El Síndic de Greuges alerta que les polítiques d'acollida dels infants estrangers no acompanyats són “insuficients”

L'‘Informe sobre els drets de l'infant 2017’ recull l'estancament de l'acolliment familiar dels infants tutelats

El Síndic de Greuges ha alertat aquest dijous que les polítiques d'acollida dels menors estrangers no acompanyats continuen sent “insuficients”, tot i que reconeix els “avenços” de la Generalitat en la millora del sistema protector i l'ampliació de noves places per atendre aquests adolescents. Ho ha afirmat l'adjunta del Síndic per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, Maria Jesús Larios, en la roda de premsa per presentar l'‘Informe sobre els drets de l'infant 2017’.

El document alerta dels "dèficits" en la primera acollida i la protecció en un context en què augmenta l'arribada dels menors estrangers no acompanyats. "S'han ampliat el nombre de noves places, però d'una forma insuficient pel que està succeint", ha afirmat el síndic, Rafael Ribó. Segons l'informe, el sistema de protecció també està condicionat per la situació laboral dels educadors i, sobretot, per la manca d'acolliment familiar. Només un 46,8% dels infants tutelats estan en acolliment familiar, un percentatge estancat des de fa anys (46,4 % fa quinze anys i 43,1%, en fa deu). Per això el Síndic demana que es potenciïn polítiques de primera acollida d'infants i adolescents i l'acolliment familiar.

Des que va començar l'any i fins a l'octubre, es van atendre 1.116 nous casos de menors estrangers no acompanyats que havien arribat a Catalunya, un 63,2% més que tot el 2016. Davant l'augment de l'arribada d'aquests adolescents migrants, el Síndic de Greuges demana adoptar les mesures necessàries per donar-los una "bona acollida" i alerta que "es pot perdre qualitat" en un sistema protector que ja es troba amb "dificultats", segons ha advertit Larios.

L'augment de l'arribada de menors estrangers no acompanyats és una realitat a tot Europa, però sobretot en països que, com l'estat espanyol, actuen com la porta d'entrada al vell continent. Aquest increment és el factor més determinant ara com ara per entendre l'augment de la pressió sobre el sistema de protecció, segons es desprèn del document.

L''Informe sobre els drets de l'infant', que Ribó i Larios han lliurat aquest dijous a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, recull que les mancances del sistema de protecció per atendre aquesta realitat ha portat menors estrangers no acompanyats a haver d'esperar, sense estar detinguts, en dependències de l'àrea de custòdia de la Ciutat de la Justícia, durant "més de 48 hores, en cel·les tancades sense llum natural i sense possibilitat de sortir a l'exterior", que la DGAIA els assignés una plaça en un centre de protecció. "La saturació dels centres d'acolliment, que no disposen de places vacants suficients, sembla que està provocant aquesta permanència excessiva en aquestes dependències", ressenya l'informe.

El Síndic recull que la DGAIA està treballant per crear recursos suficients d'atenció als menors estrangers no acompanyats des del juliol, quan "es va produir la situació d'emergència més gran". Segons el document, s'han creat 321 noves places en recursos diferents fins a l'octubre a Catalunya i la DGAIA té previst crear 242 places addicionals fins a finals d'any. En total, durant el segon semestre d'aquest any, s'hauran creat prop de 600 places noves per atendre infants migrants no acompanyats, assenyala l'informe.

El Síndic valora aquesta ampliació de places i altres plantejaments, com el reforç dels programes de suport a la transició adulta, però considera que encara són "insuficients", segons han assenyalat Ribó i Larios davant els mitjans de comunicació.

El sistema de protecció també es troba condicionat per la manca d'acolliment familiar. Aquesta és una mancança estructural. Els esforços de l'administració per promoure l'acolliment familiar encara no han donat els resultats requerits, si bé han suposat una millora pel que fa al suport a les famílies acollidores. Larios ha assenyalat que una de les claus per potenciar aquest recurs és "desenvolupar l'acolliment professional".

El Síndic també recull que el col·lectiu dels educadors socials ha plantejat dèficits que "afecten directament l'efectivitat i la garantia dels drets dels infants". El defensor de les persones demana revisar el nombre i el perfil de professionals que calen en cadascun dels centres d'acord amb les necessitats detectades pels mateixos educadors i les avaluacions de riscos psicosocials.

Pobresa infantil

Encara hi ha prop d'un 25% d'infants en risc de pobresa i un 6% que pateixen una situació de privació de material severa, tot i que les dades sobre l'índex de pobresa infantil van millorar el 2016. Aquests indicadors són significativament superiors a les dades del conjunt de la població.

El Síndic reclama prestacions regulars i eficaces per a infants i adolescents que els donin la màxima cobertura. També demana que el dret a un nivell de vida adequat sigui un dret subjectiu dels infants, exigible davant de les administracions i en seu judicial. A més, el defensor de les persones considera que la renda garantida de ciutadania, aprovada aquest any, no fa una discriminació positiva suficient de les famílies amb fills.

Atenció sanitària

La institució que defensa els drets de les persones considera que les llistes d'espera en salut amb infants i els incompliments dels temps màxims d'espera garantits suposen "una vulneració del dret de
l'infant a gaudir del més alt nivell de salut possible". Per això recorda que les nenes i els nens han de tenir un tractament preferencial i que s'ha de preveure a la normativa. En l'atenció sanitària, l'informe també recull la "insuficiència de professionals de pediatria i infermeria pediàtrica".

El Síndic de Greuges demana que es promogui, juntament amb el Departament de Salut, una carta de serveis d'atenció sanitària per a infants i adolescents, que hauria d'incloure l'atenció bucodental i oftalmològica integral, ja que actualment no es troba inclosa en els serveis de la sanitat pública.

El pacte contra la segregació escolar

El pacte contra la segregació escolar, que es fonamenta en els principis de corresponsabilitat de tots els centres independentment de la titularitat i el dret a l'educació amb igualtat d'opotunitats, és un repte pendent. L'informe recomana que s'adopti una posició activa sobre les mesures normatives i organitzatives que s'han de prendre.

Infants LGTBI

El document també denuncia mancances de l'administració pel que fa a les polítiques de coeducació i visibilització dels infants LGTBI.

El dret a la imatge i la intimitat

El Síndic de Greuges alerta en l'informe de la manca de la manca de conscienciació generalitzada pel que fa als drets a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge dels infants. Per al Síndic, no es té prou present que la difusió de la identitat o la imatge de l'infant en lesiona els drets i en pot pertorbar el correcte desenvolupament físic, mental, moral i social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article