El dilema d'una persona atrapada en la beguda: “O l’alcohol o jo”

Avui és el Dia Mundial Sense Alcohol, una substància que consumeix quasi el 10% de la població de forma diària


“O l’alcohol o jo”. La parella de l'Anna li estava donant un ultimàtum. Ella seia de gairó en el sofà del menjador i tenia la mirada fixa en la pantalla apagada del televisor, de color negre. La mateixa intensitat de negre que ella sentia dins seu. “O l'alcohol o jo” es va convertir, finalment, en un ultimàtum que l'Anna es repetia per a sí mateixa. A Catalunya, l’alcohol és la substància més consumida. El 60% de les persones entre 15 i 64 anys manifesten haver begut alcohol alguna vegada durant l’últim mes i el 9,8% ho fan de forma diària. Malgrat tot, l’alcohol ha estat considerada durant anys una droga ‘tova’.

Segons una enquesta del Departament de Salut, el 5,9% de la població enquestada en el mateix informe afirma haver-se emborratxat alguna vegada en el darrer mes. Per això, la prevenció del consum problemàtic d’alcohol és prioritària per a la conselleria i els experts sanitaris. Es dediquen esforços a disminuir l’edat d’inici del consum i a reduir els problemes de salut mental i altres malalties que se'n deriven, com la hipertensió, els accidents cerebro-vasculars, les cardiopaties, les hepatopaties, o els càncers. També es cerca evitar els danys a tercers.

“O l’alcohol o jo”. L’Anna, que prefereix no donar el seu nom real, ja s’havia repetit aquelles paraules nou mesos abans, en el seu primer intent de deixar la beguda. Havia entès que se li esmicolava tot al seu voltant. Aquesta vegada, però, va trucar al Centre d'Atenció Primària i va demanar hora a la seva metgessa de capçalera. “Crec que tinc un problema amb l’alcohol”, va dir-li, i la metgessa, eficient, de seguida va derivar-la al Centre de Salut Mental d’Adults (CESMA).

Com es tracta l'alcoholisme?

Actualment a Catalunya hi ha una àmplia xarxa de centres assistencials públics pel tractament del consum problemàtic d’alcohol. Així, en els centres d’atenció i seguiment de drogodependències (CAS), 6.378 persones van iniciar tractament per problemes relacionats amb el consum d’alcohol. El 45,3% de les persones que comencen tractament en un CAS ho fan per aquesta substància.

Quan l’Anna va entrar en el dispositiu del CESMA, li van assignar una psicòloga, una psiquiatra i una teràpia grupal un cop per setmana. “El primer dia de teràpia grupal, directament, no hi volia anar. Em moria de vergonya, era molt de pel·li tot plegat. En arribar allà i veure el panorama, vaig pensar que jo no estava tan malament”, reconeix.

Potser el cas de l’Anna no era un cas de consum diari ininterromput, però no per aquest motiu deixava de ser un consum de risc. “L’alcoholisme té moltes cares i n’hi ha d’ocultes. Això és pitjor perquè només amaga el problema i retarda la solució”, diu. L’Anna sortia amb els seus amics i després de la segona cervesa ja volia la tercera, i després de la tercera, perdia el compte i arribaven els blackouts. “Jo no bevia cada dia, ni cada cap de setmana. El meu consum no era perillós per la freqüència, sinó per la manera de relacionar-me amb l’alcohol. Jo bevia per celebrar i per oblidar”, admet. En arribar al CESMA va decidir que, en un inici, no seguiria el tractament farmacològic per aturar el consum, sinó que ho intentaria amb força de voluntat.

“El proper mes ja farà un any de la meva última  borratxera”, explica. Quan va decidir-se a seguir un tractament, assegura, no només l’ultimàtum de la seva parella la va fer reaccionar, també veure la preocupació dibuixada en el rostre de la seva mare. “Vaig vomitar al llit i tota l’habitació feia pudor de vi negre. L’endemà, mentre netejava el matalàs amb la meva mare no podia deixar de plorar i de repetir-me que no beuria mai més. No s’ho mereixia, ella, tot això. Ni ella, ni jo, ni ningú del meu voltant”, confessa.

L'entorn més proper, clau per canviar els hàbits

En aquests casos, els professionals asseguren que l’entorn és clau. La parella de l’Anna ja no beu alcohol, les birres zero i el bitter són els seus millors aliats. Com reconeix ara l'Anna, els amics s'ho prenen de mil maneres diferents i “l’alcoholisme posa molta gent davant del mirall”. “En el meu entorn les reaccions han estat diverses. Algunes amigues s’han solidaritzat i tampoc consumeixen alcohol davant meu. Altres, en canvi, no han arribat a entendre que jo tenia un problema, potser perquè ja no tenen amb qui fer el boig”, explica.

L’Anna va començar a beure als 17 anys. “Ens podíem arribar a beure més de cinc copes en una nit. L’endemà no recordàvem res. Al principi feia gràcia però, a partir dels 30, la gent va començar a parar i jo no vaig saber fer-ho”.

L’alcohol, la “vaselina” social

Cada cop, tal com afirmen els experts, la consciència social sobre la moderació en el consum de l’alcohol sembla estar més arrelada. Amb tot, la imatge falsament idíl·lica d’un sopar romàntic amb una ampolla de vi, per exemple, encara continua estant massa present.

Sense anar més lluny, les referències musicals als beneficis i perjudicis de l’alcohol són innumerables. El grup indie català Mishima li dedica a l'alcoholisme una cançó que es diu L’última ressaca i parla, precisament, d’algú com l'Anna, que és jove però ja no tant, i que es promet no beure mai més perquè ha vist que “ja ningú perd els papers”. Aquest grup català acaba de presentar el seu nou videoclip, Menteix la primavera, en el que es mostra al cantant, David Carabén, en un local nocturn, on la “vaselina social”, com la defineix ell mateix, va fent el seu efecte fins arribar a una certa decadència.

A l’Anna al principi li feia pànic pensar la seva vida social sense l'alcohol. “Em feia fins i tot vergonya demanar una birra zero!”. Però ja ha passat un any des de la seva última borratxera i, tot i que no vol baixar la guàrdia, assegura, esperançada, que tot allò cada cop li queda una mica més lluny: “Haver deixat de consumir alcohol és el millor que he pogut fer, m'he tret un pes de sobre. Tot i que és un procés que comporta molta solitud, ara em sento més activa i més contenta. Estava convençuda de fer aquest pas, però és cert que l’ajuda dels professionals i del meu entorn ha estat clau”.

Avui és el Dia sense Alcohol. Per l’Anna ho és cada dia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article