Habitar el laberint del carrer: la Fundació Arrels celebra enguany 30 anys

Redacció

La Fundació Arrels, que acompanya les persones sense llar de Barcelona, celebra enguany 30 anys. Des que en tenen recompte, pels volts de l'any 2000, han atès més de 10.000 persones. Ara són un equip de 400 voluntaris, però a l'entitat s'apleguen a l'any un miler de persones. “Valorem tot aquest temps que hem treballat, perquè hem sumat molts voluntaris, però alhora, ens sap greu que, després de 30 anys, la Fundació Arrels continuï sent necessària, perquè vol dir que encara hi ha persones que dormen al ras”, explica el director de l'entitat, Ferran Busquets.

Tant és així que, de fet, reconeix Busquets que no sabien si era millor ser modestos i no fer cap gran festa. Sí que estan preparant, però, una exposició, ‘El laberint de les nostres vides’, on l'entitat pretén explicar, amb una instal·lació i una mostra de fotografia, com viuen el més d'un miler de persones que dormen al carrer cada nit a Barcelona i quines situacions, de mica en mica, van deteriorant una vida fins que s'acaba vivint al ras. L'exposició es podrà veure des del 30 de novembre al 18 de desembre.

El repte més gran de l'entitat continuen sent, a banda d'oferir suport immediat a les persones que dormen al carrer, reclamar un habitatge social suficient per atendre les necessitats de les famílies més vulnerables i de les persones que es troben en risc d'exclusió. “L'habitatge social només representa un 2% de tot el parc públic d'habitatge. Augmentar aquestes xifres serà massa lent...”, admet Busquets.

‘Pis Zero’, viure l'autonomia

Per això, des de la Fundació Arrels treballen també en altres objectius, com millorar i ampliar la xarxa d'una setantena de pisos que gestiona i en què les persones sense llar poden anar-hi sempre que ho vulguin. Des de l'entitat s'han adonat que les persones que viuen al ras troben que els quatre albergs que hi ha a la ciutat són lluny, temporals i estan massificats.

Amb la idea de proporcionar una alternativa, el projecte ‘Pis Zero‘ ofereix espais més petits, gestionats per un treballador d'Arrels, on les persones que dormen al carrer poden estar-s'hi tant de temps com ho necessitin, mentre els acompanya un voluntari de l'entitat. N'hi ha d'individuals i de compartits.

Una situació cada vegada menys ‘cronificada’

El perfil de la persona que atén la fundació també ha canviat al llarg dels anys, com reconeix Busquets. Al principi, una persona que vivia al carrer ho tenia més difícil per sortir d'aquesta situació. Ara, en canvi, hi ha més persones que se'n surten. “Tot i així, queda molt per fer, sobretot en salut mental. A més, hem detectat de fa uns anys ençà que tornem a tenir persones en una situació molt cronificada”, apunta el director de l'entitat.

Els preocupa, per això, que ajudes com la Renda Garantida no siguin suficients per viure en una ciutat com Barcelona, on la mitjana del cost de la vida, sense comptar l'allotjament, no arriba als 600 euros. “No podem baixar la guàrdia. Encara hi ha massa persones que dormen al carrer”, diu Busquets.

Tot just aquest viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. Només en els darrers dotze mesos, entitats que treballem amb persones sense llar a Barcelona han acomiadat de 56 persones. El 22 de novembre es trobaran a la plaça dels Àngels per recordar-les i visibilitzar aquesta realitat.