Les acusacions d’adoctrinament de l’escola catalana centren el debat educatiu del 21-D

Els partits han defensat, sense concretar, que l’Educació necessita un millor finançament per combatre les desigualtats

Al debat polític organitzat per la comunitat educativa aquest dimecres, on hi han participat tots els representats dels partits, les acusacions d’adoctrinament de l’escola catalana han tornat a generar polèmica i malestar. No han estat ni una ni dues ni tres les intervencions creuades entre els polítics, sinó moltes més, i han motivat que, en el torn de preguntes, encara els assistents hagin reclamat algun aclariment.

“Hem rebut cent denúncies el darrer mes de famílies que es queixen d’adoctrinament, deu de les quals per delictes d’odi. No anem contra els professors, però sí contra la politització a les aules”, ha atiat el debat Sònia Sierra, de Ciutadans. Més discreta, la representant del PP, Elisa De Mata, li donava suport: “No diem que tots adoctrinin, però si hi ha queixes s’han de poder denunciar”. Al final, el model lingüístic ha generat de nou polèmica, després que una assistent ha demanat a Sierra que expliqués per què i com cal implementar un model trilingüe que no ha sabut concretar. La resta de partits, fins i tot el PSC, que ha donat suport a l’aplicació de l’article 155, enfront les crítiques contra l’escola catalana i amb els aplaudiments del públic, hi han protestat.

Mentre que el portaveu de Junts per Catalunya, Lluís Font, ha defensat el model d’immersió lingüística i ha destacat “l’èxit educatiu” de l’escola catalana, el representant d’Esquerra, Ignasi Garcia Plata, ha estat més contundent. “És fals que siguin generalitzades aquestes acusacions. Cal tenir confiança en la bona tasca dels centres”, ha etzibat.

“L’escola pateix atacs ideològics i cal denunciar l’assetjament quan es fan acusacions falses”, ha reconegut també la número 3 per Barcelona de Catalunya en Comú, Jessica Albiach, que ha defensat que “l’escola no pot ser una bombolla i s’hi ha de poder debatre de tot”. La representant de la CUP, Pilar Castillejo, ha recordat una cita de la pedagoga Angeleta Ferrer que diu que “a l’escola s’aprèn a estimar el món” i s’aprèn, en definitiva, a viure en una societat democràtica.

Les múltiples cares de la segregació escolar

Però al debat, que s’ha celebrat justament a l’Escola Ramon Llull de l’Eixample barceloní, un dels col·legis electorals que l’1-O va rebre la pitjor part de la violència policial –la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intervenir-hi i van deixar desenes de ferits–, s’hi ha parlat també de mesures contra les desigualtats.

Entre tots han enumerat les múltiples cares que té la segregació a les aules: les diferències entre els centres públics i els privats-concertats, marcades per la classe social, però també les diferències d’origen de l’alumnat, les diferències en el lleure i les extraescolars, en la dieta, en les etapes educatives o en la matriculació i els ajuts.

Lluís Font, de Junts per Catalunya, ha defensat una “millor distribució de l’alumnat”, tal com exigeix el Síndic des de fa anys, però ha explicat que “cal analitzar experiències d’altres països”, perquè la solució no és senzilla. I Garcia Plata, d’ERC, ha explicat que cal compensar les zones amb més complexitat i, alhora, exigir als centres concertats que atenguin les necessitats de l’alumnat amb una nova planificació consensuada entre la conselleria i els municipis.

Per a Catalunya en Comú, en canvi, les solucions contra la segregació passen per eliminar la “doble xarxa”, com l’ha anomenat Albiach, que converteix “la concertada en una anomalia”. “Cal anar reduint els concerts, començant per les escoles que segreguen per sexes”, ha assegurat la representant dels “comuns”, i ha defensat un nou decret d’admissió que reguli les matriculacions. Per a la CUP, la solució també passa per aquí: fomentar només un sistema públic de qualitat, on no es pugui fer negoci amb l’educació.

La socialista Esther Niubó no ha estat tan categòrica i ha afirmat que, efectivament, falta planificació, dotar els centres amb necessitats educatives especials, replantejar la sisena hora, i “encaminar-se” cap a la gratuïtat. També Sierra, de Ciutadans, ha defensat que els llibres de text siguin gratuïts i que es creïn places de suport dins de l’aula. La representat del PP ha demanat també més formació al professorat perquè sàpiga com educar millor en la diversitat.

L’aposta pel 6% del PIB destinat a Ensenyament

Al darrer pis de l’edifici històric, que es va fundar en temps de la República –la del 31–, ha sorprès entre els assistents, molts d’ells portaveus de plataformes de la comunitat educativa, que gairebé tots els partits polítics, a excepció del PP –que ha afirmat que, juntament amb Afers Socials, la despesa ha de representar el 80% del pressupost total de Govern–, es comprometessin a millorar el finançament fins al 6% del PIB destinat a Ensenyament, quelcom que exigeix l’actual Llei de l’Educació, i que s’incompleix encara ara.

Malgrat que tots ho defensaven, només la CUP i els “comuns” han afirmat categòricament que cal fer-ho de forma immediata, mentre que la resta han defensat fer-ho de forma progressiva. I, malgrat la interminable llista de coses que cal millorar, els polítics han concretat poc com engegar les polítiques que defensen.

Sí que s’han posat d’acord en les prioritats que tindrà el nou Govern. Per a gairebé tots, cal reduir els 1.017 barracons que hi ha a Catalunya, finançar d’una vegada per totes l’escola bressol, destinar més diners a les beques menjador –tot i que la majoria veuen difícil poder assignar a tothom que ho necessiti el 100% de la beca– i cobrir també la Secundària, augmentar els ajuts a la FP i a la universitat –que té les taxes més cares de l’Estat espanyol–, reduir les ràtios o impulsar més plans de formació i millors condicions de treball per als professionals o impulsar noves convocatòries de places.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article