any per aconseguir un habitatge d’emergència social a Barcelona. Aquesta és la realitat que el Síndic de Greuges ha pogut constatar després de rebre les queixes de diverses famílies i d’haver analitzar els casos. “Hi ha una gran demora en l’assignació d’un habitatge social”, alerten en un comunicat des de l’organització.

En concret, les informacions que han facilitat al Síndic les administracions afectades confirmen que durant el passat octubre s'estaven adjudicant els habitatges dels casos valorats per la mesa d'emergències socials del novembre del 2016, és a dir, de fa gairebé un any. De la informació tramesa per l’Ajuntament, el Síndic també desprèn que, atesa la manca d'habitatges públics per garantir el reallotjament, s’ha hagut d’articular una llista d’espera.

Tanmateix, per al Síndic, aquesta llista “no hi té cabuda”. “En cap cas és acceptable l'existència de llistes d'espera amb relació a les situacions d'emergència social, i encara és menys comprensible que la demora a l’hora d’assignar un habitatge a una unitat de convivència, un cop valorada la la necessitat urgent per la mateixa Administració, sigui de gairebé un any a la ciutat de Barcelona”, argumenta.

Una situació que mereix una resposta “immediata”

De fet, el Síndic ha insistit en diverses ocasions que s’han d’establir els mecanismes de prevenció necessaris que “permetin evitar arribar a situacions traumàtiques”, que puguin afectar a la salut física i mental de les famílies que poden perdre un habitatge. “Són situacions d’extrema i urgent necessitat”, explica en el comunicat.

A més, també ha advertit que la resolució d'una situació d’emergència social residencial “ha de ser immediata”. “S’ha d’atendre des de la triple perspectiva de facilitar l’accés a l’habitatge, garantir l’acompanyament social i promoure la inserció laboral de les persones afectades”, argumenten des de l’ens. Per tot plegat, el Síndic demana al consistori que “adopti les mesures necessàries per garantir que els casos d’emergència social siguin valorats com pertoca i perquè s’incrementi el parc d’habitatges i el fons de lloguer social, mitjançant acords amb administracions consorciades o entitats del tercer sector.