Els experts criden a l'ús racional d'antibiòtics perquè el 50% dels que es compren estan mal administrats

L'automedicació, no seguir el tractament, la prescripció excessiva o els mals hàbits d'higiene, entre les causes de l'augment de la resistència dels microbis

Les autoritats sanitàries fa anys que alerten que els microbis són cada vegada més resistents als antibiòtics, un fet que deixa els humans sense protecció en malalties que es podien curar fàcilment. Ja passa, per exemple, en alguns països amb un bacteri que causa la pneumònia i en d'altres amb la gonorrea, però la situació es podria estendre. Per això, i tenint en compte que es calcula que el 50% dels antibiòtics que es dispensen no estan ben administrats, l'Agència de Salut Pública de Catalunya promou bones pràctiques com ara deixar l'automedicació, evitar la prescripció excessiva, seguir el tractament o millorar la higiene en mans i aliments, per lluitar contra aquest augment de les resistències.

Es calcula que cada any, a la Unió Europea, 25.000 persones moren a causa d'infeccions provocades per bacteris resistents, i globalment, se n'atribueixen 700.000 de morts. Si la situació actual segueix igual, es calcula que el 2050 es produiran anualment 392.000 morts a la Unió Europa, 10 milions a escala mundial, unes xifres, per exemple, molt per sobre de la comparativa amb el càncer en que actualment moren a l'any 8.500.000 persones.

Per aquest motiu, els organismes sanitaris internacionals fa anys que busquen maneres de conscienciar a professionals i pacients de la necessitat de fer un ús racional dels antibiòtics per evitar que es propagui la seva resistència, és a dir la capacitat dels microbis de resistir als antimicrobians. La resistència apareix quan es fa un ús incorrecte de l'antibiòtic, és a dir, no se segueix la dosi indicada pel metge, o no es respecta el calendari; el microbi resistent es pot propagar i crear noves infeccions que difícilment tindran una bona resposta mèdica i per tant, limitarà la curació del pacient i el farà propagador d'aquest bacteri resistent.

Un repte: fer desaparèixer l'automedicació

A aquesta situació, segons els experts, s'hi ha arribat per diferents motius. Des de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Carme Chacón, subdirectora general de seguretat alimentària i protecció de la salut, és taxativa i considera que s'ha de fer desaparèixer l'automedicació i també insistir en què els pacients han de prendre i acabar correctament tot el tractament indicat. També s'aposta per controlar la prescripció mèdica, ja que l'estat espanyol se situa entre els països que més antibiòtics es recepten, i per tant, utilitzar-los únicament per infeccions d'origen bacterià, per la qual cosa s'haurien d'utilitzar totes les eines possibles per poder diagnosticar amb precisió i discernir enter les infeccions víriques i les bacterianes.

Chacón també posa molt d'èmfasis a la millora dels hàbits d'higiene, ja que el problema de les resistències és que transmetem bacteris resistents. ''No som nosaltres que ens fem resistents'' sinó que ho són els bacteris i per tant, cal evitar que “ens passem” microorganismes. També cal, segons Chacón, ser curosos amb la manipulació dels aliments, amb el rentat de mans i amb el contagi a través de la tos o els esternuts.

Un problema global que requereix solucions globals

Un dels altres àmbits rellevants és el de l'ús d'antibiòtics en la producció agropecuària i limitar aquesta utilització en els animals malalts, i no generalitzar-ho per prevenir les malalties. En aquest sentit, Chacón ha desmentit que menjar carn d'animals que han pres antibiòtics faci resistents a les persones, ja que ha reiterat que són els antibiòtics els qui desenvolupen la resistència. Des de l'ASPCAT es recalca que les bactèries resistents poden quedar a la carn, això sí, i que si no es cuina correctament, es poden propagar a les persones, i per tant, continuar propagant-se. D'aquí, el consell de millorar els hàbits d'higiene també a la cuina, una recomanació que s'ha d'estendre també als vegetals, que encara que siguin ecològics poden amagar microorganismes, i alguns, resistents.

Chacón ha recordat que la resistència dels antibiòtics és un problema global i que per això, les solucions han de ser, també, globals. La Setmana mundial de conscienciació sobre l'ús dels antibiòtics, que se celebra aquest dies i clou amb el Dia Europeu de l'ús prudent dels antibiòtics, dissabte vinent, és una mostra del moviment que hi ha entorn aquest fenomen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article