Jaume Funes: “Si volem que un mestre sigui influent per als infants els ha d’ajudar a plantejar-se preguntes”

Entrevista al psicòleg, educador i periodista Jaume Funes sobre el paper dels docents en el del Dia del Mestre

En un moment en què l’escola catalana està en el punt de mira, el psicòleg, educador i periodista Jaume Funes ha explicat al ‘Social.cat’ que el nou paper del docent passa per fer un “acompanyament educatiu” als alumnes. Avui, que se celebra el Dia del Mestre, Funes reflexiona sobre el sistema educatiu i dona resposta a les acusacions d’“adoctrinament” que els docents han hagut de fer front darrerament.

Com ha canviat la figura del mestre?

Hi ha dos tipus de canvis diferents: Un fa referència a la rellevància social, fins a quin punt el mestre és una figura respectada i valorada. Òbviament, el mestre ja no és la figura respectada que se l’ha de consultar i això va molt associat a la pèrdua del valor que té l’educació en la vida infantil. L’altre canvi que ha experimentat la figura del mestre té a veure amb la funció que fa. Aquest fet va acompanyat del què esperen els adults dels mestres.

I què creu que esperen els adults dels mestres?

Esperen que l’escola sigui com la que ells van tenir. Tot i que va ser una escola nefasta, ells encara ho tenen en el seu imaginari com una escola necessària. I això ja no és així. Aquests pares no s’acaben de situar en com ha de ser el nou acompanyament que fan els mestres. El nou paper ha de ser d’acompanyant educatiu, que pugui compartir preocupacions vitals sobre els seus fills i, per tant, que tinguin més possibilitats d’interacció. D’altra banda, el mestre no deixa de ser una figura estimada pels seus fills i filles com a persona que els ajuda a comprendre el món, com funciona la vida.

En quin punt diria que es troba la relació entre pares i mestres?

En un mal moment. Des del punt de vista dels professionals de l’educació, s’ha de distingir entre allò que imaginen els professionals de l’educació i què és allò que els encarrega l’Administració. Cada vegada que hi ha una reforma educativa, hi ha un debat sobre el currículum, sobre si hem d’ensenyar una cosa o una altra. Aquest fet situa un sector del professorat que vol ensenyar conceptes davant d’una obligació. A una part del professorat ja li va bé el fet de continuar ensenyant el bagatge bàsic d’allò que s’anomena cultura. Si trobem un pare que no vol que el mestre es posi amb la vida del seu fill i un professor que ja li va bé ensenyar el descobriment d’Amèrica, acaba rebent l’infant amb una educació que no serveix.

La paraula que més vegades hem llegit als mitjans de comunicació darrerament és “adoctrinament”. Què n’opina sobre aquestes acusacions?

Hauria de donar-li moltes voltes al concepte d’adoctrinament... Cada vegada que surt aquest tema és per alguna fixació ideològica i política, que sorgeix de totes les bandes. Tots els poders polítics intenten fer una mena de formació de l’esperit nacional. No obstant, si volem que un mestre sigui influent en la vida dels joves i dels infants, ha de ser una persona que no pot ser neutre i que ha d’ajudar l’infant a plantejar-se preguntes davant la complexitat de les situacions.

S’adoctrina, aleshores?

Les esglésies volen que els infants es formin en el catecisme i els polítics volen que es formin en l’esperit del país. Se li està demanant al professor que sigui un adoctrinador. Estem en una societat en la qual una part de les escoles són confessionals. Si la religió té una assignatura, això és adoctrinar perquè l’escola és el lloc del pensament científic, no és el lloc del catecisme. I pel que fa a les escoles laiques, jo no posaria la mà al foc per tots els mestres. Segur que n’hi ha que diuen ximpleries sobre l’1 d’octubre, d’una banda i de l'altra. Ara bé, d’abús policial n’hi ha des de sempre i no es pot obviar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article