Quatre exemples que demostren que els municipis també poden impulsar la Renda Garantida

Redacció

Per què les ajudes de la Renda Garantida s'han de concedir només des de l'Estat o el govern regional? Projectes com els que desenvolupen Barcelona, A Coruña, Utrecht i Hèlsinki demostren que també les administracions de les ciutats poden impulsar rendes garantides. Així ho han explicat diversos portaveus locals aquest dilluns a la jornada ‘Rendes, ciutat i tercer sector’, organitzada per ECAS i l'Ajuntament de Barcelona, en què s'ha recordat que “el 80% de la població europea viu en ciutats” i que, per això, calen més polítiques de cohesió, també des de les urbs.

Per què les ajudes de la Renda Garantida s'han de concedir només des de l'Estat o el govern regional? Projectes com els que desenvolupen Barcelona, A Coruña, Utrecht i Hèlsinki demostren que també les administracions de les ciutats també poden impulsar rendes garantides. Així ho han explicat diversos portaveus locals aquest dilluns a la jornada ‘Rendes, ciutat i tercer sector’, organitzada per ECAS i l'Ajuntament de Barcelona, en què s'ha recordat que “el 80% de la població europea viu en ciutats” i que, per això, calen més polítiques de cohesió, també des de les urbs.

De fet, segons el coordinador de projectes d’Urban Innovative Actions de la Unió Europea, Raffaele Barbato, l'enfortiment del tercer sector i de les aliances entre administracions i entitats socials són “un motiu d'esperança davant la tempesta perfecta que suposen fenòmens com les migracions, l'envelliment de la població, la contaminació i la globalització”. 

Per a Barbato, “els poders públics han d’estar oberts a noves idees de la societat civil i disposats a aplicar solucions més radicals, assumint riscos” i han de passar de ser “principals proveïdors de serveis socials” a ser veritables gestors i impulsors d'ecosistemes socials que facilitin la cooperació entre diferents actors.

B·Mincome, un projecte pilot a Barcelona

En la jornada s'ha aprofitat per presentar el projecte B·Mincome de l'Ajuntament de Barcelona, dins del programa Urban Innovative Actions. Es preveu que un miler de famílies rebin una prestació gràcies a aquest projecte pilot europeu, tal com ja va explicar el Social.cat.

També en altres ciutats, com a A Coruña, conviuen prestacions econòmiques de diverses administracions: en concret, la Renta de Inclusión de Galicia amb una Renda Social Municipal. Carmen Loriga, cap de Servei de la Conselleria de Justícia Social i Cures, ha subratllat la importància de l'acompanyament i l'autonomia a l'hora de posar en marxa les ajudes. “Es tracta d'apoderar des del respecte per la independència de la persona a l'hora de decidir”, ha dit. 

Des del punt de vista administratiu, consideren les administracions locals, com ho vol fer Barcelona, que cal simplificar el sistema de protecció social i reduir la burocràcia. Així ho han corroborat des de Finlàndia, Marjukka Turunen, i des d'Utrecht, Timo Verlaat. Aquest últim, investigador de la Utrecht University School of Economics, ha apostat per no condicionar les prestacions econòmiques a plans d'integració perquè cal creure en la ciutadania que demana l'ajut.

A més de ser un instrument per a la redistribució de les riqueses, de lluita contra la pobresa i a favor de la cohesió social, "la garantia de rendes és també un reconeixement dels drets de la ciutadania", tal com ha recordat Teresa Crespo en la cloenda de la jornada en nom de la Vocalia de Pobresa d'ECAS. La presidenta de la federació, Sonia Fuertes, havia inaugurat la sessió reclamant "un canvi de model social i econòmic" per garantir l'accés al mercat laboral i millorar la qualitat de l'ocupació.