La DGAIA detecta un increment de l’arribada de noies menors no acompanyades

La Generalitat espera que l'increment de places i l'agilització de les proves de majors de 18 anys eliminin les esperes dels menors a l'Institut Forense


La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat ha detectat en les últimes setmanes un increment de les noies estrangeres menors d'edat que arriben a Catalunya sense cap adult que les acompanyi. Això suposa una novetat, ja que fins ara només representaven el 2,8% dels menors estrangers no acompanyats (MENA) que atenia la DGAIA.

Aquesta nova tendència pot suposar també un augment encara major de l'arribada de nois, segons fonts de la Generalitat. Per fer front a l'increment, la DGAIA ha augmentat les places residencials i vol agilitzar les proves d'edat, que detecten un 15% de majors de 18 anys, cosa que reduiria les esperes dels menors a la fiscalia i a l'Institut Forense.

Preocupació per un possible efecte crida

Aquest increment s'ha detectat sobretot en les últimes cinc setmanes i es tracta principalment de cosines o germanes de nois que ja són aquí. Per això, des de la DGAIA mostren certa preocupació pel fet que el fenomen indiqui que la relativa bona acollida que tenen a Catalunya faci que altres familiars menors d'edat s'animin a fer el perillós trajecte entre el nord d'Àfrica i Catalunya.

Segons la DGAIA, entre gener i octubre han arribat a Catalunya 1.116 estrangers menors d’edat sols, davant dels 684 del 2016 i els 377 del 2015. Cal tenir en compte que de gener a maig arribaven un centenar de menors cada mes, durant l'estiu es va arribar als 150 mensuals, i ara a la tardor, quan la meteorologia feia pensar que es reduirien, ja són uns 200 mensuals. Fins el 15 de novembre n'han arribat 114. A Andalusia, però, la situació encara és més preocupant perquè n'arriben uns 1.500 cada mes.

Una evolució similar segueix el número de MENA atesos per la DGAIA durant l'any, que fins al 31 d'octubre van ser 1.581, xifra que inclou tots els arribats durant aquest any i alguns que encara estan sota la protecció de la DGAIA i van arribar en anys anteriors. El 2016 es van atendre 973 menors, el 2015, 624, i el 2013, 431.

L’Àfrica, el principal continent de procedència

El 70% venen del Marroc, el 5,8% són de la resta del Magreb i el 8,6% de l'Àfrica subsahariana. El 97% són nois i el 84% tenen entre 15 i 17 anys. Així, el perfil principal és d'un noi marroquí d'uns 16 anys, amb els pares al Marroc, amb possibilitat de tenir família a l'estat o a la resta d'Europa i intenció de treballar per enviar diners als parents que s'han quedat al seu país d'origen. Per això, se'ls ofereix formació laboral i en llengües, i se'ls ajuda a tramitar la documentació per poder treballar.

Aquest creixement sobtat dels menors arribats és el que ha desbordat la capacitat d'atenció a la Fiscalia de Menors de Barcelona, on s'han d'esperar mentre els fan les proves d'edat i els troben una plaça residencial. Això ha provocat en els últims mesos que molts d'aquests menors hagin de dormir en condicions precàries amb matalassos a terra a la planta baixa o a la sala d'espera de l'edifici F, el de fiscalia, o a les cel·les de la zona de custòdia de menors dels Mossos d'Esquadra, tots els espais dins de la Ciutat de la Justícia. Això va provocar protestes del Síndic de Greuges, de la Fiscalia de Barcelona i de la jutgessa degana de la ciutat.

Ara, la Generalitat ha adequat un espai de l'Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya (IMLC), al costat de la Ciutat de la Justícia, on els joves poden entrar i sortir durant el dia, tenen un espai de socialització, nevera, microones, dutxes i llits. Fa unes setmanes alguns menors passaven fins a quatre dies a les dependències de la fiscalia, mentre que ara la DGAIA diu que passen de mitjana d'una nit a l'IMLC. Actualment hi ha una quinzena de menors en aquesta ubicació.

Agilitzar la prova d’edat

Fins al 31 de juliol, el 15% dels joves a qui els van fer la prova d'edat, una radiografia de canell o mandíbula, eren majors de 18 anys. Per això també es pretén agilitzar aquestes proves perquè aquests joves no ocupin places en centres per a menors, i es puguin derivar ràpidament a altres recursos dels serveis socials per ajudar-los a integrar-se.

Per agilitzar la sortida dels menors de l'IMLC, la DGAIA ha obert i preveu obrir noves places en centres residencials. La intenció és que els menors que ja han estabilitzat la seva situació passin a centres juvenils ordinaris, i els que arriben nous puguin ocupar places en centres d'emergència i primera acollida. El transvasament de places d'un tipus a un altre ha de permetre que els menors passin a la fiscalia i a l'IMLC només les hores imprescindibles perquè els prenguin les dades i els vinguin a buscar.

Per a les properes setmanes i mesos, la DGAIA preveu oferir 242 noves places, sobretot d'Itineraris de Protecció Individual (IPI). Així, a Barcelona hi haurà 136 places, 80 d'elles d'IPI, a Girona, 32, a Tarragona, 24, i a l'Ebre i a Lleida, 16 més a cada territori. En tot cas, la DGAIA assegura que malgrat l'increment de places, es mantenen les ràtios entre educadors i joves, ja que s'han contractat més professionals.

El conflicte polític dificulta l’acollida

Tot i la "bona sintonia" amb el govern espanyol, des del Departament d'Afers Socials i Famílies no obliden que la intervenció de les finances de la Generalitat des de l'estiu, l'aplicació de l'article 155 i l'empresonament de la consellera Dolors Bassa, així com l'entrada en període electoral, que impedeix prendre certes iniciatives, dificulta i alenteix la gestió diària. Els diners per sufragar l'obertura de noves places prové només de la Generalitat, i en concret del fons de contingència i de partides no executades completament del propi Departament d'Afers Socials. De fet, com que s'acaba l'any, això permet aprofitar diners no invertits encara.

Així mateix, es busquen sinergies amb les entitats socials, que majoritàriament són les que atenen directament els menors mitjançant convenis amb la Generalitat, i amb els ajuntaments, que a través dels serveis socials bàsics poden ajudar els menors en la seva transició cap a l'edat adulta.

Un abordatge conjunt

Per això, per a finals de la setmana que ve està prevista la primera reunió de la Taula d'atenció integral als menors d'edat estrangers sense referents familiars. Aquesta mesa es va crear a principis d'octubre i s'havia de reunir fa uns dies, però l'empresonament de la consellera Bassa ho va endarrerir. Hi estan convocats bona part dels departaments de la Generalitat, com Salut, Educació, Interior, Justícia, Afers Exteriors, a més de l'Ajuntament de Barcelona, les dues associacions municipalistes i la Fiscalia de Menors, a més d'entitats socials. La trobada vol tenir un caràcter tècnic per abordar i acordar detalls concrets de l'atenció a aquests menors immigrants.

Justament, aquest dijous l'associació Jutges per la Democràcia ha instat la DGAIA a adoptar les mesures de protecció "definitives i adequades" per salvaguardar els drets fonamentals d'aquests menors. De fet, considera que la ubicació dels menors a l'IMLC "no suposa una solució al problema, sinó un simple trasllat d'ubicació d'aquests menors que segueixen en situació de desprotecció, privació de llibertat i indignitat que com a societat no es pot tolerar".

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article