Ampliar el parc públic d’habitatge, la proposta compartida dels partits polítics per a les eleccions

El Sindicat de Llogaters ha organitzat un debat amb l'assistència de representants de tots els polítics, menys el Partit Popular

Ampliar el parc públic d’habitatge és la proposta compartida dels partits polítics de cara a les eleccions del 21-D. Ho han dit en el debat que el Sindicat de Llogaters ha organitzat aquest dilluns al vespre a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB, davant de gairebé un centenar d'assistents.

Només a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha més de 500.000 persones que viuen de lloguer. L'aprovació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la seva posterior reforma, l’any 2013, aprovada pel Partit Popular, promou una sèrie de canvis que han convertit el lloguer en una opció “inestable i preocupant”, com indiquen des del Sindicat de Llogaters.

Una de les mesures proposades per la LAU passa per reduir els contractes de cinc a tres anys i que, a partir d'aquí, aquests es puguin renovar cada any, amb les corresponents pujades de preu. La preocupació augmenta ja que es calcula que durant l’any 2018 finalitzaran 40.000 contractes de lloguer a Catalunya.

Des de l’entitat, que va néixer fa poc més de mig any i que ja compta amb més de 1.200 afiliats, proposen, d’entrada, “canviar les regles del joc” per adoptar mesures que incideixin en la situació “insostenible” de l’habitatge com és la “bombolla de país” que s’està vivint.

Per fer-ho, l’organització, que assenyala directament als especuladors, exigeix a les administracions públiques que assoleixin un marc legal just per regular el preu de l’habitatge i demana un parc d’habitatge públic “decent”.

“Una bombolla de país”

Per encetar el debat, la Marta, una activista del Sindicat de Llogaters ha demanat als representants polítics que facin una diagnosi de la “bombolla de país” i que expliquin quines propostes portaran al Parlament per tal de combatre-la.

Així, segons la candidata de Ciutadans, Noemí de la Calle, la situació immobiliària ha arribat a aquest punt perquè “hi ha hagut una deixadesa en els pressupostos destinats que actualment ha baixat a 400 milions d’euros”. “L’habitatge públic de lloguer social a països com França o Alemanya és d’un 15% i a Catalunya només s’ha arribat al 2%”.

Pel que fa al parc públic d’habitatge, Glòria Rubio, representant de la CUP, ha assenyalat que “tothom parla d’ampliar-lo però ningú veu que s’ha d’eliminar la compra-venta d’aquest parc públic”.

Per la seva banda, el representant d’ERC, Chakir el Homrani, proposa un increment “paulatí” de la despesa que es destina a pressupostos en habitatge i retornar a la requalificació de l’habitatge de protecció social “per garantir que no quedi en l’àmbit privat”.

Vanesa Valiño de Catalunya en Comú-Podem, ha destacat que la Generalitat “ja té una llei vigent en matèria d’habitatge i ara cal treballar per fer-la efectiva”. Segons Valiño, també és important tenir en compte “que no només és un problema estatal ja que a Catalunya en els últims anys l’aposta per la propietat privada ha tingut impuls”.

La diagnosi que el candidat del PSC, Jordi Terrades, ha fet de la situació actual és que el "capital ha modificat el sentit de l'especulació i ara aposta pel lloguer". Per solucionar-ho, considera que “tampoc podem construir castells enlaire, primer cal modificar la LAU espanyola”.

També ha observat que les eines no serveixen “si no són vinculants” i proposa tornar a ampliar el pressupost fins equiparar-lo al del 2010. Per contra, la representant de la CUP, Glòria Rubio, ha recordat que a Catalunya s’ha aprovat la llei 24/2015 “per pressió popular”. “No hem d’esperar al govern estatal perquè ja ens podríem esperar assegudes al carrer”, ha reblat.

Lourdes Ciuró, de JuntsxCat, ha proposat “un mapa d’habitatge català amb 235.000 habitatges” i ha recordat que “cada cop que hem volgut posar una solució al parc d’habitatge ens ho ha tombat el Tribunal Constitucional”. Per aquest motiu, Ciuró ha apostat per construir “l’Estat català”.

Un índex d’habitatge que tingui en compte els ingressos dels qui hi viuen

Actualment, segons expliquen des del Sindicat, el 80% de les persones que arriben a l'entitat ho fan perquè els hi han aplicat pujades del 30% al preu del lloguer. Per aquest motiu, el sindicat reclama que l’índex d’habitatge tingui en compte els factors socials i no reflecteixi només els preus “inflats” del mercat. 

Quines mesures proposen els partits polítics contra aquest augment abusiu? la cupaire Rubio ha manifestat que “l’índex es basa en preus de mercat i, per tant, no serveix. Ha d’establir la necessitat d’adequar els preus amb els ingressos de les persones que hi viuen”. Per la seva banda, Ciuró aposta per la promoció de l'habitatge públic: “Podria ser un element d'estabilització del mercat. L'índex és un avenç però també és cert que sempre ha estimulat la compra i no el lloguer”.

Pel representant d’ERC,  aquest índex suposa “una eina de transparència que, d’una banda, ha de ser viva i s’ha de poder modificar i, d’altra banda, s’ha de fer més vinculant. Com? Vinculant les ajudes de l’habitatge, entre d’altres”.

Així, tots els representants dels partits polítics, -menys el del Partit Popular que a última hora ha excusat la seva compareixença-, han estat d’acord en ampliar el parc públic d’habitatge i augmentar el pressupost. Amb tot, no han especificat com faran efectiva una regulació del preu del lloguer, que és la principal proposta del Sindicat de Llogaters.

El Portaveu de l’organització, Jaime Palomera, ha clos l’acte advertint de la necessitat urgent de regular l’habitatge. “És necessari regular els preus del lloguer igual que es regula l'educació o la sanitat. No és viable destinar més del 50% del sou a l'habitatge de lloguer”. Per aquest motiu, ha demanat als partits polítics que impulsin una LAU catalana ja que, legalment, ha dit, “és viable”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article