“Surt molt econòmic vulnerar els drets dels infants”

Judit Domènech  @JuditDs 

En un moment d’agitació política i en el marc d’una futura reforma legislativa és una bona oportunitat per posar les polítiques d’infància en un estat prioritari. Aquest dilluns, 20 de novembre, se celebra el Dia Mundial dels Drets dels Infants. Per conèixer l’estat de la situació, la Plataforma d'Infància de Catalunya va organitzar la setmana passada la jornada ‘La Constitucionalització dels drets de la infància’ al Centre Cívic Teresa Pàmies on diferents experts van debatre sobre les mancances en aquest àmbit.

“Surt molt econòmic vulnerar els drets dels infants”, va trencar el gel el defensor de la ciutadania de Santa Coloma de Gramenet, Carlos Villagrasa, que va afirmar que “les lleis no recullen sancions efectives davant la vulneració dels drets dels infants”. “La infància és un col·lectiu oblidat perquè no exerceix el dret a vot”, va seguir la professora Anna Maria Novella. “En canvi, són subjectes de ple dret, ens ho hem de començar a creure”, va sentenciar Villagrasa.

En aquest sentit, la Convenció sobre els drets de l’infant, aprovada el 20 de novembre de 1989 per l’Organització de les Nacions Unides, recull tots els drets que posseeixen els infants i adolescents, fins als 18 anys, per la simple raó de néixer. També la constitució de cada Estat recull articles referents als drets dels infants.

Els infants, els subordinats dels adults

“És molt important preguntar-nos com a societat què estem fent per garantir els drets dels infants”, apuntava l’investigador Karlos Castilla. En aquesta mateixa línia, Novella explicava que la incidència que té la participació dels més petits en el seu desenvolupament és molt important. En casos concrets, com ara quan enregistrem en vídeo un infant, és quan més es percep que sovint no es té en compte l’opinió dels petits: “Li hem preguntat al nen si vol ser gravat?”.

Algunes capacitats dels infants per exercir els seus drets a vegades se subordinen a la decisió dels seus tutors legals. I no només a l’hora de decidir, sinó que també algunes prestacions per a la infància, com ara les beques menjador, estan condicionades a la situació legal i/o administrativa dels seus pares o tutors. Això, segons l’adjunta del Síndic de Greuges, Maria Jesús Làrios, passa perquè les regulacions “no estan pensades des dels drets dels infants”. “S’imposen condicions per evitar l’efecte crida i això suposa, sovint, una vulneració dels seus drets”, afegia Làrios.

Els experts van coincidir, a més, amb el fet que el marc legal que detalla els drets dels infants existeix i són la Constitució i la Convenció. Ara bé, “la garantia dels drets no la tenim”, detallava Castilla. “Cal una regulació específica per garantir els drets dels infants i adolescents, com el dret a la intimitat o a fer vaga”, denunciava Làrios. “I cal anar aplicant la visió de la infància en els nous marcs normatius”, va replicar Novella.

La figura d'un referent per vetllar pels drets dels més petits

Pel que fa al coneixement dels drets dels infants, els experts lamenten que no tothom els té presents. “Estem obligats a fer difusió de la seva Convenció, molts infants ni la coneixen!”, explicava Novella, “i si no els coneixen, no els poden reivindicar”, va afegir.

En aquesta línia, Làrios comentava que sovint no tot passa pels recursos econòmics ni per les lleis. Diferents maneres de resoldre una situació de poder dels adults davant dels infants és, per exemple, que els més petits puguin disposar d’un referent als centres de protecció o als centres escolars per poder vetllar pels seus drets.