“A la presó, fins que els funcionaris no et coneixen, no et fan sentir persona”

Dos testimonis reflexionen sobre el seu pas per un centre penitenciari en una jornada organitzada per l'ECAS

Els professionals reivindiquen el dret a segones oportunitats i demanen la col·laboració de tota la societat

Amb l’objectiu de sensibilitzar i fer visibles els processos d’exclusió que pateixen les persones que han passat per la presó, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han organitzat la Jornada ‘En règim d’aïllament perpetu: reflexió i debat sobre l’estigma penitenciari’ aquest dimarts al matí, al Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Els testimonis que han participat a la taula rodona sobre ‘L’estigma en primera persona', un home i una dona que compleixen condemna actualment en règim de semi llibertat, han subratllat la necessitat que la població conegui millor la realitat penitenciària ja que, asseguren, "és un món surrealista". Aquesta taula havia de comptar amb quatre testimonis però, a última hora, dos d’ells s’han fet enrere perquè “l’estigma també és això, la por”,  ha dit Núria Iturbe, de l'entitat Intress.

El Ricard ha afirmat que està vivint "l'estigma de la presó": “Jo vaig decidir atorgar-me una entrevista pública. Vaig posar en una balança com podia portar una dècada de maltractament penitenciari i vaig veure que callar no era la millor opció ni seguir fent mal, tampoc. La meva prioritat era parlar, buidar el pap per poder tirar endavant”. El Ricard Pinilla, de 30 anys, n'ha passat 11 a la presó. Va entrar-hi quan tot just complia la majoria d’edat. Pinilla va protagonitzar un dels crims més coneguts, quan, juntament amb dos amics, va posar foc en un caixer i va morir una persona sense sostre que hi dormia.

Segons la Marisol, els mitjans de comunicació “s’haurien de formar per tractar aquests temes, la presó és un món totalment surrealista”. “Psicològicament surts fatal perquè no entens que està passant. I això ningú ho esbrina, la realitat del que passa a dins, cap mitjà l’explica”, ha dit.

Aquesta testimoni, que ha tingut una sortida progressiva de la presó, assegura que en cap moment es va plantejar el què diran quan fos fora “perquè el fet de sortir ho eclipsa tot”. Actualment treballa en la mateixa feina que va trobar quan encara era dins a la presó, a través d’una entitat. Amb tot, ella reconeix que “si a la presó passes desapercebuda tampoc t’ajuda per aconseguir fer cursos o fer formació. Tenen prioritat les persones que tenen algun tipus d’addicció, em podeu creure o no però és així”, ha assegurat.

Els aspectes quotidians que la Marisol va veure truncats els primers dies d'ingrés, ha explicat, "són coses tan senzilles com demanar un got d’aigua quan et lleves, tot. Fins que no et coneixen no ets persona, els primers dies d'ingrés són molt durs”.

L'activisme social com a motor per trencar l'estigma

En el torn de preguntes, una assistent es qüestiona fins a quin punt no hem estat capaços de fer una mirada més humanitzadora de les històries de la gent que ha passat per la presó. “Si som capaços de posar aquest tema en el si de la societat, des de la vivència, possiblement aquí tenim una possibilitat d’operar un canvi, a través de l’activisme", ha dit.

Iturbe ha clos la taula considerant que s’ha d’apostar pel dret a la segona oportunitat de les persones que han complert règim penitenciari: "Només així es pot evitar que tornin a reincidir i es construirà una societat més justa i cohesionada”. A més, aquesta experta ha destacat el paper dels activistes socials: “Hem de poder fer pedagogia inclusiva, que passi per entendre i comprendre les diverses situacions", ha dit. Iturbe ha apel·lat al treball en xarxa que es pot dur a terme des de diferents àmbits, com el de l’educació “fent pedagogia sobre l’estigma i trencant prejudicis”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article