El Tercer Sector exigeix ara un “pacte de país” per no haver de competir amb l'empresa privada

Cristina Allué  @crisallue 

El Tercer Sector no vol que la tasca sense ànim de lucre que les entitats socials realitzen hagi de competir amb la de les empreses privades. Per això, La Confederació reclama “un pacte de país” per repensar el model a través del qual l'administració cedeix la gestió dels serveis d'atenció a les persones. Amb aquest objectiu ha presentat una proposta legislativa que prioritza la qualitat per sobre de les consideracions “merament econòmiques”. Aquesta és una petició que ja fa temps que el sector reclama i que també recomanen diverses directives europees.

“Hem d'abandonar les subhastes i les abaixades temeràries de preus dels serveis. La proposta legislativa que presentem preveu que els serveis públics d'atenció a les persones no requereixin un règim de contractes com el d'ara, sinó una acció concertada amb el Tercer Sector fora de les lògiques de mercat”, ha resumit el president de La Confederació, Joan Segarra. La proposta es farà arribar als grups polítics en el marc de la campanya electoral.

D'aquesta manera, doncs, el Tercer Sector en bloc reclama “voluntat política per construir un model de concertació que, al marge de la llei de contractes, garanteixi la protecció dels drets socials, l'interès general i la qualitat de l'atenció a les persones”. “La lògica mercantilista ha de quedar fora del serveis socials i de l'atenció a les persones. La qualitat ha d’estar per sobre de les lògiques econòmiques”, ha assegurat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina.

Per a fer-ho, la proposta de llei reclama que l'organització dels serveis es faci al marge de la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, mitjançant una concertació que garanteixi criteris d'accessibilitat i qualitat per sobre de consideracions econòmiques; que la cobertura de tots els serveis d'atenció a les persones es faci des d'una perspectiva “àmplia i transversal”; i que l'administració consideri el Tercer Sector Social com a aliat estratègic “per garantir l'eficiència dels recursos públics i el màxim retorn social”.

Assegurar “els drets socials” dels més vulnerables

Tot i que el sector reconeix que el Govern havia fet passes endavant, en els darrers mesos, per negociar un nou model de contractació pública, també recorden que ja s'ha esgotat el límit de temps per complir amb les recomanacions de les directives europees i, per això, reclamen que s'accelerin les mesures polítiques.

Segarra també ha criticat l'actual sistema de provisió de serveis, que utilitza fonamentalment la contractació pública i la subvenció. “No pot ser que a dia d'avui encara hi hagi serveis públics que es financen amb un sistema absolutament discrecional com és la subvenció, i alhora la nostra proposta busca superar que el preu sigui l'element clau a l'hora d'adjudicar serveis tant sensibles com els nostres“, ha explicat.

Els dos instruments legislatius que planteja el Govern són els contractes, a través del projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que encara està pendent de tramitació parlamentària; i els concerts socials, que es regularien a través del Decret 3/2016 de mesures urgents de contractació pública, que encara està pendent del desplegament reglamentari. “són un pas valent i decidit, però encara hi ha camí per recórrer si volem assegurar la defensa dels drets socials de la ciutadania, especialment per als col·lectius més vulnerables”, ha afirmat Segarra.

Els motius, segons el president de La Confederació, són dos. El primer, que els serveis subjectes a la Llei de Contractes encara continuen “supeditats a la lògica mercantilista i no prioritzen amb prou garanties els proveïdors sense afany de lucre”. El segon, que el concert social tal com s'ha plantejat es limita només als serveis inclosos en la cartera de serveis socials i “no evita els interessos econòmics dels operadors”.

Un “retorn a la normalitat democràtica”

En relació a les eleccions del 21-D, des de La Confederació s'ha reclamat el retorn a la normalitat democràtica mitjançant la retirada de l''aplicació de l'article 155, i disposar així d'un Parlament i un Govern que “puguin actuar amb plenes competències com a interlocutors del Tercer Sector per avançar cap a una Catalunya més social”.