Més de 3.000 persones viuen en exclusió extrema de l’habitatge a Barcelona

El darrer informe de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar constata que la bombolla de lloguers dificulta l’accés a l’habitatge

Any rere any el nombre de persones que dormen al ras a Barcelona augmenta. Així ho constata el darrer informe de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Si el 2008, el primer any que es va fer el recompte ciutadà, es van detectar 658 persones, el 2017 van ser-ne 1.026, una xifra molt similar a la que va aportar també el Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament de Barcelona, que les va xifrar en 962.

El mateix dia del recompte, als centres residencials i pisos de programes públics i privats de la XAPSLL passaven la nit 2.006 persones. Si s’hi afegeixen les 417 persones que pernocten en assentaments i estructures informals instal·lades en solars, un total de 3.383 persones viuen una exclusió extrema de l’habitatge a Barcelona.

La xifra, que la XAPSLL considera “preocupant”, sobretot perquè a la resta de països de la Unió Europea també s’hi detecta una tendència a l’alça, només s’alleuja pel fet que també han augmentat els recursos per atendre el sensellarisme.

Afirmen des de la XAPSLL els equipaments “han augmentat en qualitat” i s’ha prioritzat augmentar els habitatges “de petita escala”, com pisos d’inclusió i el Housing First, un model de recent implantació a la ciutat que ja compta amb 126 pisos gestionats per diferents entitats i que posa l’habitatge al centre de la intervenció amb persones sense llar. També s’han obert dos nous centres col·lectius especialitzats en l’atenicó a families i persones que tenen problemes de salut mental.

Una bombolla del lloguer que dificulta l’accés a l’habitatge

Un dels grans problemes que dificulten que aquestes persones sense llar trobin un habitatge digne és la bombolla del lloguer que arrossega Barcelona. Com que no hi ha lloguers assequibles, les estades als centres d’atenció a persones sense llar es prolonguen i “les llistes d’espera es congelen”, reconeixen des de la xarxa.

“Les persones ateses als centres i pisos de la XAPSLL no poden finalitzar la seva estada perquè no tenen accés a un habitatge a causa dels alts preus de lloguer a Barcelona i han d’estar més temps del que seria necessari als recursos d’atenció”, admeten.

L’estudi també dedica un capítol a les persones sol·licitants d’asil. Expliquen que si bé la legislació espanyola ha establert un programa d’acollida durant 18 mesos, en la segona i tercera fase han de cercar un habitatge amb uns ingressos que mai superen els 565 euros, una xifra que queda molt lluny del preu mitjà de l’habitatge a la ciutat. A conseqüència d’això, les persones sol·licitants d’asil acaben en situació de sensellarisme.

Les dones, invisibilitzades

La XAPSLL també explica en el seu informe que la majoria de països de la Unió Europea només consideren com a persones sense aquelles que dormen al carrer i en equipaments d’atenció, però que, precisament, les dones que es troben en situació de sense llar tendeixen a evitar aquest tipus de recursos. “El nombre de dones sense llar es podria estar infravalorant”, argumenten.

De fet, en la trajectòria vital de les dones sense llar acostuma haver-hi violència de gènere i a càrregues familiars inassumibles, una situació que en els homes no es dona per igual. “És més probable que les dones, quan han de fer front a una situació de sensellarisme, utilitzin xarxes de suport informal com les relacions familiars i d’amistat. Les dones que viuen sota amenaça de violència masclista o a casa d’amics o familiars també són dones sense llar i són aquestes precisament les situacions que menys s’han estudiat”, reconeixen a l’estudi.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article