Només dos dies després que la DGAIA habilités una sala a la Fiscalia de menors per a què els adolescents no acompanyats puguin esperar ser assignats a un centre d'acollida, la degana de la Ciutat de la Justícia va ordenar-ne el tancament. Tot i això, uns 10 adolescents hi passen una mitjana de dues nits en el seu procés de custòdia i per solucionar-ho, la DGAIA ja està buscant un local proper per adaptar-lo a les necessitats. Així ho ha explicat la directora, Georgina Oliva, que ha reconegut que l'allau de menors estrangers no acompanyats (MENA) no ha agafat el país preparat. A més, el Govern preveia aprovar 200 places més d'acollida però l'aplicació del 155 ho ha retardat.
El tancament d'aquesta sala, que va ser ratificat per la sala del govern del TSJC el 13 d'octubre, va obligar a tornar els menors a la sala d'espera, un fet que per Oliva, ni contribueix a solucionar el problema “ni dignifica”. Per Oliva, trobar un local alternatiu pròxim, adaptar-lo i dotar-lo d'un equip educatiu que se'n faci càrrec “porta un temps” i per aquest motiu, a l'espera de trobar aquest espai, la DGAIA ha proposat diverses alternatives, com aquesta sala en un pis no utilitzat de la Ciutat de la Justícia, que va permetre posar-hi sofàs per descansar, per exemple, nevera i microones. La directora de la DGAIA ha explicat que ja fa un any que es busca aquest local, però que són processos lents.
Una situació “extraordinària” per atendre de forma “immediata”
Per Oliva, aquest allau de menors immigrants és una situació “extraordinària” i tot i que la DGAIA té l'encàrrec d'atendre de forma “immediata” aquest infants, el fet que sigui una situació tan excepcional, fa que, per Oliva, calgui una resposta “holística”. “El país no estava preparat”, ha dit Oliva, per atendre'ls. De fet, aquest passat mes d'octubre se n'han comptat 208, mentre que entre els mesos de juliol, agost i setembre, n'arribaven al voltant dels 150. En el que portem d'any, ja se n'han atès 1.112, mentre que en tot el 2016, en van arribar 684. És per tant, un creixement exponencial del qual no se'n pot preveure l'evolució.
Agilitzar els processos de custòdia és una de les propostes de la DGAIA, que fa èmfasi en aspectes com la coordinació entre cossos policials a l'hora d'identificar els menors i fer-los les proves de l'edat com un dels àmbits amb possibilitats de millora, perquè per exemple, sovint l'espera de majors d'edat limiten l'entrada d'altres menors.
Per millorar l'acollida inicial, enguany, la DGAIA també hi ha l'obertura d'albergs i cases de colònies per poder fer la primera acollida a aquests joves, una situació que ha solucionat 70 casos i ha obligat a fer nous equips educatius, creats de nou o a partir de les entitats que ja treballen amb el col·lectiu. Oliva reconeix que és competència de la DGAIA fer aquesta atenció d'acollida però admet que cal “coordinació” també amb el ministeri, una coordinació que ara és “fluida”.
El 155 atura l'aprovació de noves places
Des de principis d'any, la DGAIA ha creat fins a 460 places noves en diferents centres i projectes per fer front a aquesta realitat, ja que els centres residencials i d'acollida estan sobreocupats. Les darrers 200 places que s'havien d'aprovar però, s'han quedat aturades després de l'aplicació de l'article 155, ja que s'havia de signar en el consell executiu previst pel 31 d'octubre que ja no es va celebrar. Oliva però, creu que les properes setmanes es podrà desencallar aquest projecte.
Oliva recorda que a més, que els equipaments per als MENA (menors estrangers no acompanyats) estan dissenyats per a les necessitats concretes d'aquest col·lectiu. Es creen tenint en compte el perfil d'aquests joves, majoritàriament marroquins de més de 16 anys, que tenen la voluntat de fer un projecte migratori i per tant, amb la intenció de trobar feina, tenir papers i poder enviar diners a la seva família al país d'origen. Per això, acostumen a ser “refractaris”, diu Oliva, als centres d'acollida i per tant, es treballa per poder donar-los una millor atenció per fer els seus propis itineraris i projectes personalitzats, per la qual cosa a més d'educadors es necessiten psicòlegs, mediadors i integradors entre d'altres figures, per donar una ajuda “més ajustada”.
Un fenomen que no es pot preveure
D'aquesta reunió, també va quedar pendent la constitució d'una taula que reuneixi tots els agents i departaments implicats per un “fenomen de país” amb “perspectiva comunitària”. En aquest sentit, Oliva recorda que són joves que han vingut al país majoritàriament per quedar-se i per tant, sigui acollit en un alberg o en un centre, cal que se l'acompanyi per adaptar-se a l'entorn i per tant, cal la col·laboració i la implicació de les entitats i els ens locals, i per això proposa aquesta taula.
Per Oliva, un dels principals esculls d'aquest fenomen és la difícil planificació que permet, ja que els esforços s'han centrat en reforçar els equipaments per donar suport a l'autonomia d'aquests joves, i també un esforç en potenciar l'acollida d'emergència, però “és impossible saber quants nanos arribaran”, diu Oliva, perquè a l'octubre hi ha hagut més arribades que al setembre tot i que podria semblar que amb el fred, “hauria d'estancar-se o disminuir”, i en canvi, cap expert pot preveure el comportament del fenomen.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari